L'Alcúdia, on està la catedral de la Ribera

Hui s'acaba el mes d'agost i també les entrades que he dedicat a llocs d'estiueig. Hem estat en la mar, la muntanya, ens hem banyat en un riu i en un llac i hem fet turisme cultural a una gran ciutat. Ara vos propose altra forma de passar l'estiu i que no fa molts anys era prou popular perque no tothom podia permetre's llogar un pis a la platja o casa a la muntanya, així que molts xiquets gaudien les seues vacances en una caseta al mig de l'horta on per a refrescar-se aprofitaven les aigües de la bassa de reg. El meu germà ho explica molt bé en una entrada al seu blog:
 http://amatore1968.blogspot.com/2017/09/les-vacances.html

Nosaltres se n'anirem a l'hort de Manus en l'Alcúdia i de pas visitarem un dels municipis més interessants i amb més oferta cultural de la Ribera Alta.

L'hort de Manus era un antic convent que es va convertir en finca agrícola i ara és un centre cultural situat al mig de l'horta on es fan concerts en les nits de l'estiu i des d'on ix la Mare de Déu d'Oreto, patrona de l'Alcúdia cada set de setembre per a anar al poble, representant en aquest acte com Maria la promesa del senyor de l'Alcúdia regala la imatge al poble.

Caminarem per un deliciós camí entre tarongers i caquiers i abans d'entrar el poble creuarem la séquia reial del Xúquer, que des de l'assut d'Antella porta aigua quasi fins a les portes de la ciutat de València.

Des d'aquest punt naix un aqüeducte del segle XIX conegut amb el nom dels arquets i que mesura més d'un quart de quilòmetre. Servia per a abastir d'aigua a diferents partides del terme.

Una vegada dins del poble ens anirem trobant a diferents panells ceràmics dedicats a diferents sants que es posaren de moda al segle XVIII, alguns d'ells són d'aquesta època, altres són del segle XIX i XX.

 

Si passegem pel carrer del pintor Vergara, gaudirem de les cases més boniques que pertanyien a famílies riques i que van ser construïdes a principis del segle XX.

Cal parar una estona en la casa de la Solera, construïda al segle XVIII i que hui acull el Museu de la Música i el Museu Etnològic de l'Alcúdia, així que gaudirem d'una exposició d'instruments musicals i d'eines antigues per a treballar la terra.

No massa lluny està l'ermita de Sant Antoni del porquet, encara que a la porta es veja marcada la data de 1699 en aquest lloc estava l'hospital fundat per Pere de Montagut, alcaid del castell de Xàtiva i senyor de l'Alcúdia al segle XIII.

A l'interior trobem un senzill espai de volta de canó decorada amb pintures vegetals i un interessant sòcol de ceràmica. L'altar està presidit pel titular de l'ermita, Sant Antoni Abat.

I ara ens anem directes a visitar el monument més important del poble, la seua església parroquial dedicada a Sant Andreu Apòstol, un sant no massa venerat a Occident però que a les terres valencianes encara trobem algun temple fundat pel rei Jaume I per a quedar bé amb el seu sogre Andreu II d'Hongria.

La façana de l'església és espectacular, el seu campanar mesura seixanta metres i per això és coneguda com la catedral de la Ribera, però en realitat és solament un temple parroquial. Ací treballarem artistes molt importants del segle XVIII com el pintor Vergara i l'arquitecte Antoni Gilabert en una època on l'economia alcudiana estava en un dels seus millors moments gràcies a la morera per als cucs de seda.

La capella dedicada a la Mare de Deu d'Oreto és una autèntica joieta i la imatge de la Mare de Deu d'estil gòtic que segons la tradició la regalà el papa Innocenci a Pelegrí de Montagut, senyor de l'Alcúdia fa més de set-cents anys.

Pujar al campanar és tota una experiència per les meravelloses vistes de la cúpula de teula blava de l'església, el poble i l'horta que l'envolta.

De camí cap al calvari passarem per la plaça del País Valencià per veure les restes arqueològiques d'un antic celler medieval.

I ara ens enfilem direcció nord per a visitar el calvari, un lloc ple de pau, plafons ceràmics de la passió de Crist i xiprers.

I no massa lluny, estava el convent de Santa Bàrbara, el segon perque el primer estigué ubicat a l'hort de Manus, des d'on començarem la ruta. Ara sols queden unes bucòliques ruïnes.

I del passat viatgem al present perque just davant podem gaudir d'un modern edifici amb cúpula de ferro, la casa de la cultura de l'Alcúdia amb sal d'exposicions i teatre i unes curioses pintures i escultures al seu interior.

I per acabar res millor que uns dolços de la pastisseria i al parc de la Nòria on encara es conserva en bon estat una antiga sénia del segle XIX.

El centre de Glasgow, el lloc més animat d'Escòcia

En estiu també es pot fer turisme de ciutat sempre que l'opció triada siga en altes latituds on les temperatures solen ser agradables. Hui vos propose visitar Glasgow, la ciutat més autèntica d'Escòcia, on encara és possible captar als urbanites escocesos en el seu hàbitat natural i poc modificat per la invasió de turistes.

Glasgow és una ciutat molt gran de sis-cents mil habitants, de fet va arribar a ser la segona ciutat més habitada de l'imperi, els llocs més recomanables per a visitar estan repartits per tot el seu entramat urbà i seria impossible arribar a tots en un dia. Per tant hui vos propose un passeig per la seua zona central, amb multitud de carrers per a vianants plagats de botigues i llocs on seure.

