El Castell de Guadalest, un dels pobles més bonics d'Alacant.

 Hui anem a conéixer una biblioteca ubicada en una casa nobiliària d'un menut poble de la Maina Baixa bicat a quasi sis-cents metres sobre la mar Mediterrània i que milers de turistes de la Costa Blanca visiten cada any. El poble es diu des de no fa massa temps el Castell de Guadalest i a banda de ser conjunt històric-artític està rodejat d'un espectacular paisatge.

Cal deixar el cotxe en la part baixa del poble on hi ha diferents museus com són el de salers, el medieval de la tortura, el de pessebres de nadal i acostar-se al típic llavador on les dones del poble feien la bugada i intercanviaven informacions del poble en un temps on no existia la rentadora.

I per una suportable costera i després de travessar un túnel en la muntanya delimitat per l'antic portal de sant Josep s'arriba a la part alta i més antiga del poble on estan ubicats la major part de les edificacions més monumentals.

En la plaça de Sant Gregori està l'escultura dedicada a aquest sant, patró del poble que celebra la seua festa el nou de maig. aquesta festa està organitzada any rere any per la gent jove de el Castell de Guadalest.

L'església està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, patrona de la població a la que se li dediquen les fetes a meitat d'agost. Poc queda del temple del segle XVIII per que va patir severs danys durant la guerra civil. 

Just al seu costat es troba la casa Orduña una família d'origen basc que vingueren al Regne de València al segle XVI i que aixecaren aquesta casona després del terratrèmol de 1644, quan el castell quedà inhabitable. Hui en dia està dedicada a museu.

Diferents tipus de mobiliari antic es poden veure en les diferents habitacions, però cal destacar una pintura del segle XVI, obra del mestre d'Alzira on es representa la dormició de la Mare de Déu i que pot ser que formara part de l'antic altar major de l'església.

Diferents habitacions exquisitament decorades es poden veure durant la visita de la casa com són la cuina, el menjador, el dormitori i com no la biblioteca motiu de l'entrada de hui que és la sissena de l'any dedicada a llocs on es custodien llibres.

Baixant nes escales es torna a la planta baixa on s'accedeix a les restes del Castell de Sant Josep aixecat pels musulmans al segle XI i destruit per dos terratrèmols en 1644 i 1748 i les voladures durant la guerra de Successió.

Des del castell de Sant Josep podrem gaudir d'unes espectaculars vistes a l'embassament del riu Guadalest. Es pot gaudir de les seues espectaculars aigües blaves on realitzant un creuer amb uns vaixells solars.

Altres monuments que marquen el paisatge de Guadalest i que són quasi inaccesibles són la torre del castell de l'Alcozaiba, aixecat pels musulmants i el seu blanc campanar que no pot faltar en la típica foto que es fa quan es puja a la part alta del poble,

Castell de Cheverny, Tintin, noranta gossos i una família de nobles l'habiten.

 Hui descobrirem la biblioteca d'un dels cinc castells més recomanables dels més de setanta que es poden visitar en la regió francesa de la Vall del Loira. Aquest castell està situat en la població de Cheverny i pertany a la família Hurault de Vibraye des de fa sis segles i mai ha estat deshabitat. Va ser el primer castell privat en obrir les portes al públic ja fa més de cent anys.

Però abans d'entrar al castell i visitar la zona destinada als turistes, les dependències de l'ala dreta estan destinades a l'habitatge de la família, ens dedicarem i deixar-nos perdre pels bucòlics carrers de cases baixes del poble de Cheverny que té prop de mil habitants.

El monument més destacat del poble, a banda del cèlebre castell és la seua església medieval del segle XII dedicada a sant Esteve, saint-Etienne en francés. Una torre de campanar de base quadrada i una porxada de fusta afegida a la façana sud al segle XVI destaquen a l'exterior.

A l'interior trobarem dues naus gòtiques i un retaule dedicat a la mare de Déu del segle XVII i tota una rastrera d'ornaments i epitafis que ens recordaran que els Hurault de Vibraye han sigut els senyors del poble durant segles.

I ara ens toca anar a la taquilla a comprar l'entrada que va dels 13,50 als 23 euros, per què a banda del castell, es poden recórrer els seus jardins i boscos en cotxe elèctric, passejar en vaixell i visitar l'exposició permanent "Els secrets de Moulinsart", una aventura del reporter belga Tintin inspirada en aquest mateix castell.

El castell encara que és d'origen medieval, com la majoria dels castells de la Vall de Loira va ser renovat. En aquest castell no trobarem un estil renaixentista propi de molts castells de la zona, ací la renovació es va fer al segle XVII de la mà de l'arquitecte Jacques Boyer i amb l'esquisida decoració obra de Blésois Jean Mosnier. Aquest castell va inspirar el palau de Luxemburg de París.

