La pujada a Koekelberg, les millors vistes de Brussel·les

 Hui faré la darrera entrada dedicada a països que eixiren beneficiats després de la caiguda de Napoleó i la reordenació fronterera que es va decidir en el Congrés de Viena. la darrera parada d'aquesta tournée ens porta a la capital de Bèlgica i de la Unió Europea. Bèlgica i els Països Baixos s'uniren després de l'ocupació Napoleònica en 1815, però quinze anys més tard els belgues s'independitzaren.

Anem a muntar una xicoteta muntanya totalment urbanitzada que es coneix amb el nom de Koekelberg, Si el traduïm del flamenc/holandés a la nostra llengua anem a caminar per la muntanya de galeta, tota una experiència. Per a fer-ho partirem des del canal Brusel·les-Charleroi on molt prop un museu d'art contemporani s'està construint, el KANAL-Centre Pompidou aprofitant unes antigues naus de Citroën.

Creuarem el canal Brussel·les.Charleroi per un dels ponts Sainctelette. Aquest canal es va excavar al segle XIX i s'ha ampliat en diverses ocasions. El seu recorregut és d'uns cinquanta quilòmetres i comunica el nord de França i sud de Bèlgica amb altres canals que des de Brussel·les arriben al port d'Anvers i la mar.

Començarem l'ascensió pel Boulevard de Leopold II que té a sota un túnel. I ens pararem a fer-se una foto amb una peculiar escultura de nom Der Vaartkapoen, Es tracta d'un policia que cau per culpa d'un home amagat en un albelló.

Després de dos quilòmetres s'arriba al Parc Elisabeth on podem trobar segons l'època de visita unes boniques plantacions de flors i també un conjunt d'arbres que entre ells tenen les rames enllaçades i que resulta prou curiós.

Tot el camí fet és llarg i es pot estalviar arribant en metro a l'estació de Simonis. Molt prop està la Belgian Chocolate Village Museum, que no vaig visitar i que en la seua web ofereix una visita per reproduccions en xocolate de diferents edificis arquitectònics i un hivernacle amb vegetació tropical.

El monument més espectacular de la zona i el més gran del món d'arquitectura art-decó és la basílica del Sagrat Cor que es va iniciar en l'any 1905 per a comemorar el setanta-cinqué aniversari de la independència de Bèlgica. La façana principal està rematada per dues torres a les quals es pot pujar.

El més impressionant del temple és la seua enorme cúpula de trenta-tres metres de diàmetre que s'aixeca sobre terra quasi noranta metres i que està coberta de bronze, Pero aquesta cúpula en el disseny original era en realitat un cimbori neogòtic.

La nau és molt gran amb cent quaranta metres de llargària i cent set metres mesura el creuer.  La decoració està formada per peces del segle XIX i XX i no fa molt s'instal·laren noves vidrieres en el primer pis.

Un museu d'art sacre modern hi ha instal·lat en el primer pis al qual s'accedeix amb un ascensor. Les peces són realment curioses i des d'ací es té una bonica panoràmica del que és l'espectacular nau de la basílica.

Però el que cal fer és agafar l'ascensor i muntar sobre la terrassa que hi ha entre la cúpula i les torres de la façana principal per a gaudir de les millors vistes de la ciutat de Brussel·les amb el seu Atomium i bonic centre històric.

Göteborg, l'agradable segona ciutat de Suècia.

 Seguint el nostre viatge per les nacions que eixiren beneficiades amb la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena, hui ens pararem en Suècia que va ampliar el seu territori amb Noruega que abans pertanyia a Dinamarca. La unió de Suècia i Noruega va durar quasi un segle, des de 1814 a 1905.

La ciutat de Göteborg és la segona ciutat més gran del país i la cinquena dels països nòrdics encara que la seua història no és massa llarga per què acaba de fer quatre-cents anys. Nosaltres començarem a conéixer-la per l'Estació Central, que es va construir en 1858.

De l'estació anirem a buscar la desembocadura del riu Göta Älv i la mar per gaudir d'un dels gratacels més famosos de la ciutat, el Lilla Bommens que traduït al nostre idioma significa pintallavis. Aquest edifici és obra de l'arquitecte Ralph Erskine i té vuitanta-sis metres d'alçada.

Si t'agrada la mar pots pernoctar en un veler de l'any 1907 que va ser restaurat i que es coneix amb el nom d'Hotel Barken Viking. Jo ho vaig en altre hotel-vaixell que s'anomenava Ibis Style, però trobe que ja no existeix.

Tornarem cap al centre de la ciutat i ens pararem a observar l'edifici del segle XVII millor conservat de Göteborg, el Kronhuset. El seu nom significa la Casa de la Corona perque va ser manada construir pel rei Gustav Adolf II con a magatzem militar.

Just abans de creuar un canal hi ha una plaça dedicada al rei fundador de la ciutat, la Gustaf Adolfs torg, que té dedicada una imponent escultura. En aquesta plaça es troba l'ajuntament i l'edifici de la borsa i és el centre neuràlgic del centre.

A l'altra part del canal ens trobarem en la discreta catedral, la tercera que ha construït la ciutat, ja que les dues anteriors es varen cremar. Aquest temple d'estil neoclàssic és de principis del segle XIX i del seu interior, quasi desproveït d'ornamentació, cal destacar l'imponent orgue.

