La Santa Escala, el lloc més sagrat del Vaticà

Estimats amics que em llegiu, com s'acosta la nit de Sant Joan, la més plena de màgia i color de l'any he decidit començar un viatge cap al llocs on podem trobar peces molt venerades pels fidels de diferents religions.
El nostre primer destí és el més menut dels païssos, el Vaticà, que és el centre religiós dels cristians catòlics. A part de la seua imponent Basílica de sant Pere i plaça, posseix alguns espais dispersats per la ciutat de Roma. Un d'ells és la basílica de Sant Joan del Laterà que es considera l'església més antiga i de més rang puix és la catedral de Roma presidida pel més isigne dels bisbes catòlics, el Papa.
El lloc conegut com terres lateranes pertanyia a una família romana vinguda a menys, al segle III passà a mans de l'emperador Caonstantí I i aquest la va regalar al Papa Melquíades en gratitud a Crist que havia ajudat l'emperador a guanyar la batalla de Pont Milvi després d'apareixer-li en somnis. A partir d'aquest moment el cristianisme es converteix en oficial i el Papa queda oficialment establit i reconegut a Roma.
Agafar el metro i baixar en una parada de nom San Giovanni és la millor forma d'accedir a la Basílica. El primer que has de buscar només baixar és la porta de Sant Joan una resta de les muralles que encara es manifesta elegant i imponent.

Travessada la porta de San Giovanni l'espectacular façana neoclàssica de la Basílica et deixarà bocabadat. És similar a la de Sant Pere i la de Santa Maria la major.

El seu interior és meravellós per la quantitat i qualitat dels seus frescos i l'espectacular ornamentació del seu sostre.

 

Però el que més em va cridar l'atenció va ser un baldaquí gòtic situat sobre una altar on sols el bisbe de Roma pot celebrar missa. Es diu que els caps de Sant Pere i Sant Pau estan situats baix, jo m'he assabentat avui, però el dia que el vaig visitar ja em va paréixer un lloc màgic.

Darrere d'aquest altar, en l'absis de l'església està situada la càtedra, el tron episcopal del Papa, el lloc està decorat amb un bell mosaic.

El claustre de l'església data del segle XIII i és dels més impressionants que mai he vist, les seues columnes salomòniques decorades amb mosaic de marbre són una autèntica meravella.

 

Però el motiu de l'entrada era visitar el lloc amb la col·lecció de relíquies més importants de tota la cristiandat i aquesta col·leció que serà o no la més important es troba en un lloc molt prop de la basílica que s'anomena el Sancta Sanctorum. Diferents Papes es dedicaren a recollir objectes sagrats com són el sant prepuci de Crist, un tros de pa del sant sopa i moltíssimes més per a pregar de forma íntima.

Per a pujar a aquest lloc sagrat s'ha de fer a través d'una escala no menys sagrada, l'escala del palau de Pilats que va pujar el propi Crist abans de ser jutjat. L'escala va ser duta a Roma per ordre de Santa Helena, la mare de Constantí després de trobar la creu de Crist i moltes coses més en el seu viatge a Jerusalem. L'escala de marbre està protegida per una altra de fusta de roure i es tan sagrada que sols es pot pujar agenollat. Jo vaig començar a fer-ho però aviat vaig desistir, no sabia que dalt m'esperava el Sancta Sanctorum.

Römerberg, el símbol de Frankfurt.

El Römerberg pot ser siga la plaça més monumental de Frankfurt i de segur per la que més ha deixat petjades la història. El seu nom, que significa muntanya romana, evoca la presència d'un antic assentament romà.

Ja en era medieval va ser un important focus de comerç i algun ric comerciant de seda es va construir ací la casa, però l'edifici més destacable és un conjunt de cases dels segles XV al XVIII conegudes com El Römer on s'ubicà l'ajuntament. Cal dir que encara que conserven eixe aire gòtic centreeuropeu van ser reconstruides després de la segona guerra mondial.

L'església com Alte Nikolaikirke, del segle XIII amb dos naus i en estil gòtic ocupa un lloc destacat en la plaça. L'interior és més auster tenint en conte que hi en dia es de culte luterà.

El grup de cases amb parets d'entramat de fusta situades en front de l'ajuntament vell donen harmonia a la plaça i són conegudes amb el nom d'Ostzeile. 

La menuda font que intenta presidir la plaça, és la font de la justícia, un punt més que insignificant en la ciutat de l'euro i els negocis. Així és la justícia.

Aquest racó històric de Frankfurt es camufla entre els gegants gratacels i edificis moderns que configuren verdaderament la ciutat, de ritme trepidant. Així que seure en aquesta plaça i gaudir de la pau és realment meravellós.

La plaça major d'Almagro, una espectacular raresa en Castella

La plaça que ens toca visitar avuí està ubicada en una de les ciutats més interessants de la província de Ciudad Real, Almagro. D'origen islàmic es va convertir en la capital del senyoriu de l'ordre militar de Calatrava després de la reconquesta. Al segle XVI s'afincà ací la família alemanya dels Fugger, empressaris i banquers que ajudaren econòmicament a la corona espanyola i reberen com a compensació l'explotació de les mines de mercuri més importants del món, les d'Almadén. Així que això de deure diners als alemanys no es nou d'ara.
Comencem el recorregut per aquesta original plaça fixant-nos en l'extranya combinació de soportals típicament castellans que aguanten les galeries acristalades que pareixen tretes d'un pais del centre d'Europa.

En la plaça es van celebrar multitid de corrgudes de bous fins que van ser prohibides al segle XVIII, però hui en dia és més coneguda per les representacions teatrals que tenen lloc en el corral de comèdies del segle XVII que ha arribat en excel·lents condicions als nostres dies. L'entrada es troba baix els soportals de la mateixa plaça major. Entrar dins et trasllada a l'època de Cervantes i Lope de Vega.

A un extrem de la plaça major es troba el Museu Nacional del Teatre. Està ubicat en l'antic palau dels maestre de l'ordre de Calatrava que posteriorment va ser Cuartel de Caballeria.

En l'altre extrem de la plaça es troba l'ajuntamnet i l'església de Sant Agustí un dels exemples d'arquitectura barroca més interessants de la província.

No està de més fer una passejada pels seus carrers de cases blanques tan típics en la regió de La Manxa.

Un dels edificis més interersants és el conegut magatzem dels Fucares, traducció castellana de Fuggars. Aquesta cnstrucció renaixentista servia de magatzem de mercuri i oficina central de l'empresa. Amb els beneficis trets pel negoci la família manà construir l'església de Sant Blai.

 

L'altra construcció renaixentista que demostra la prosperitat de la ciutat en aquesta època és l'Antiga Universitat, un convent financiat per un acaudalat membre de l'ordre militar que volia fer arribar a més gent el saber.

La darrera visita és el convent de monges calatraves de l'Assumpció. El seu claustre és una de les joies més importants del renaiximent al nostre país.

La seua església i la seua monumental escala també t'impressionaran.

La millor manera de despedir-se de la ciutat és tornar a la plaça major i gaudir d'unes típiques tapes com són les albargines d'Almagro, menudes però sabrosses, o duelos i quebrantos fets amb ou xoriço i cansalada. Als soportals trobaras botigues amb porductes locals