dissabte, 26 de juliol del 2014

Viena, el zenit del corrent secessió

Viena encara que per a mi no siga la ciutat més bonica d'Europa, no deixa de ser preciosa i és la meua ciutat preferida perque és on m'agradaria viure. Hui visitarem la zona sud atrets per aquell estil artístic de nom modernisme del que ja parlarem en l'entrada de la semana passada.
Acabant el segle XIX era la capital de l'imperi més gran del centre d'Europa. Semblava estar dissenyada pels millors arquitectes on tots els seus carrers i edificis eren elegants. Però en 1897 un grup d'artistes ja cansats del conservadurisme historicista de la Wiener Künstlerhaus desenvoluparen un art trencador amb el que hi havia en aquell moment que va ser una verdadera secessió.
L'artista més universal d'aquest nou corrent fou el pintor Gustav Klimt i el millor lloc per a veure la seua obra és el barroc Palau Belvedere molt prop de la Südbanhof (Estació del Sud) que actualment està essent reconstruïda.
El Palau Belvedere el manà construir el príncep Eugeni de Savoia després de derrotar als turcs. Posseeix en estiu uns bonics jardins i s'articula amb dos edificis principals, l'alt i el baix.


És a l'alt Belvedere on podem contemplar les obres més conegudes de Klimt i altres artistes destacats de l'època. Qui no coneix "El bes" o "Judith"?
























Después de creuar el palau Belvedere i els seus jardins s'arriva a l'anomenada Swarzenbergplatz que és d'allò més interessant perque té un monument dedicat a l'exèrcit soviètic que alliberà Aústria del poder nazi, però la deixà a l'altre costat del teló d'acer. Altre edifici curiós és l'embaixada francesa que t'indicarà el camí cap a Karlsplatz, el centre neuràlgic de l'arquitectura secessió vienesa.


 

En Karlsplatz es troba la impressionant església de Sant Carles del segle XVIII en honor al sant protector de les epidèmies. Va ser construïda per ordre de l'emperador després de que la pesta matara 8000 persones en la ciutat. El que més crida l'atenció és la seua cúpula i sobretot les dues columnes que inspirant-se arquitectònicament amb la columna trajana de Roma narren la vida del sant.



Aun extrem de la plaça està l'edifici secessió vienesa per excel·lència, el Pavelló de la Secessió de malnom la col daurada. és obra de Joseph Maria Olbrich i decorat al seu interior amb l'enorme fris de Beethoven pintat per Klimt.


I des de aquest cridaner edifici caminant en direcció sud s'arriba al mercat de Naschmarkt, amb 120 llocs de venda, molts d'ells elegants restaurants. És dels pocs llocs on pots comprar peix fresc. Jo ho vaig fer després de messos sense tastar-lo i menys mal que em vaig adonar que aquells cartells que assenyalaven preus similars als de casa nostra, eren en realitat preus de 100 g i no de Kg. Així que vaig tornar en tren cap a Bratislava amb 100 g de buttenfisch i un conill criat a casa. Per cert el peix el vaig trobar exquisit.


I ara toca tornar i dir allò de fins l'any que bé que hi haurà una nova entrada de la ciutat  imperial i la millor forma d'anar-se'n és amb el metro. A Karlsplatz hi ha una estació que com no podia ser d'altra manera és d'estil art secessió dissenyat per Otto Wagner.










dissabte, 19 de juliol del 2014

Riga, la capital de l'art nouveau

Hui comencem una trilogia de viatges per a descobrir aquell estil innovador que va néixer a finals del segle XIX i que va perdurar fins ben entrat el segle XX. Ací a casa nostra és més conegut com modernisme, en els Països Nnòrdics i Alemànya l'anomenen jugendstyl, en França art nouveau, en Aústria sezession i rep molts noms més i tots ells fan referència a la innovació i modernitat.

Riga, la capital de Letònia que va viure la seua època daurada entre els segles XIX i XX, dins de l'imperi tsarista Rus. Llavors el boom urbanístic va ser impressionant dotant a la ciutat de la major concentració d'edificis art nouveau del món. La major part d'ells estan ubicats en el Centrs, i la UNESCO els va declarar patrimoni de la humanitat junt al seu centre històric.