Ens trobem en la zona més històrica de la ciutat on podem gaudir d'uns pocs, però agradables carrers en quadrícula que són d'ús exclusiu per als vianants i que estan plens de botigues i cafeteries. És un lloc ideal per a passejar si el temps acompanya.

Caminant cap al sud-est i a la voreta d'altre canal, ens apareix un edifici conegut com a Feskekörrka, que vol dir església gòtica, però cal recordar que la ciutat va nàixer quan l'estil gòtic ja estava passat de moda més de cent anys, En realitat és el millor mercat de peix de la ciutat aixecat en l'any 1874.

Creuarem el canal per a visitar la Hagakirkan un temple neogòtic de la segona meitat del segle XIX que dóna servei religiós al districte de Haga.. El seu campanar d'agulla arriba fins a una alçada de quaranta-nou metres.

I per acomiadar-nos d'aquesta ciutat cal pujar al pujol on està l'Skansen Kronan, un xicotet fort  del segle XVII. Té forma octogonal amb murs de més de quatre metres d'amplitud i es va dotar de canons que mai s'utilitzaren per que mai ha sigut atacat. Les vistes des d'ací són impressionants.

La vieille ville de Ginebra, un agradable passeig aguaitant al llac Léman

 Després del Congrés de Viena, Suïssa, que havia estat ocupada per Napoleó, amplià el seu territori amb els cantons de Ginebra, Valais i Neuchâtel i des de llavors s'ha mantingut neutral i les seues fronteres ja no s'han modificat. Hui visitarem la segona ciutat més poblada i important del país, Ginebra, centre financer i seu de l'ONU en Europa i de la Creu Roja.

El centre històric de la ciutat no és ni de bon tros, el més bonic del país, però té el seu encant i mira al llac Léman o de Ginebra, el llac més gran dels Alps. Aquest llac és travessat pel riu Roine, un dels rius més importants de França i desemboca a la Mediterrània en la regió de Provença.

Una de les atraccions turístiques més conegudes de la ciutat de Ginebra és el Jet d'Eau un sortidor d'aigua de cent quaranta metres d'alçada, en el seu dia era el més alt del món, però en Aràbia Saudí està la font del rei  Fahd que arriba fins als tres-cents dotze metres.

A la vora del llac Léman podem gaudir d'un agradable jardí conegut amb el nom de Jardin Anglais i una de les seues principals atraccions, emblema de la ciutat, és l'horloge fleurie, un rellotge on l'esfera està decorada amb flors que es canvien periòdicament. El disseny inicial de 1955 va ser obra del paisatgista Armand Auberson.

Deixar-se perdre pels carrers del centre històric és una bona opció, el monument més important és la catedral de Sant Pere que es va aixecar entre els segles XII i XIII combinant elements romànics i gòtics i aprofitant el solar d'un antic temple romà.

Al seu interior la seua decoració és més bé escasa, ja que durant la reforma protestant de Joan Calví, les imatges de sants i mare de deus desaparegueren, però encara es conserven elements importants de fusta com són el púlpit i el cadirat del cor.

Per darrere de la catedral està la plaça del Bourg-de-Four, lloc del mercat en era medieval que conserva encara antigues posades. Hui en dia és un bon lloc per a seure i deixar passar el temps en alguna de les seues agradables cafeteries i restaurants.

I més amunt i ubicat en un antic graner està l'arsenal i l'impressionant edifici de l'Hôtel de Ville  o ajuntament, on va nàixer l'organització internacional de la Creu Roja. Però aquestos edificis ja els vàrem visitar fa uns quans anys. 

Beausoleil, un poble de la Costa Blava francesa que envolta Mònaco

 Hui viatgem a la Costa Blava francesa per conéixer un poble que fa tres segles era una zona de pasturar ramat. França no va ser de cap de les maneres un país beneficiat pel Congrés de Viena, però la zona gal·la on hui estarem, va ser propietat del duc de Savoia i Rei de Sardenya-Piamont que després de la caiguda de Napoleó va recuperar la seua sobirania i amplià el seu territori al cedir-li la República de Gènova.

El monument més important de Beausoleil és el santuari neoromànic de Sant Josep que es va començar a construir en 1913 i es va finalitzar deu anys més tard. En 1936 va adquirir el rang de santuari i destaca per les seues vidrieres.

Caminarem pel boulevard de la République per a conéixer la seua Mairie, és a dir el seu ajuntament altre edifici de principis del segle XX que es va inaugurar en 1908 encara que les obres van acabar en 1909.

Besoleil és un poble encalat en la muntanya, és un balcó que dóna a la mar Mediterrània i els veïns de la planta baixa són els monegascos i els milers de turistes amb diners que vénen a gaudir del glamur del segon país més menut del món, però a Beausolel pernoctar és molt més barat. Cal deixar-se perdre pels seus costeruts carrers.

Possiblement amb la passejada acabes, fora de França i de la mateixa Unió Europea, la frontera francomonegasca és totalment invisible, l'església del Sagrat Cor de Jesús pertany a Mònaco, però el carrer del costat és França.

Si acabes a la vora de la mar i vols tornar a muntar no et preocupes, hi ha una gran i monumental escala i des de fa menys temps altra mecànica que et porta des de la mar a la zona més alta de la vila, dues opcions, una més sana i altra de pujar cap a dalt.

Dalt del poble està ubicat el Riviera Palace, un històric i luxós hotel construït a la fi del segle XX i seguint l'exemple del que ja s'havia fet en la propera ciutat de Niça, amb elegant i monumental façana i una ampla terrassa.