Antíbol, la històrica ciutat de la Riviera Francesa

Hui farem una parada en la històrica i turística ciutat d'Antíbol, més coneguda amb el seu nom francés d'Antibes. Ubicada en plena côte d'Azur, és un destí turístic de primer ordre i té tantes embarcacions privades amarrades, amb una població de menys de cent mil habitants, com ciutats portuàries més importants com puga ser Barcelona.

La història d'aquesta ciutat es remunta a fa més dos mil quatre-cents anys quan un grup de gent de la pròpera colònia grega ubicada en el que és avui Marsella decideix establir un lloc comercial ací al costat d'un cap. El nom d'aquesta incipient ciutat era Antípolis que derivà al nom d'Antíbol. Després passà a ser part de l'imperi romà i durant un breu període de temps, el regne de Provença va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic i també va ser independent fins a la seua annexió per part de França, ja al segle XV.

Deixarem el cotxe aparcat al port i farem un agradable passeig sobre les muralles fins arribar al bastió de Sant Jaume per observar el nòmada, la gran escultura blanca del català Jaume Plensa on hi havia hagut abans un temple romà, una torre medieval i unes drassanes on es creà el célebre Calypso de Cousteau.

Encara que el nòmada mira amb enyorança la mar recordant el lloc on va nàixer nosaltres mirarem en direcció nord per gaudir de l'esplèndid Fort Carré, construït al segle XVI per defensar la frontera francesa, del Comtat de Niça en mans italianes fins a l'any 1860. Per a visitar-lo és millor concertar abans una cita perque no sempre està obert.

I ara desfarem les nostres passes per que anem a entrar en el recinte fortificat de la vella ciutat d'Antíbol, gaudint de les vistes del seu menut però encantador centre històrical costar de la mar i la platja de la Gravette.

Ens deixarem perdre pels seus quatre carrers medievals en un estat de conservació excepcional i intentarem gaudir de la Provença més autèntica, la dels poblets mediterranis.

I tornarem a buscar la mar, eixe blau Mediterrani, la via de comunicació entre els pobles més ancestrals i mirarem cap al sud a buscar el cap d'Antíbol cobert de pins que tapen les luxoses villes, d'aquells milionaris que triaren aquesta costa per a descansar. Charles Chaplin, Marlen Dietrich, Picasso i molts més foren residents estacionals d'Antíbol.

I si Picasso va deixar empremta en aquesta ciutat, la resposta és que si, el primer museu del món dedicat a aquest pintor es va obrir ací a l'antic castell dels Grimaldi. Aquest edifici del segle XII va acollir l'estudi del pintor durant uns mesos i hui es poden visitar pintures, gravats i ceràmiques de l'artista malagueny més universal.

Al costat del museu es troba l'antiga catedral d'Antíbol, que ocupa el solar d'un antic temple pagà. El bisbe es traslladà a Grasse per por a les invasions dels sarraïns i llavors deixà de ser catedral. La seua façana és d'un estil neoclàssic italianitzant de la segona meitat del segle XVIII.

El seu interior d'estil gòtic més primitiu consta de tres naus encara que hia han restes paleocristianes a la capella del Sant Espirit. Es diu que ací va estar presoner Sant Pau en el seu camí cap a Hispània.

Al costat de la catedral i comunicada amb aquesta per un passadís elevat es troba el campanar que en realitat era una torre medieval de guaita.

I baixarem cap a baix fins a arribar al bulliciós Cours Masséna, on està l'hotel de ville o ajuntament de la ciutat i el museu de l'absenta, la beguda dels pintors impressionistes.

Però l'edifici que més impressiona pel seu trànsit de gent, turistes, venedors i compradors és el mercat provençal, que obre cada dia fins a la una del migdia oferint una enorme quantitat de productes frescos i fragàncies.

Karlovy Vary, la ciutat més elegant de la república Txeca

El nostre recorregut de huit setmanes a través dels territoris del Sacre Imperi Romanogermànic ens porta hui a terres de la República Txeca  la ciutat de Karlovy Vary per a gaudir de l'elegància dels seus carrers i de les propietats curatives de les seues aigües termals.

Una bonica llegenda diu que durant una cacera reial un gos va caure en una font termal i va eixir curat de tots els problemes que tenia en la pell. L'amo del gos era el rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Carles IV i per les propietats curatives de les seues aigües va decidir fundar una ciutat. De fet el seu nom, Karlovy Vary, significa font termal de Carles i és una de les ciutats-balneari més interessants d'Europa on passejar pels seus elegants carrers és com tornar a l'època d'esplendor quan la ciutat s'omplia de la noblesa i la més opulenta burgesia per a descansar i gaudir de les aigües.

Des de la descuidada estació cal travessar el riu Ohre en direcció centre de la ciutat per a trobar-nos en la columnata del molí, d'estil neorrenaixentista amb 124 columnes corínties, que té cinc fonts al seu interior d'aigua entre els 53 i 65 ºC.