Tres són els corrents d'estil art nouveau que es desenvoluparen en la ciutat, la més matinera va ser l'ecléptica, carregada d'asimetries, ornamentació simbòlica i detalls extrets de la natura. Aquest edifici situat a Elisabetes iela 33 es obra de Mikhail Eisenstein, defensor d'aquest corrent i el més conegut arquitecte de la ciutat.







A partir de 1906 comença a desenvolupar-se el corrent racionalista o perpendicular de projecció vertical de la façana amb entrants i relleus que incloen diversos pisos.


El romanticisme nacional és el darrer corrent i incorpora elements típics de l'arquitectura popular letona com elements decoratius propis del folclore nacional.


Si estiguera obligat a triar quin és l'edifici art nouveau de riga que més m'agrada, ho tindria difícil i després de molt destriar em quedarien dos finalistes.

Jo diria que el subcampió d'aquesta tria seria l'ubicat al carrer Strelnieku iela 4a, del ja esmentat arquitecte Mikhail Eisenstein.



Aquestes senyoretes amb corona de llorer representen la victòria i són un dels elements ornamentals eclèctics més fotografiats de la Riga art nouveau.


I el campió d'aquesta balàfia de creativitat seria l'edifici ubicat a Elisabetes iela 10 b dels mateix arquitecte.


Les figures que el decoren i els taulellets blaus de ceràmica fan que aquesta façana siga una de les millors de Riga.

 





https://www.youtube.com/watch?v=bNDCiNSEGcA

http://moleskinearquitectonico.blogspot.com.es/2011/06/art-noveau-en-riga-letonia.html

dissabte, 12 de juliol del 2014

Topkapi sarayi, el centre de poder, del luxe i la devoció de l'imperi Otomà

Poc després de l'ocupació otomana de Constantinoble, en l'any 1459 el sultà Mehmet II manà construir el seu palau que es convertiria en el centre de govern del poderós imperi Otomà fins que el sultà Abdul Mecid I es traslladà al palau de Dolmabahçe en 1853.

La conquesta de Constantinoble va ser un dels grans triomfs de l'expansió de l'islam i per això els otomans es convertiren en la nació islàmica més poderosa del món. Però les ciutats sagrades de l'islam, Medina i La Meca es trobaven en la península aràbiga, molt lluny de Topkapi, aixi que tots els sultans van intentar adquirir les relíquies més sagrades de l'islam fins convertir Istambul un nou centre de pergrinació. Hui aquestes relíquies s'exposen en el palau de Topkapi que és alhora un museu i un dels monuments més visitats de la ciutat.

Per a entrar al palau cal pagar una o dues entrades, en el cas de voler visitar l'harem, i travesar l'elegant porta de la salutació.


El palau s'articula en quatre bonics patis delimitats per construccions que tracten de recordar els campaments de nòmades d'on provenen els turcs.


Al primer pati es troba un pavelló conegut com el divan que era el lloc de reunió dels visirs, de vegades el sultà els escoltava amagat en un espai secret. La decoració interior i la porta daurada són espectaculars.



Les cuines imperials també estan ubicades al primer pati i contenen una col·lecció de ceràmica i cristall, jo les vaig pillar en procés de restauració així que observant els seus fumerals em vaig fer una idea de la seua magnitud.


Al segon pati es trobava la biblioteca d'Ahmet III, aquesta impressionant font formava part de la seua decoració.

 


En un pavelló del segon pati s'exposen una col·leció de les més ostentoses joies del món que pertanyia als sultants i també els seus rics vestits, però està prohibit fer fotografies.



En el saló privat conegut com el pavelló del mantell sagrat s'exposen relíquies d'allò més venerades per a la religió islàmica com són un mantell,una dent, pels de la barba,una petjada i l'espasa de Mahoma com també l'espasa de David o el bastó de Moises.

 

El tercer pati ofereix vistes molt boniques de l'estret del Bòsfor i conté el pavelló de Bagdad un dels més profussament decorats. Aquest pavelló es va constrair per celebrar la conquesta d'aquesta ciutat per part dels otomans.


 

Cal gaudir de la impressionant panoràmica del barri de Beyoglu coronat per la Torre Galata, si tens sort amb menys boira de la que em vaig trobar jo.


