Limassol, Mediterrani, història, creuats i rei Ricard Cor de Lleó en Xipre

Limassol és la segona ciutat més gran de Xipre i es troba al sud de l'illa, també és el punt més meridional del planeta que mai he visitat. Poca informació vos puc donar de la ciutat perque sols la vaig passejar una escasa mitja hora mentre esperava la furgoneta-bus que porta als turistes a les pròximes restes de Kourion, que ja vaig comentar en una entrada anterior.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2014/03/kourion-dimportant-ciutat-bucoliques.html

Però durant aquesta mitja horeta vaig poder viajar a l'època medieval intensament, i vaig descobrir en un entramat ben menut de carrers la fusió de tres cultures, la turca, la bizantina i la cristiana occidental.



El primer que s'ha de fer és entrar al castell  Limassol, medieval i occidental al més pur estil. Diu una llegenda que ací es casaren el rei Ricard Cor de Lleó i  Berenguela de Navarra ja que l'illa havia estat ocupada per l'exèrcit del rei de camí a les Creuades després de que el príncep bizantí que la governava no havia estat massa amable amb la futura reina quan va desembarcar ací.



El castell és més bé una fortificació menuda i urbana junt a la mar, amb passadissos que de seguida et traslladen a l'època dels cavallers amb espasa i armadura.

Des de la part més alta es pot gaudir d'unes interessants vistes de la ciutat i de la mar.

Molt prop del castell es troben un conjunt de carrers amb cert aire decadent i la gran mesquita de Limassol, puix alguns turcs encara hi viuen en la part del sud de l'illa després del conflicte de 1974 i sense opcions de ressoldre's. El que era un bassar turc està essent poc a poc rehabilitat i convertint-se en zona comercial i d'esbarjo.

I caminant cap a  trobem un scarrers més elegants amb edificis de l'època colonial britànica,una interessant zona comercial i per a passejat.


Molt prop on hi havia una antiga església bizantina, s'alça l'elegant catedral d'Agia Napa, que data de 1906.

Ottawa, la ciutat triada per a ser capital de Canadà

Jo vaig tancar el 2014 més tard que la resta dels meus familiars i amics, exactament 8 hores més tard, per que havia viajat cap a ponent i anava a celebrar la nit de cap d'any en la ciutat d'Ottawa. Considerant que el 2014 l'encetava 8 hores abans que el rellotge de la Porta del Sol marcara les 12 ja que em trobava en la ciutat de Busan, crec que puc afirmar si no exisitiren els bisiextos que 2014 fou l'any més llarg de la meua vida.
Ottawa és una ciutat tranquila que a pesar de ser triada per la reina Victoria com a capital per estar més lluny del possible invasor nord-americà i a cavall entre territori anglòfon i francòfon, continua essent tranquila.
La seua història és més bé breu i la ciutat no té massa edifcicis històrics que visitar, però amb la oferta museística que ofereix, Ottawa ha de ser visitada si vas a Canadà.
Pujant cap a la muntanyeta on s'ubica el parlament, et trobes amb una rèplica de castell francés on s'ubica l'elegant Fairmont Chatêau Laurier Hotel que es va obrir en 1912 i de segur que té una interessant decoració interior de la que no vaig poder gaudir.

Però l'edifici més important i bonic de la jove capital canadenca ´és  sens dubte el Parliament Hill, seu del parlament canadenc que pot recordar una mica al parlament de Londres. Es pot visitar únicament amb visita guiada, totalment de franc, però convé anar-hi matí per a obtenir torn. Les visites guiades són únicament en francés i anglés.

El que més destacaria de la visita a l'interior és la pujada a la torre, coneguada com a torre de la pau, que està un poc torta i sols s'aprecia des de dins de l'ascensor que et puja a una terrasa amb espectaculars vistes al riu Ottawa. La ciutat he de reoneixer que és molt freda en hivern i el riu està pràcticament congelat.

De baixada es pot visitar l'habiatció més sagrada de l'edifici, la memorial chamber que rendeix homenatge a tots els morts en la primera gran guerra.

També convé destacar la magnífica biblioteca de planta circular i d'estil victorià que et trasllada de seguida al col·legi de Harry Potter, Una escultura en marbre blanc presideix aquest impressionant sala.

Com que els parlamentaris estaven de vacances l'edifici es trobava en obres així que de les dos cambres jo sols vaig poder visitar el Senat. Aquest està presidit per tres cadires una per al president davant, i dos darrere per a la reina Isabel II i per al seu marit el duc d'Edimburg. Per suposat que la més gran i elegant és la de la reina.