La millor manera d'arribar des d'altres punts de la Gran Bretanya és amb tren, a més la seua estació principal, Glasgow Central és una meravella i tenia un dels millors hotels de la ciutat, el Central Hotel.

A l'interior trobem la zona d'oficines que està construïda en fusta i cal visitar a l'exterior el Hienanman's Umbrella, un bonic pont envidrat on estan els andanes.

El centre neuràlgic de la ciutat és la George Square on es troba l'ajuntament, un edifici de finals del segle XIX construït en estil victorià i inaugurat per la mateixa reina Victòria l'any 1888.



The Glasgow City Chambers ofereix un servei de visites guiades totalment gratuïtes, sols en anglés, per descomptat on podràs descobrir la seua meravellosa escala de marbre de Carrara i diferents sales profusament decorades.

El que més sorprén de George Square és l'enorme columna de vint-i-quatre metres on està l'escultura de Sir Walter Scott, l'escriptor escocés més universal. També hi ha estàtues de la reina Victòria o l'inventor James Watt entre altres.

Ara ens dirigirem direcció est a buscar les restes del que va ser l'ajuntament des del segle XVII fins a finals del segle XIX i del que sols es conserva el campanar, Tolbooth Steeple i una torre, Tolbooth Tower.

Caminarem en direcció sud per conéixer el riu Clyde i els seus bucòlics ponts de l'època de la revolució industrial.

I visitar Escòcia sense anar a un típic pub seria un delicte, del tot recomanable l'Scotia bar, el pub més antic de la ciutat que ofereix bon menjar, bona cervesa i música en directe.

Tornarem cap al centre i passejarem pels seus carrers per anar descobrint curioses edificacions com the lighthouse, un edifici en forma de far on està ubicat el Centre Nacional del Disseny.

La Galeria d'art modern de Glasgow està ubicada en la casa d'un ric comerciant de tabac, que va ser construïda a finals del segle XVIII en estil neoclàssic.

Resulta molt curiós veure al duc de Wellington i al seu cavall coronats amb un con dels que s'utilitzen per a acotar el trànsit, aquesta tradició data de meitat dels anys vuitanta del segle passat.

Buchanan Street és el carrer més comercial de la ciutat, en ella trobarem botigues, cafeteries i alguns interessants edificis com el del gall d'indi amb la seua impressionant decoració en vidre i ferro.

El té de les cinc el prendrem en the Willow Tea Rooms famosos per que van ser renovats pel prestigiós arquitecte Charles Rennie Mckintosh en 1903.

Lindos, bonic poble de l'illa de Rodes i històrica ciutat de 3000 anys

Les entrades de l'estiu ens han portat a tres llocs on poder suportar millor la calor, hem estat en la muntanya, en un riu i en un llac, crec que ja és hora de que s'escapem a la platja i si a més podem gaudir d'un patrimoni arquitectònic de més de dos mil anys millor que millor.

Lindos és hui un poble de menys de mil habitants però es va fundar fa tres mil anys i va arribar a ser una pròspera ciutat de la Grècia clàssica gràcies als seus dos ports, fins i tot un dels set savis de Grècia, Cleòbul va nàixer ací. Hui és el destí turístic més important de l'illa de Rodes, després de la seua capital. I és que en Lindos es junta tot, poble amb encant, boniques platges i la seua imponent acròpolis.

Però anirem per parts, primer recorrerem els seus carrers declarats Conjunt Històric Nacional, flanquejats de cases blanques de pisos de cudols que formen boniques i  interessants formes geomètriques.

El monument més emblemàtic del conjunt de carrers que formen el poble és la seua església bizantina de Panagia construïda en l'any 1300 i reformada al segle XV pels cavallers de l'ordre de Sant Joan. L'església té un esvelt campanar de pedra.

Pagant una assequible entrada es pot visitar el seu modest interior que encara conserva alguna pintura mural i a més té habilitat un xicotet museu amb icones bizantines i peces d'orfebreria,

Caminarem en direcció sud i ens deixarem perdre pels seus estrets carrers que són uns bons aliats a l'hora d'amagar-se del sol i la calor. De tant en tant descobrirem algun xicotet palau de pedra que varen construir els mariners enriquits durant els segles XV, XVI, XVII i XVIII.

Abans de pujar a l'acròpolis ens detindrem a veure bé les restes del teatre clàssic, excavat en la roca de la muntanya al segle IV abans de Crist i tenia una capacitat per a quasi 2000 espectadors.

I ara el que toca fer és pujar a la zona de l'acròpolis o bé a peu o bé amb burro, no hi ha més opcions. El castell dels cavallers es troba dalt d'una penya de 125 metres.

La primera sorpresa una vegada travessem les muralles del castell i entren en el seu interior, és el trirrem grec esculpit en la roca.

També podem visitar, encara que d'època molt posterior, les restes de l'església de Sant Joan, d'estil bizantí i construïda en el segle XIII.

Resulten curioses les construccions abovedades que sostenen la terrassa del castell i a les que es pot accedir.

Però el lloc més important de tota l'acròpolis és el temple d'Atenea Lindian, un dels llocs més venerats de l'època clàssica visitat per Aleixandre el Gran i segons la mitologia grega també ho feren Helena de Troia i Heracles.

Des d'ací dalt gaudirem d'unes boniques vistes del poble i de la mar Mediterrània i si el dia és clar es pot divisar Àsia.

I ara començarem el camí de descens per a buscar la mar, el motiu principal de la nostra visita. La platja de la Badia de Lindos està molt animada i plena de restaurants.

Però la més bonica és la badia de Sant Pau, on va arribar el sant en l'any 43 per a cristianitzar l'illa i que encara que ho parega no està tancada.