Sols et queda visitar l'harem, un conjunt laberíntic de 300 habitacions on s'han perpetrat i conspirat multitud  de crims per part de les concubines del sultà que tractaven que el seu fill ascendirà al poder. Jo per falta de temps no ho vaig fer i sols m'emportí de record la panoràmica dels seus fumerals.



dissabte, 5 de juliol del 2014

El temple de Bulguksa en Gygeongju, la màxima espiritualitat budista

Hui viatjarem a un dels llocs més sagrats del budisme i més important per a la cultura coreana, el temple de Bulguksa. Aquest temple es troba en la ciutat de Gyeongju, la que va ser capital del regne de Silla que ocupava més de la meitat de la península coreana. Aquesta ciutat fou capital durant el regnat de 56 reis que venen a ser quasi mil anys, des del 57 a.C. al 935 d.C. i el seu patrimoni monumental està desperdigat per una extensa àrea i per això  es coneguda com el museu sense parets.
El temple de Bulguksa està declarat patrimoni de la humanitat perque és el millor exemple d'arquitectura coreana budista. Va començar a construir-se al segle VI, al segle VIII s'amplià, els japonesos el destruiren al segle XVI i es va restaurar farà 40 anys. Totes les construccions de pedra són les originals. 

 

L'entrada de la majoria de temples coreans està custodiada per quatre escultures gegats, es situen dos a cada costat i la seua funció és protegir el recinte sagrat.

 No és recomanable fer una visita guiada en anglés un dia de cap d'any si no domines bé aquesta llengua així que entendreu perque no vos puc dir res més d'aquestos gegants. Sé que l'aspecte d'ells pot resultar un poc terrorífic però els coreans els miren amb molt d'afecte.


Travessada aquesta entrada amb el permís dels gegants, es trobem a la part baixa del temple que representa ni menys ni més que el nostre món terrenal. Per a arribar al món espiritual de Buda cal passar a través de tres ponts. El darrer pas és seleccionar una de les quatre escales de pedra que més que obres d'enginyeria estan considerades obres d'art i tenen més de mil anys.


Jo ho vaig fer per l'escala més imponent que tal i com explicà la guia va marcar una abans i un després en la forma de construir dels coreans. L'explicació de la pionera forma d'amontonar la pedra durant la construcció d'aquesta escala se me va escapar.


Ja dalt de l'ecala s'accedeix a un dels nombrosos patis que configuren el temple i et trobés en altre món més espiritual, més pur i menys corrupte.


Crida l'atenció un dels símbols que s'utilitza per a adornar els temples que no vaig entrendre que significava però que la guia remarcà clarament que res a veure tenia amb un règim feixista alemany.



I per fi arribem al recinte més sagrat, aquell on estan les escultures de Buda, on la gent seu per a pregar. Sols es pot entrar descalç i amb actitud de pregar, no es poden fer fotos, l'únic lloc on es pot fotografiar l'escultura de bronze banyada amb or de Buda és a través d'un forat en un montícul de pedra que està enfront del pavelló.










En aquest nou pati es troben dos dels tresors nacionals de Corea del Sud i són les històriques pagodes de tres nivells, que simbolitzen els passos que han de seguir per a ascendir espiritualment a Buda. Van ser construides a l'any 750, s'anomenen Sokkatap i Tabotap i s'erigiren en honor als pares del rei que governava en aquell moment. Curiosament la menys ornamental és la que més costà de fer perqué les peces de pedra eren molt més pesades.



Però el més apasionant de la visita al temple és visitar un pavelló que exposa una sèrie d'objectes, sembla un xicotet museu però en una de les vitrines pots veure part de les cendres de Buda, molt pocs llocs al món conserven restes de Buda. Jo vaig sentir una xicoteta trremolor quan vaig passar per davant. 

Els colors utilitzats en l'ornamentació de la fusta són el blau que representa la primavera, el roig l'estiu, el blanc la tardor i el negre l'hivern. El granate transmet harmonia i el groc representa el canvi d'estació.


Aquesta campana també em va resultar d'allò més curiosa.



També em va cridar l'atenció  una zona on la gent amontonava pedres, cosa que ja havia vist abans a la platja d'illetes i cap de barbaria en l'illa de Formentera.



Algun drac i porc s'encarreguen de protegir i decorar la multitud de pavellons que encara podem trobar en aquest lloc.