Marianka, el lloc dels miracles en Eslovàquia

Per acabar aquesta trilogia de santuaris marians i per tancar l'any a 15 Km del lloc d'on el començaren, Bratislava, ens n'anirem a un xicotet municipi de la regió de la capital eslovaca, Marianka.

La terminació -ka és el diminutiu en moltes llengües eslaves com són el rus, el polonés o l'eslovac, la paraula vodka és el diminutiu de voda que vol dir aigua. Així que marianka vol dir marieta i pot ser vinga de la xicoteta imatge de Maria que ací es venera o bé de la forma en diminutiu que utilitzen els habitants d'aquest país per a anomenar als seus familiars i amics.

Es té ja costància escrita com a destinació de pelegrinatge des del segle XIV, essent el primer del pais i el santuari marià més antic de l'antic regne d'Hongria que abraçava països com l'actual Hongria, Eslovàquia i part de Romania i els Balcans. Tal com em va dir un company quan feia feina allà, Marianka és com el Lourdes eslovac. Segons la tradició oral molta gent s'ha curat amb l'aigua del seu pou sagrat i rierol i tenint en compte el bosc que el rodeja, aquesta tradició de bosc sagrat i aigua miraculosa vinga de l'era precristiana.

Dues llegendes diferents expliquen l'aparició de la Mare de Déu en aquest bosc, la més autèntica i original explica que les primeres curacions que hi van haver van ser la dels dos fills d'un sanguinari roder que per càstig de Déu havien nascut més semblants a animals que a persones, allà pel segle XI. La piadosa mare de les criatures va pregar a la Mare de Déu i després de llavar als xiquets en el rierol van deixar de semblar bèsties.

Des de llavors la xicoteta imatge de la verge es conserva en aquest lloc encara que va ser amagada en un castell durant les incursions otomanes que arribaren fins a les portes de Viena i de 1945 fins a 1989, en plena era comunista, es va prohibir qualsevol acte religiós.

L'interior de l'església és d'un exuberant barroc molt típic del centre d'Europa i el que més fascina és el seu espectacular sostre decorat amb pintures i estucs.

Amb el creixent nombre de pelegrins l'església va quedar menudeta i es varen construir capelles com la de Santa Anna i la del Pou Sagrat. Aquesta última és de planta redona amb interior barroc i davant d'ella estan les escultures de Sant Antoni i Sant Pau l'ermità. Són còpies de les originals que es troben a la galeria nacional eslovaca i que procedien del taller de Rafael Donner, un dels millors escultors d'Àustria.

I per a acabar de gaudir del lloc el que toca és seguir qualsevol dels camins que s'enfilen al bosc, et trobaràs amb un calvari, una cova xicoteta convertida en ermita i podràs sentir la pau i la calma que transmeten aquestos arbres i el so del rierol.

Meritxell, el santuari nacional d'Andorra

La següent parada del tour de santuaris marians ens porta a un dels països més menuts del món, Andorra, al cor dels Pirineus.

Un dia de reis un grup de feligresos es dirigien cap a l'església de Canillo per a sentir missa però els va sorprendre veure florit un roser silvestre sobre la neu. Quan s'hi acostaren van trobar una talla de fusta policromada de poc més de 80 cm de la Mare de Déu. La imatge va ser traslladada a l'altar major de l'església de Canillo però al següent dia havia desaparegut.

Finalment va ser trobada en el lloc on havia aparegut i en ser portada a l'església d'Encamp d'on també va desapereixer i apareixent posteriorment en el lloc original. Llavors els andorrans van interpretar que la Mare de Déu volia estar prop d'on havia estat trobada i així van construir la primer capella.

Del santuari original romànic queda ben poc perque va ser remodelat en estil barroc segles després. En l'any 1972, la nit del 8 al 9 de setembre, després de la diada es va cremar i va desaparèixer fins i tot la talla romànica de la Verge esculpida al segle XII.

La imatge actual de la Mare de Déu és obra de l'escultor andorrà Jaume Rossa que va intentar reproduir l'original el màxim possible. Hui en dia la Mare de Déu de Meritxell és venerada en el nou santuari.

L'obra nova del santuari respon a un disseny de l'arquitecte català Ricard Bofill d'estil contemporani però amb elements que evoquen el passat com sols les voltes de canó o la planta de creu grega.

Si t'has quedat en ganes de gaudir de l'arquitectura romànica del Pirineu, carretera amunt cap al nord es troba el poble de Canillo amb la seua espectacular església de Sant Joan de Caselles, del segle XII on podràs de gaudir de frescos de la mateixa època en l'interior.