Accedirem al seu interior el primer que apareix és el menjador que va ser habilitat al segle XIX per a grans sopars i recepcions. Està decorat al gust del segle XVII amb murs entapissats amb cuirs i pintures de Jean Monier inspirades amb el Queixot.

Després pujarem una elegant escala de toba blanca d'estil renaixentista on es mosta una armadura del segle XVI i les banyes d'un animal prehistòric trobades a Sibèria i dalt de tot l'elegant capella amb un retaule del Cor de Jesús del segle XIX.

Però abans d'arribar a la capella es passa per diferents habitacions i sales dels apartaments privats. Estan la sala groga o dels naixements, la sal roja, el menjador familiar, però cal destacar l'habitació dels xiquets on encara és possible veure mobles i joguets del segle XIX.

La sala d'armes és una de les més interessants de tot el castell amb una important col·lecció d'armes que va dels segles XV al XVII. El sostre de bigues pintades és especialment bonic com també la pintura sota el fumeral de Jean Monier que representa la mort d'Adonis.

I abans de tornar a eixir a l'exterior visitarem la seua discreta, però bonica biblioteca, motiu de la cinquena entrada dedicada a temples dels llibres, on no sols veurem llibres, també hi ha una xicoteta col·lecció d'instruments musicals.

I ja en l'exterior es pot gaudir dels extensos i no massa vistosos jardins, per què el que sempre ha interessat a la noblesa en aquestes terres és la cacera i per a caçar fa falta bosc, un de cent hectàrees pertany al castell.

I per a caçar a la francesa fan falta gossos i prop de l'exposició "Els secrets de Moulinsart" hi ha una gossera on es crien noranta gossos de cacera anglo-francesos tricolors. L'hora a la qual són alimentats és una atracció més del castell.

El nord d'Amsterdam, l'arquitectura d'avantguarda de la capital neerlandesa

 Hui ens toca visitar una moderna biblioteca a la voreta d'un dels molts canals on s'ha anat perfilant al llarg dels segles la bonica ciutat d'Amsterdam, amb un centre històric que pot presumir de ser ciutat patrimoni de la humanitat. Nosaltres ben poc veurem d'aquest centre històric, que ja vàrem visitar fa més de cinc anys.

Des de l'estació coneguda amb el nom de Centraal caminarem cap a l'est i el primer que captarà la nostra atenció serà una pagoda xinesa. Es tracta d'un restaurant amb quasi quaranta anys d'història de nom Sea Palace.

I uns quants metres més endavant trobarem el modern edifici de l'OBA Oosterdock. Amb els seus vint-i-huit mil metres quadrats i deu plantes és considerada la segona biblioteca pública més gran d'Europa, per darrere de la biblioteca de la ciutat anglesa de Birmingham.

A l'entresól de la biblioteca es troba la cafeteria i una sala d'exposicions. Però la zona més interessant segons la meua opinió està al soterrani on estan els llibres per al públic infantil, sobretot per la seua decoració que de segur agrada a tot xiquet que s'hi acoste.

No massa lluny podem trobar un pot per a bicicletes que rep el nom de JJ Val der Veldebrug en honor al polític que va ser regidor d'obres públiques entre l'any 1948 i 1953 i que va impulsar la construcció d'un túnel per a cotxes que uneix el centre de la ciutat amb la zona nord que estem visitant.

I a l'altra part del pont ens espera l'avantguardista edifici NEMO que acull un museu de ciències naturals i tecnologia. El museu es va inaugurar en 1923, però evidentment l'edifici actual de 1997 és més modern, és obra de l'arquitecte italià Renzo Piano guanyador del premi Pritzker d'arquitectura.

Per veure la resta d'edificis moderns serà millor tornar a l'estació central d'Amsterdam i des d'allí  agafar un xicotet vaixell per fer un minicreuer pels canals de la ciutat, que recorrerà el canal que ja coneguem per a passar a la riba nord.

El primer edifici interessant que ens espera és conegut amb el curiós nom de la A'DAM lookout, una construcció que sembla una torre de control de trànsit aeri i que ofereix unes vistes de 360º de la ciutat i el gronxador més alt d'Europa. 

I al costat de la torre un peculiar edifici blanc que vist des de lluny pot semblar un iot de luxe, però que és en realitat un museu dedicat al món del cinema, l'Eye Filmmuseum, que també compta amb quatre cinemes.

