Getafe, la catedral més jove de Castella

El mes de maig sempre comença amb la festa més internacional idependent de qualsevol credo i religió, el dia internacional del treballador. Tot s'inicià amb les imortants vagues que secundaren molts treballadors de Chicago per a reclamar una jornada laboral de huit hores. La cosa va anar embrutant-se i tres dies més tard, algus liders sindicalistes foren penjats en la forca i són recordats com els màrtirs de Chicago.  Gràcies a ells no sols tenim festa l'ú de maig, també s'instaurà una jornada laboral de huit hores.

En aquella època era papa Lleó XIII, que passà a la història com un dels papes més preocupats per la política social i els drets del treballador i per si fora poc aquest més el govern aprova la jornada lavoral de set hores i mitja i des de fa dos dies que tenim un no papa, que és de Chicago i ha adquirit el nom de Lleó XIV.  Estem davant un canvi històric en els drets de treballador?. Ja se sabrà més endavnt però no se m'ocorre millor fil conductor que llocs on es treballa per a les properes sis entrades de blog. I hui s'inicia en la capitaleta del sud de Madrid, Getafe.

Molt prop de l'estació de renfe de rodalies de Getafe es troba el Teatre Federico García Lorca, inaugurat en 1998. Hui en dia els principals treballadors a banda del personal que el manté i gestiona, són els artistes que fan representacions però no sempre ha estat així. L'edifici aprofita l'estructura d'una històrica fàbrica de faina de més de cent anys on operaris feien la seua jornada laboral de huit hores fins a l'any 1950.

Continuarem caminant cap al centre pel carrer Ramon y Cajal i ens detidrem en la plaça del General Palacio per a fer una foto a la font de la Cibelina.  La primera font, molt més discreta es va posar en aquesta plaça en l'any 1977.  Fa divuit anys que es va remodelar i s'afegiren unes colosals escultures de lleons i una carrossa. La escultura de la divinitat Cibele del segle passat queda massa xicoteta sobre estar per damunt dels lleons i carrossa de marbe blanc. En el 2007 el Sevilla guanyà al Getafe la Copa del Rei i en el 2008 va ser el València qui va fer el mateix, per tant els seguidors de l'equip de futbol local encara no han celebrat ací cap títol.

Si agafem en direcció sud el carrer Madrid arribem a la parròquia de la Immaculada, un interessant temple d'estil barroc tardà madrileny aixecada en la segona meitat del segle XVIII que destaca per l'esvelt campanar. Està unit a les dependències del col·legi dels escolapis amb el qui forma un bonic conjunt urbà.

I a molt poca distància trobem altre edifici històric de Getafe, l'Hospitalet de Sant Josep. Es va aixecar al segle XVI i funcionà donant servei sanitari fins a la meitat del segle passat. Hui en dia és el centre de serveis socials de l'ajuntament.

I agafant el carrer de la Magdlena cap al sud trobarem l'escultura sedent del primer bisbe de la diòcesis de Getafe, Francisco José Pérez y Fernández Golfin. La diòcesis de Getafe es va cear en l'any 1991, junt amb la d'Alcalà a partr de la de Madrid que sols tenia cent anys. Aquest home té oberta una causa per a ser beatificat.

Davant està la catedral de Magdalena que es va aixecar en la segona meitat del segle XVI per a donar cabuda a tota la població que durant dos-cents anys havia augmentat molt. La façana prinipal que dona a la plaça de la Magdlena destaca pel capitel de pissarra que el remata que es va aixecar en 'any 1660.  No va ser catedral fins a l'any 1991.

I pel carrer Calvario que transcorre per un lateral de la catedral de Santa Maria Magdalena arribem a la base del campanar on encara es possible veure restes de la primitiva església d'estil mudéjar, del segle XIV.

Molt prop podem robar altre edifici històric, l'antiga reial presó, un edifici manat construir perl rei Felip III en l'any 1617,  La planta baixa estava destinada a retindre presoners, el primer pis era l'almodí per a guardar gra. Hui en dia és una biblioteca municipal.

I si entren dins de la tercera catedral més jove del país, les de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa daten del 2004, quedarem esbalaits per l'amplitud de la gran nau de saló dividida en tres esais per imponents columnes toscanes. El traçat d'aquesta catedral és obra de l'important arquitecte renaixentista Alonso de Covarrubias, mestre d'obres de les catedrals de Toledo i Baeza.

 

Les voltes bufades o voltes de mocador de la nau central són el resultat de la intersecció d'una esfera amb quatre plans verticals, les lateras són voltes de canó i estan decorades amb un elegant disseny d'algeps d'estil barroc.

En el creuer s'aixeca sobre les quatre petxines una falsa cúpula sense tambor decorada amb frescos que crea la sensació d'estar sota una gran cúpula digna d'un imponent temple de l''època del renaiximent. En les petxies es representen els quatre evangelistes i e la cúpula huit àngels amb instruments de la passió de Crist.

L'altar major es va realitzar sobre fusta policromada en la primera meitat del segle XVII i és un dels millors exemples de retaule barroc de la Comunitat de Madrid. Mesura uns tretze metres d'alçada i està presidit per la titular del temple, la Magdalena,

 Hi ha dos retaules al costat del retaule central, el de la Mare de Deu de la Pau i el del Sant nom de Jesús amb llenços atribuits a Aloso Cano. Interessant és també el retaule barroc de la Mare de Déu dels Dolors i la capella del baptisteri.