L'ossari de Sedlec, el lloc més terrorífic de Txèquia

Continuant amb la trilogia dedicada a la por i al terror ens aturarem hui en Sedlec, una barriada de Kutná Hora, ciutat txeca que visitàrem ja fa dos anys. (Kutná Hora, la ciutat d'argent).

En aquest lloc es va fundar el primer monestir de Bohèmia de l'ordre del Císter en l'any 1142 que va ser construït en estil romànic i remodelat a l'estil gòtic entre el segle XIII i segle XIV. Però un fet ocorregut en l'any 1278 seria el motiu que convertiria aquest lloc en un dels més visitats del país.

El rei Oktakar II de Bohèmia envià a l'abat d'aquest monestir a Terra Santa i aquest vingué carregat amb sorra que havia arreplegat de la zona del Gòlgota on segons la tradició Jesucrist va ser crucificat.
Aquesta sorra es va ser escampada pel cementeri de l'abadia, convertint-se en un lloc molt apreciat per a ser soterrat.

La quantitat de gent soterrada ací va anar creixent, en un principi per la sorra de Terra Santa i després per la pesta i les guerres hussites. I en l'any 1870 Frantisek Rint, un escultor contractat per la família Schwarenberg, va poder aprofitar els més de quaranta mil esquelets per decorar la capella de Tots els Sants que es troba al cementeri.

Per a visitar l'ossari que està baix de la capella, gòtica amb decoració barroca, cal travessar un xicotet cementeri que de veritat no és lloc que més por fa de Sedlec.



El lloc més terrorífic és sens dubte l'ossari que es troba baix de la capella i que té una escala de baixada decorada amb un estil molt de Halloween.

Ja baix podem gaudir de l'espectacular i esgarrifosa làmpada que l'escultor va saber fer, aprofitant sense deixar-ne un, tots d'un esquelet humà.

Altres elements decoratius que hi podem trobar són custòdies, búcars i altres elements que es troben repartits per totes les parets.

Però l'element decoratiu més espectacular de l'ossari és l'escut de la família Schawarzenberg, amb el corb menjant l'ull supose que dels enemics.

Resulta més esgarrifador si cap, com s'utilitzaren cranis per a fer la volta i les parets d'un xicotet passadís.

Molt prop de la capella es troba el monestir cistercenc, del qual es pot visitar l'església-catedral de l'Assumpció que junt amb la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora i el seu centre històric van ser declarats patrimoni de la humanitat.

El temple gòtic data del segle XIII i va ser el primer en aquest estil del país i el més gran fins  la construcció de la catedral de Sant Vit de Praga. Va ser cremat per l'exèrcit hussita al segle XV i remodelat en estil barroc al segle XVIII.

Resulten curioses les relíquies de Sant Feliu i Sant Vicent i sobretot menys terrorífiques que les decoracions de l'ossari.

Kryziu kalnas, el lloc més místic de Lituània

En plena ressaca de Halloween, tots sants, nit d'ànimes i dia de difunts és el moment d'encetar una trilogia dedicada a la por i al terror perquè visitarem llocs on sense posar-nos en perill sí que poden ser una mica terrorífics.

La història d'aquest lloc és un resum de la història de Lituània. De lloc de culte pagà, segons algunes veus, passà a ser cristià, quan els cavallers de l'ordre començaren a dominar les terres veïnes d'Estònia i Letònia. Se sap que ací hi va haver un castell de fusta destruït en 1368, però no és fins a l'any 1861 que es té constància de la presència de creus que la gent local posava per a reafirmar-se en contra de la dominació tsarista. El tsar deixà de manar però els soviètics tampoc permeteren les creus símbol de religió i nacionalisme lituà. Per tant les eliminaren fins en tres ocasions apareguent-ne de noves durant la nit. Es diu que es va pensar en convertir la zona en un pantà, ja que hi ha un rierol prop.

La independència arribà en els noranta del segle passat i la popularitat com a lloc de pelegrinatge va augmentar gràcies a la visita del Joan Pau II en 1993 que va propiciar l'arribada dels franciscans i la construcció d'un monestir a escassos centenars de metres.

Hui en dia el turó de les creus és un lloc públic, no pertany a l'església, on la gent manifesta el seu fervor catòlic o reafirma en contra de l'opressió i la dominació fent la seua ofrena. Així que és impossible saber el nombre total de creus però de segur que superen les dues-centes mil.

Jo vaig posar la meua pròpia creu que portava de casa, i que era molt menuda, sense saber que molt prop, al costat del centre d'interpretació hi ha un mercat d'artesania de fusta on es vénen sobretot creus i cuxifixos.

Molts visitants compren ací la creu, altres visitants que no la porten ni la compren, improvisen la seua ja siga amb pedres o fins i tot en monedes.

La creu és l'estrela del lloc però també es poden veure rosers i escultures de Crist, la mare de Déu i algun líder que liutà per la independència del país.

El lloc està a 12 km de la ciutat de Siauliai, i es pot arribar amb un autobús de línia que des de la central d'autobusos et deixa al mig del camp lituà a un agradable passeig de 2 km.

En arribar al lloc s'albira el modern centre d'interpretació a l'esquerra de la carretera i el xicotet turó amb la multitud de creus a la dreta.

És hora de deixar-se perdre's pels escassos camins entre creus i pujar el turó per l'escala de fusta i sobretot gaudir de la pau i del misticisme d'aquest lloc que de segur a la nit es torna més terrorífic.