Seguint el curs del riu Teplá s'arriba a la columnata del castell que encara que data del segle XIX el seu aspecte actual es deu a la reconstrucció duta a terme el 2002. Té tres naixements d'aigua termal de 30, 47 i 60 ºC.

I la darrera històrica columnata que visitarem és la del mercat, construïda en fusta blanca a l'estil suís. Sota les seues arcades s'ha celebrat mercat i ha estat el naixement d'aigua del rei Carles des del segle XIII.

Darrere del mercat es troba una columna barroca de la Santíssima Trinitat que commemora la fi d'una plaga succeïda en 1713. Va ser construïda entre 1715 i 1716 en estil barroc i on es pot veure  la coronació de la Mare de Déu per part de la Trinitat.

I pujant unes escales s'arriba al temple catòlic de Santa Maria Magdalena, amb dues torres campanar coronades amb la típica cúpula bulbosa de ceba, tan popular en l'arquitectura del Centre d'Europa. És d'estil barroc encara que reemplaça altra església anterior que era d'estil gòtic.

Però pujant a l'església ens hem deixat darrere una de les atraccions turístiques més importants de la ciutat. Sota una estructura grisa i sòbria d'estil soviètic dels anys seixanta es troba un guèiser,  lloc conegut amb el nom de Columnata de la font calenta, i abasteix de 2000 litres d'aigua cada minut i produeix una columna de 12 metres d'alçada. Ací la gent es compra la típica ceràmica de la ciutat que gela, encara que no massa, l'aigua que després la gent beu per les seues increïbles propietats.

Continuarem seguint el curs del riu Teplà fins a arribar a l'estació del funicular que ens pujarà a la torre de Diana, de 25 metres que està a més de cinc-cents metres sobre el nivell de la mar. Ací gaudirem d'unes boniques vistes de tota la ciutat.

I de tornada de nou cap a l'estació ens detindrem en l'església ortodoxa de Sant Pere i Sant Pau. Aquesta església fou erigida en l'any 1898 imitant l'estil rus bizantí i va ser sufragada pels pacients originaris d'aquest país.

I deixar Karlovy Vary sense tastar el seu fort licor d'herbes i espècies Becherovka, seria imperdonable. És tan bo que els alemanys volgueren furtar la patent i combinat amb tònica rep el nom de be-ton que significa ciment.

Gant, la ciutat més monumental de Bèlgica

Hui farem una parada en Bèlgica perque el Comtat de Flandes va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic i no se m'ocorre cap ciutat millor d'aquest territori, que la ciutat de Gant. És ací on va nàixer l'Emperador Carles V o Carles I d'Espanya. Sa mare, la infanta Joana, malalta dels nervis per la seua gelosia cap al seu marit Felip el Bell, traslladà la seua residència de Malines fins ací, esperant que un canvi d'aires millorara la seua salut.

Gant és la ciutat belga que més monuments històrics conserva, a més té una intensa vida cultural i d'oci,  ja que és la seu d'una de les universitats més importants del vell continent. Per tant junt a Bruges, Brussel·les i Anvers, Gante és una de les imprescindibles en tot tour per Bèlgica.

Per a fer-nos una idea de quant bé està de conservat el seu centre històric, caldrà pujar al seu campanar que en llengua local es diu Belfort. Mesura 91 metres i per sort té un ascensor per pujar. Va ser construït en estil gòtic al segle XIV i és patrimoni de la humanitat com quasi tots els "belforts" de la zona.

Des de dalt es pot gaudir d'espectaculars vistes dels estrets carrers de la ciutat vella amb les seues típiques cases de façana escalonada.

Altra gran torre domina el paisatge urbà de la Gant més històrica i medieval i és el campanar de la catedral, dedicada a un sant local de nom Bavó. Encara que ja es té constància d'haver-hi catedral en aquest lloc des del segle X, l'aspecte actual es deu a la que es va construir durant tres segles i que va ser començada a finals del XIII.

Però el tresor més apreciat d'aquesta preciosa catedral és el retaule de l'anyell místic, obra mestra de la pintura flamenca i realitzada per Jan Van Eyck. Hui en dia està ubicada en una capella i cal pagar un extra si es vol visitar. Es diu, i no sé si és veritat,que aquesta obra és la més robada de la història de l'art. El que si és cert és que ha estat en mans napoleòniques, prusianes i nazis.

Molt prop de la catedral i el "belfort" està l'ajuntament de la ciutat que té dues façanes que contrasten pels seus estils arquitectònics, el gòtic flamíger i un sobri renaixentista. A l'interior es poden visitar diverses sales que també destaquen per la seua varietat d'estils.

I per a finalitzar la trilogia de torres que dominen l'skyline de la vella Gant anirem a l'església de Sant Nicolau, erigida en honor al sant patró dels comerciants locals més prop dels molls de l'antic port medieval. És d'un estil gòtic local més auster conegut amb el nom del gòtic de l'Escalda, riu que travessa la ciutat.

Més allunyat està el castell dels comtes de Flandes que es va iniciar al segle XII i que es conserva quasi intacte des de l'època medieval. El castell va ser presó municipal i durant el període de dominació espanyola els presoners cridaven la paraula castellana "amigo" quan volien captar l'atenció dels vigilants.