Częstochowa, el cor espiritual de Polònia

Un dia després d'una de celebracions marianes més importants del calendari catòlic començarem un viatge amb tres parades per visitar santuaris dedicats a la Mare de Déu que són els més importants i que més peregrins reben en el país on estan ubicats.

Anirem amb un tren polonés que de segur que va amb retard fins a una ciutat de nom impronunciable i també difícil d'escriure, Czestohowa.

Molt prop de l'estació ens espera un agradable passeig de 2,5 quilòmetres al llarg de l'avinguda de la santíssima Verge Maria que està flanquejada per arbres i per edificis interessants. A la fi de l'avinguda ens espera el monestir de Jasna Góra.

El monestir va ser fundat al segle XIII per uns frares vinguts d'Hongria i convidats pel duc Wladyslaw d'Opole qui probablement donaria la icona de la Mare de Déu que ací es venera.

Dins del recinte monàstic trobem la basílica de la Santa Creu i la Nativitat de la Verge Maria, d'estil barroc amb un sostre profusament decorat. Es va construir entre els segles XVII i XVIII.

Però el lloc més sagrat del monestir és la capella del quadre miraculós. És ací on es venera la imatge de la verge negra pintada segons la devoció popular pel mateix Sant Lluc i que el duc donà als frares paulins.

Impressiona i molt veure la devoció de la gent que entra ací amb gran recolliment i silenci i sobretot la col·lecció d'exvots, fruit de donacions populars.

Són moltes més les coses que es poden visitar al monestir com el tresor, el museu del 6é centenari, la sala dels cavallers, el refectori però no podem oblidar el curiós claustre amb la capella del sant sopar.

Tornarem a l'estació de nou desfent el camí que hem fet abans, però ara ens aniré detenint en curiosos i històrics edificis que abans no ens havien parat ni tan sols a contemplar. El primer d'ells és l'antiga església ortodoxa de Sant Jaume.

Molt a prop trobem un edifici rosa amb una torre que resulta molt original i és l'ajuntament d'aquesta ciutat. L'edifici es va construir al segle XIX, quan les dues ciutats que formen hui en dia Czestohowa ja s'havien fusionat.

I ja prop de l'estació ens espera un dels temples més grans de Polònia, la catedral de la Sagrada Família, construïda a principis del segle XX en estil neogòtic durant l'esplendor industrial de la ciutat.

El drac del Patriarca que va atemorir als habitants de la ciutat de València.

Per a acabar aquesta trilogia dedicada a la por i al terror hui ens quedarem en la ciutat de València per visitar al monstre, que segons diu la llegenda, va atemorir als valencians. Aquesta espècie de drac vivia en la zona del mercat aprofitant un antic ramal fangós del Túria que passava per aquest lloc. Tot aquell que es trobara prop en hores en que el drac tenia fam corria el perill de ser devorat.
Els jurats de la ciutat van decidir acabar amb el problema però no van trobar cap home lliure en tota la ciutat que s'atrevira a combatre amb el monstre fins que un presoner s'oferí a lluitar a canvi de la llibertat.
El presoner es va vestir amb una armadura d'espills que va enlluernar tant al drac que quedà una mica marejat cosa que va ser aprofitada pel valent home per a clavar-li l'espasa i matar-lo. El cos del temut drac va ser dipositat a l'entrada del col·legi del Corpus Christi, més conegut com el Patriarca.

Però deixarem de banda la llegenda i tornarem a la realitat. Aquest drac no és més que un caiman de l'Orinoco, un riu de Veneçuela, que va ser regalat a l'arquebisbe de València, Joan de Ribera. Aquest rèptil mai va atemorir als valencians perque va viure plàcidament en una finca que tenia el Patriarca a l'Horta de València i quan va morir va ser dissecat.
La casa actual del caiman és hui en dia l'edifici renaixentista més interessant de tota la ciutat que va ser construït en plena onada contrareformista i per tant dedicat a la comunió. El seu nom és el Reial Col·legi del Corpus Christi però els valencians l'anomenen el Patriarca en honor al seu fundador que era arquebisbe de València i Pariarca d'Antioquia.

El claustre és un dels elements més interessants del col·legi i sembla haver vingut directament de la Itàlia del renaixement. I en certa mesura és així perque les columnes van ser esculpides a Gènova per a la duquessa de Pastrana però després d'esperar molt de temps en el port de Cartagena, el Patriarca les comprà per al seu col·legi.

Al centre del claustre podem gaudir d'una de les millors obres de Benlliure, una escultura de marbre, feta en bloc que sols li falta parlar.

En un dels cantons del claustre hi ha una porta que dóna pas a una escala que puja fins a la biblioteca i sales d'estudi, perque aquest edifici és en realitat un seminari.