A banda del parlament en Ottawa es pot gaudir de molts museus que han anat a parar ací pel fet de ser la capital del país. Jo sincrament no em vaig visitar cap però l'exterior de la National Gallery of Canada ben bé mereixia una foto.

Just al costat es troba la catedral de Notre Damme amb les seues peculiars torres de color metàl·lic i amb un interior de sostre blau estrelat i vidrieres.

Per a recuperar forces o simplement per a entrar en calor res millor que dirigir-se cap al mercat conegut com a Byward Market, L'edifici del mercat hui en dia està ple de botigues de menjars preparats de multitud de païssos, pastisseries, etc..És un lloc agradable i amb vida del que fins i tot va gaudir el president Obama en una visita a la capital.

Els carrers del voltant, molt d'ells peatonals, són idels per als amants de les compres.

I per últim si vols fer una mica d'esport pots aprofitar el canal Rideau, una obra d'enginyeria militar navegable en l'estiu i patinable en l'hivern.

Busan, el port comercial més important de Corea

Hui vaig a començar una série d'entrades que em faran recordar els viatges més llargs que he realitzat des de que tinc ús de raó fins a la nit de cap d'any de 2014, perque vaig a fer una descripció dels meus punts cardinals. El que vull donar a conéixer és els llocs més llunyans on he estat, és a dir, el que està més al nord, al sud, a l'est i a l'oest. I vos convide  a que em feu saber quin són els vostres quatre punts cardinals.

Considerant el centre del món aquell punt on es creua l'equador amb el meridià de Grenwich, la vegada a la que més longitud est he estat va ser quan vaig visitar la ciutat de Busan, que es troba a l'extrem sudest de la península de Corea a 129º E.

Aquest monstre de quasi quatre mil·lions d'habitants i importantíssim port comercial i pesquer és la fusió més perfecta del capitalisme i la cultura oriental amb árees comercials que ocupen espais immensos i amb temples budistes on es viu com es vivia fa mil anys.

En l'entrada de hui sols em centraré en la visita del centre o downtown, encara que de cap de les maneres ocupa una posició central del que és l'entramat urbà de la ciutat, però pot ser siga la zona amb més actividat comercial amb un ritme frenètic i trepidant.

De l'estació de tren principal es pot arrivar caminant al mercat de peix de Jalgachi. Però abans et trobes amb uns carrers peatonals plens de tendes i grans magatzems i enlluernats de llums en època nadalenca al més pur estil occidental però cal recordar que un 10% dels coreans són catòl·lics i celebrem el nadal.

Prop d'aquestos carrers està el Lotte, una espècie de "Corte Inglés " de capital sudcoreà i japonés, aquest en qüestió és de gran interés no pel que es pot comprar, que en realitat és el mateix que podries comprar en qualsevol gran magatzem de qualsevol ciutat, el que destaca és sens dubte la seua arquitectura.

Totes lesplantes s'articulen entorn a una font central que en determinats moments del dia ofereix un espectacle de música,llums i moviment d'aigua que resulta més que curiós.

El centre de la ciutat està dominat per una esbelta i moderna torre de telecomunicacions, coneguda com Torre de Busan, que es situa al cim d'una muntanyeta a la ques s'accedeix sense massa esforç a través d'unes escales que creuen un bonic parc.

                                                        

Les vistes de la ciutat des de la terrassa de la torre són realment espectaculars, així que encara que l'entrada siga un poc cara, en comparació als econòmics preus de Corea del Sud, no t'ho pots perdre.

Però si hi ha una cosa que no pots deixar de visitar en Busan és el mercat del peix de Jalgachi, una autèntica ciutat dins de la ciutat. Les seues dimensions ben bé podrien ser com les d'un poble de cinc mil habitants i els productes que es venen deixarien bocabadat fins i tot a qualsevol pescador de les nostres costes.
Junt a la mar es troba la zona de descàrrega que quan està fent-se de nit es dona l'activitat de descàrrega, jo vaig assistir en un dia i moment que tocava calamar.

El peix es ven, si pot ser viu millor, en un mercat cobert que hi ha prop i per a que el peix estiga viu quan tu vas a comprar-lo els venedors tenen aquaris i no mostradors.

Però també pots comprar peix en la multitud de llocs al mig del carrer i en xicotetes tendes que hi ha en els carrers adjacents. També hi trobaràs molts bars que et cuinaran el peix que acabes de comprar. La varietat de peixos i productes és immensa des de peix sec, algues, sèpies seques i una varietat de moluscos que mai hauràs vist.