Módena extramurs, museus i edificis industrials

 Continuarem la ruta per a conéixer catedrals del treball arreu del món i hui ens toca fer parada en la ciutat de Mòdena, que hui en dia és tot un referent del món del motor essent la seu de Maserati i té un museu anomenat Enzo Ferrari. Però anirem per parts i poc a poc.

En primer lloc caldrà arribar a la seua estació de tren, amb unes bones connexions amb la capital regional, la ciutat de Bolònia. El tren va arribar a la ciutat en l'any 1859 i l'estació actual és un senzill i elegant edifici de rajola i pintat en groc de l'any 1920.

Només eixir de l'estació atreurà la nostra mirada una església d'aspecte bizantí a la que s'arriba caminant pel viale Francesco Crispi, president nacionalista italià al segle XIX. El carrer destaca pels seus elegants soportals a l'estil de Bolònia però més moderns i amb grans arbres als costats. 

Finalment arribarem a l'esvelta església de Sant Josep, coneguda com temple monumental als caiguts que es va inaugurar en l'any 1929 per recordar els més de set mil caiguts en la primera guerra mundial. A l'interior té una capella dedicada als caiguts en la conquesta italiana d'Etiòpia entre els anys trenta-cinc i trenta-set del segle passat.

El museu Enzo Ferrari no està massa lluny i és un paradís per als amants dels cotxes esportius d'alta gama. Es troba ubicat en l'antic edifici industrial que té adosat un edifici de cristall més modern, Des del museu anirem al magnífic parc Ducal Estense ubicat en una zona verda que el duc Cèsar tenia per a conrear a la fi del segle XVI.

La joia d'aquest parc és un xicotet palau conegut amb el nom de palazzina del Vigarani. Es tracta d'un edifici clàssic del segle XVII que porta el nom de l'arquitecte que el va fer i no del duc que el va encomanr, Francesc I d'Este com a zona d'esbarjo.

Però el verdarer palau ducal d'Este es troba en la plaça de Roma, però abans passarem per l'antc monestir salesià que va manar construir la duquesa Laura Martinozzi, casada amb el duc Alfons IV en 1669. L'edifici es va convertir en escola militar en l'any 1873.

I finalment arribarem a la plaça Roma, la segona més monumental de la ciutat, la prmera més monumental la piazza Grande que és patrimon de la humanitat la deixarem per a quan visitem el centre històric. La piazza Roma està presidida per una imponent escultura de Ciro Menotti, nacionalista italià que volgué alliberar Mòdena del poder austro-hongarés i va acabar penjat després de ser traït pel duc Francesc IV.

En la plaça trobem molts edificis interessants com l'església de Sant Doménec del segle XIII, refeta al segle XVII però l'especte actual més barroc es deu la completa renovació que es va dur a terme en el segle XVIII. Però l'edifici més important de tots és sense cap dubte el palau Ducal , la seu del ducat de Mòdena i Reggio. 

L'edific deixà de ser palau dels ducs i es va convertir en l'Acadèmia Militar de Mòdena al segle XIX, després de l'unificació italina.  En origen era un castell medieval que es va convertir en un palau barroc sota la reforma de l'arquitecte al segle XVII abans de marxar a França sota les ordres del rei Sol, Lluis XIV.

Seguint el traçat de la muralla medieval que hui és la Via della Cerca arribarem al departament d'Economia Marco Biagi. però ens desviarem una mica cap a intramurs per a conéixer l'esglesia de Santa Maria della Pomposa. Una església que ja existia al segle XII.

L'església va ser renovada al segle XVIII. Després va caure en desús fins que al segle XIX la confraria de Sant Sebastià la va tornar a consagrar. Al senzill interior trobem pintures de la vida de Sant Sebastià i el mausoleu de l'erudit sacerdot Muratori.

I per fi arribem a la facultat d'Economia, l'antic edifici del mercat del bestiar construït èr ordre del duc Francesc IV  d'Este. Després es va convertir en caserna militar dels soldats de l'Imperi Austro-hongarès. Després de l'unificació italiana va ser casa de bombers, seu de Creu Roja i hui és la facultat d'Economia.

De tornada a l'estació passarem per un renovat i elegant barri, on en el segle XVI es va establir el monestir de Santa Maria Magdalena. Al segle XVIII es va convertir en hospital i finalment en 1788 enuna fàbrica de tabac. Més de mil cinc-centes persones hi treballaren en aquest lloc. D'aquell passat industrial sols que el fumeral.