L'església del reial col·legi està tota decorada amb frescos, la major part d'ells són obra de Bertomeu Matarana.

L'obra més destacable de l'església està a l'altar major, és un Sant Sopar de Ribalta que va ser dut a França durant l'ocupació francesa i que hagués de ser tornat per que la pintura ja havia sigut catalogada. Aquesta pintura desapareix cada divendres per descobrir la talla d'un crist que va ser triada personalment pel mateix Patriarca.

A l'edifici trobem també una capella més privada, la capella de la Concepció, coneguda abans de la restauració de l'església de Sant Nicolau, com a la capella sixtina valenciana. A banda dels seus impressionants frescos cal destacar la col·lecció de tapissos flamencs del segle XVI.

L'altar major està presidit per una talla barroca de Gregori Fernández dedicada a la Immaculada. Els que l'han pogut veure de prop diuen que el mant esculpit en fusta sembla una tela reial.

Al xicotet museu podem trobar obres dels més brillants pintors de la història de la pintura com són Joan de Joanes, Van de Wayden, el Greco, Caravaggio i molts més.

Un manuscrit espiritual de l'humanista Tomàs Moro es pot observar al museu. Va ser enviat abans que aquest fóra executat en Anglaterra. La familia d'altre humanista, Lluís Vives tenia una casa de varies plantes a la part de darrere de l'edifici, els seus habitants foren cremats al ser acusats de jueus i en el solar hui hi ha un enreixat i l'espai es coneix com plaça de la creu nova.

En el carrer la nau es troba el primitiu edifici de la Universitat de València que va ser fundada a finals del segle XIV per ordre del papa Alexandre VI i Ferran el catòlic. En les obres participà el millor arquitecte de l'època, Pere Comte. El gran pati central actual data del segle XIX i està presidit per una escultura de Lluís Vives.

L'ossari de Sedlec, el lloc més terrorífic de Txèquia

Continuant amb la trilogia dedicada a la por i al terror ens aturarem hui en Sedlec, una barriada de Kutná Hora, ciutat txeca que visitàrem ja fa dos anys. (Kutná Hora, la ciutat d'argent).

En aquest lloc es va fundar el primer monestir de Bohèmia de l'ordre del Císter en l'any 1142 que va ser construït en estil romànic i remodelat a l'estil gòtic entre el segle XIII i segle XIV. Però un fet ocorregut en l'any 1278 seria el motiu que convertiria aquest lloc en un dels més visitats del país.

El rei Oktakar II de Bohèmia envià a l'abat d'aquest monestir a Terra Santa i aquest vingué carregat amb sorra que havia arreplegat de la zona del Gòlgota on segons la tradició Jesucrist va ser crucificat.
Aquesta sorra es va ser escampada pel cementeri de l'abadia, convertint-se en un lloc molt apreciat per a ser soterrat.

La quantitat de gent soterrada ací va anar creixent, en un principi per la sorra de Terra Santa i després per la pesta i les guerres hussites. I en l'any 1870 Frantisek Rint, un escultor contractat per la família Schwarenberg, va poder aprofitar els més de quaranta mil esquelets per decorar la capella de Tots els Sants que es troba al cementeri.

Per a visitar l'ossari que està baix de la capella, gòtica amb decoració barroca, cal travessar un xicotet cementeri que de veritat no és lloc que més por fa de Sedlec.



El lloc més terrorífic és sens dubte l'ossari que es troba baix de la capella i que té una escala de baixada decorada amb un estil molt de Halloween.

Ja baix podem gaudir de l'espectacular i esgarrifosa làmpada que l'escultor va saber fer, aprofitant sense deixar-ne un, tots d'un esquelet humà.

Altres elements decoratius que hi podem trobar són custòdies, búcars i altres elements que es troben repartits per totes les parets.

Però l'element decoratiu més espectacular de l'ossari és l'escut de la família Schawarzenberg, amb el corb menjant l'ull supose que dels enemics.

Resulta més esgarrifador si cap, com s'utilitzaren cranis per a fer la volta i les parets d'un xicotet passadís.

Molt prop de la capella es troba el monestir cistercenc, del qual es pot visitar l'església-catedral de l'Assumpció que junt amb la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora i el seu centre històric van ser declarats patrimoni de la humanitat.

El temple gòtic data del segle XIII i va ser el primer en aquest estil del país i el més gran fins  la construcció de la catedral de Sant Vit de Praga. Va ser cremat per l'exèrcit hussita al segle XV i remodelat en estil barroc al segle XVIII.

Resulten curioses les relíquies de Sant Feliu i Sant Vicent i sobretot menys terrorífiques que les decoracions de l'ossari.