Potries, poble saforenc nascut de la terra i l'aigua

Tot va començar un dia de reis de 2013, jo ja era sabedor que viatjar era la meua passió i inspiració en la vida, i volia recordar i donar a conéixer aquells llocs que per les històries que conten, per la seua bellesa o per l'agradable ambient que es respira m'havien fet gaudir. Ja hem trepitjat cinc-cents llocs, més de seixanta països i cinc continents. L'entrada de hui, la que fa cinc-cents ens porta molt prop de casa, a un poble de Potries on l'aigua, la terra i el fang han sigut el motor de la seua economia durant segles i el que més fort aposta per la cultura, havent sigut capital cultural del País Valencià amb Sagut el 2018-2019 i que ara lluita per ser capital cultural europea.

La ruta de hui en Potries, ens mostrarà llocs de treball marcats per l'agricultura i la indústria terrissera que durant segles foren la principal activitat econòmica. Comencen la caminada per el partidor de la Casa Fosca, una construcció amb més de cinc segles d'història. Es tracta d'una estructura de volta de canó que està sobre la séquia reial d'Alcoi que naix en un assut del riu Serpis o d'Alcoi. La seua missió era impedir que cap persona poguera alterar el sistema que repartia l'aigua destinada a les hortes del ducat de Gandia i del Comtat d'Oliva. L'accés a l'interior es feia a través d'una porta que necessitava dues claus per a obrir-se.

Una altra construcció similar existeix molt prop, es tracta de la Casa Clara, que s'anomena així perquè no té el sostre i per tant, el seu interior està ben enlluernat. Des de la Casa Clara l'aigua ja ix repartida en dues séquies una duia aigua al senyoriu dels Borja i l'altra al del Centelles, dos llinatges enemistats durant dècades  que uniren destins amb el casament de Carles Borja amb Magdalena de Centelles en 1548.

Les aigües que anaven a regar les hortes d'Oliva abans passaven pel molí d'Aynat o molí Canyar. L'energia cinètica d'aquestes s'aprofitava per a moure unes pedres de molí per a cereals que ja exisitia al segle XV. El que es veu hui en dia és maquinària industrial del segle XIX i XX sota un espectacular edifici que de molí de gel passà a ser restaurant on es menja molt bé.

L'edifici del Molí Canyar, ara restaurant, conserva molts dels elements originals. Cal entrar per a veure l'antiga maquinària integrada a un xicotet estany amb tortugues invasores. Als seus bonics jardins hi ha un fumeral industrial de rajoles que està protegit.

Abans d'entrar al nucli urbà del poble visitarem un peculiar conjunt industrial el de la fàbrica de lleixiu de las dos palmas. La història es remunta al segle XV amb un molí anomenat de l'Alfàs que per ser gestionat pels frares del convent de Sant Jeroni de Cotalba es coneix com a Molí dels Frares. Després de la desamortització de Mendizabal passà a mans privades i es va convertir en fàbrica de llum. Aquesta electricitat aplicada a l'aigua amb sal forma lleixiu. El molí encara es conserva i les modernes oficines de metall i cristall foren tot una revolució arquitectònica en el Potries de finals del segle XX.

I continuem la nostra ruta coneixent altre on les hores de feina i treball han marcat el pas del temps acompanyat pel soroll de l'aigua i en aquest cas també per les xafarderies de dones que a casa seua no passava cap séquia i havien de llavar la roba ací, el llavador ubicat entre el carrer dels llavadors i Corts Valencianes. Hi ha un altre que visitarem més endavant quan ens toque descobrir el Potries més monumental i històric.

I per a finalitzar anirem al Museu Cassoleria Àngel Domínguez perque cal saber que si Potríes ha sigut conegut durant anys va ser per la seua activitat terrissera, el fang i no sols l'aigua han donat riquesa a aquest poble de la Safor. De fet els habitants del poble són coneguts a cassolers encara que cap taller terrisser queda en actiu al poble, el darrer, el d'Àngel Domínguez va tancar als anys huitanta del segle passat.

Aquesta típica casa taller amb planta baixa, primer pis i cambra s'ha convertit en un interessant museu ideal per a tots els públics. En la planta baixa es conserven molts mobles i objectes que formaven part d'una casa de principis i meitat del segle XX.

Però el més interessant és el mateix taller, al patí de la casa hi ha una gran bassa on s'abocava l'argila que després de coure's al forn acabaria en la cuina de moltes cases de la comarca de la Safor transformada en cassoles de fang que tornarien a altre tipus de forn plenes de deliciós arròs al forn.

Encara està molt present a la ment de molts potriers la imatge del tio Àngel Domínguez arribant a la seua casa taller carregat d'argilagues i altres plantes per a escalfar el seu forn per coure les peces de fang que havia modelat al seu torn.

I a la part alta de la casa, que a la Safor diuen cambra, trobarem un espai diàfan amb sostre de bigues, canyes i teules a dues aigües on s'exposen moltes peces de terrisseria que van ser moldejades a Potries, el poble alfarer.