Gant també és ciutat de canals i la millor forma de gaudir-los és embarcar-se al moll de les herbes en un vaixell turístic i mirar amb els ulls ben oberts els meravellosos racons que aquesta ciutat amaga.

Ratisbona, la ciutat més bonica de Baviera

Un dos de febrer de 962 el papa Joan XII nomena a Otó I el Gran, emperador de l'Imperi Romanogermànic que uns segles més tard adoptaria el seu nom més conegut, Sacre Imperi Romanogermànic.

Aquest imperi de nom tan rimbombant, herència de l'imperi carolingi fundat per Carlemany sempre va ser considerat com el legítim descendent de l'Imperi Romà d'Occident, mentre que l'imperi romà d'Orient va ser després l'Imperi Bizantí i amb la caiguda de Constantinoble en l'any 1453 els russos es van considerar els seus legítims successors.

Així que amb l'excusa de celebrar el 1056 aniversari de l'inici del Sacre Imperi Romanogermànic emprendrem un llarg viatge de huit a entrades al llarg i de l'amalgama de diferents nacionalitats i desenes d'estats que formaren part d'aquest fastuós imperi que va durar fins a l'ocupació napoleònica, el 6 d'agost de 1806.

Un dels llocs més interessants per a començar aquesta ruta de ciutats del Sacre Imperi és a la ciutat bàvara de Ratisbona, coneguda en alemany com Regensburg, per a mi una de les més boniques d'Alemnyaa que conserva quasi intacte el seu centre històric medieval pel simple fet de no estar industrialitzada durant la segona guerra mundial i no ser objectiu de l'aviació dels aliats.

Eixint de l'estació trobem un parc i si ens dirigim a través d'ell cap a la dreta, s'arriba al complex monumental format pel palau de la família Thurn und Taxis i l'abadia de Sant Emmeram. El palau que ocupa part de l'antiga abadia, és segons els locals, el palau habitat més gran d'Europa. Ací està ubicat una galeria del Museu estatal de Babiera. Però el que realment deixa bocabadat al seu visitant és l'esplendor barroc de l'església de l'antiga abadia.

El sostre de fusta pintat representa la vida de sant Benet, ja que aquesta és una abadia benedictina fundada al segle VIII.

Les relíquies de Sant Maximià sostenint la palma del martiri amb les daurades vestimentes sobre l'esquelet de segur que capten l'atenció de tot visitant.

El lloc més silenciós i místic de l'abadia és sens dubte la seua medieval cripta que és més gran del que és habitual i que és lloc de pau i recolliment.

Al costat de la basílica es troba l'antiga parròquia de Sant Rupert, amb una nau del segle XIV decorada en estil barroc als segles XVII i XVIII.

Deixarem darrere aquest complex monumental i en dirigirem en direcció nord a buscar la Neupfarplatz, on es troba l'església luterana més antiga de la ciutat en el lloc on estava el barri jueu destruït en l'any 1519. El lloc és màgic durant el temps d'advent perque en la plaça es situa el típic mercat de nadal.

Passant per carrers estrets de cases amb sabor medieval anirem trobant-se amb alguna que altra torre d'aquesta època com som la Goliathaus i la Baumburger Turm.

Goliathaus

Baumburger Turm

 La torre de l'or, un edifici de nou plantes de 50 metres d'alçada és la més alta de les que construïren els rics mercaders per a demostrar el seu poder econòmic, és tot un gratacel de l'edat mitjana.

Goldener Turm

En l'altes Kornmarkt o plaça de l'antic alfòndec, lloc on es comerciava amb cereals està la Römerturm i l'alte Kapelle, una església d'estil rococó que és una verdadera joia.

Römerturm

La catedral de Sant Pere és un bell exemple del gòtic, va ser construïda entre els segles XIII i XVI encara que les esveltes torres són neogòtiques del segle XIX.

La catedral ocupa part del que va ser el campament romà de Castra Regina i en un carrer lateral encara es pot contemplar les restes d'una de les seues portes, la porta Pretoria.

De la catedral anirem en direcció oest a buscar l'antic ajuntament del segle XIII on es troba la cambra imperial, lloc on es va reunir la Dieta Imperial des de l'any 1663 fins a l'any 1806. Aquesta ciutat lliure imperial va ser com una espècie de capital del Sacre Imperi junt amb Nuremberg.

I anirem a trobar-nos amb el majestuós riu Danubi, el gran riu europeu que uneix l'occident amb l'orient, i ho farem per la Bruckstrasse o carrer del pont, on es troba una porta de l'antiga muralla i el magatzem de sal del segle XVII conegut amb el nom de Saltztadel.

La casa més antiga del món on es venen salsitxes està ubicada just ací al costat del riu i de la porta de la ciutat, Wurstkuchl ja existia al segle XII i cal tastar les seues salsitxes.

I per a acabar la visita de hui creuarem el pont de pedra, construït també al segle XII per a gaudir de les millors vistes del centre històric de Ratisbona, declarat patrimoni de la humanitat.