El recorregut seguirà pel canal Singel, el més antic de la ciutat. Al segle XVI era el fossat, però al tombar les muralles medievals la ciutat va créixer i hui sols delimita la vella Amsterdam de la nova. Un bonic edifici del segle XIX coronat amb un àngel i un sistema de comportes ens dóna la benvinguda al canal.

A la part esquerra del canal apareix de seguida una construcció redona coronada amb una gran cúpula. En origen va ser l'església redona luterana obra de l'arquitecte del segle XVII Adriaan Dortsman. Reformada després de diversos incendis hui pertany a l'hotel Renaissance que l'utilitza per a sala de concerts. Un túnel comunica els dos edificis.

El creuer continua per l'Àmsterdam més històric, nosaltres ens baixarem ací, el centre històric ja el vàrem recòrrer a peu al 2017.

La biblioteca del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, la més bonica d'Espanya

 Hui el temple del saber i dels llibres que visitarem no està massa lluny, ens desplaçarem al municipi madrileny de San Lorenzo del Escorial per a conéixer el seu monestir, declarat patrimoni de la humanitat amb la seua preciosa biblioteca i també el mateix poble on s'ubica.

Des de Madrid es pot arribar en tren de rodalia fins al veí municipi de El Escorial i amb un agradable passeig per boscos i jardins s'arriba a una gran esplanada coneguda amb el nom de la llotja del monestir on està l'entrada principal, d'aquest imponent edifici que va construir l'arquitecte Juan de Herrera al segle XVI per ordre de Felip II.

El monestir està dedicat a Sant Llorenç en agraïment del rei Felip II al sant del dia en que va guanyar la batalla de Sant Quintí contra l'exèrcit francés en l'any 1557. L'edifici és molt auster i és l'obra mestra de l'estil herrerià, molt popular a Castella. El reial monestir s'articula en més de deu patis que simulen una graella, l'instrument de martiri de Sant Llorenç.

La seua biblioteca és una verdadera meravella que a banda dels llibres que el rei Felip II li agradava col·leccionar també hi ha globus terraqüis, instruments matemàtics i moltes cases més en un espai amb meravellosos frescos on no està permés fer fotos.

L'altra meravella del monestir és sense cap mena de dubte la seua basílica que en diumenge es quasi missió impossible de visitar per que les misses per a la gent del poble s'encadenen una darrere d'altra. La façana està decorada amb l'escultures dels reis jueus més famosos i llueix imponent al centre del pati dels reis.

A l'interior trobarem tres naus amb volta de canó, que ocupen un espai quadrat de cinquanta metres de costat, per tant, encara que siga basílica per ordre papal realment no és un temple de planta basilical. El millor de dins és sense cap mena de dubte l'altar major de trenta metres on treballaren més de seixanta artistes.

A banda de commemorar la victòria espanyola sobre les tropes franceses en Nàpols, Felip II volia també construir un panteó reial per als seus pares i és en aquest lloc on més personatges de la família reial es troben soterrats, des de Carles I, el mateix Felip II i fins a cinquanta-sis, la darrera Maria de las Mercedes de Borbon-Dos Sicilias, la mare de l'emèrit.

Altres llocs a destacar són la sala de les batalles on estan pintades les victòries de l'exèrcit dels Àustries i que cada visitant i ambaixada havia de travessar i l'escala principal amb frescos de l'artista italià Luca Giordano.

 Les façanes sud i est del monestir, les que millor orientació solar presenten, tenen unes terrasses amb jardins d'estil italià. Aquestos jardins estan dissenyats amb un arbust anomenat boix  que descriu formes rectangulars.

 I com que encara ens queda temps ens dedicarem a visitar el que és el poble de San Lorenzo del Escorial. Davant de l'entrada principal al monestir es troben dos edificis històrics coneguts com les cases dels oficis i comunicats mitjançant un pont. L'oficina de turisme es troba en un d'ells.

L'edifici més emblemàtic del poble, sense considerar el majestuós monestir, és el Reial Coliseu de Carles III. Es tracta d'un típic teatre d'estil italià del segle XVIII, de titularitat reial i gestionat pel poble que acabà en mans particulars. Finalment, va ser restaurat als anys huitanta del segle passat, guanyant fins i tot un premi d'arquitectura.

Cal caminar pels bucòlics i històrics carrers del poble sense por a perdre's per que no hi ha massa, tots amb agradables terrasses on deixar passar el temps i també arribar a la plaça de la Constitució on es troba l'Ajuntament.

Un altre dels edificis històrics del poble és el palau dels Duc de Medinacelli per a la seua família, ell podia residir al monestir. És obra de Juan de Villanueva de 1785, que al segle XIX es va convertir en edifici d'habitatges.

I acabarem la ruta en un conjunt d'edificis del segle XVIII conegut com les Cotxeres del Rei on està ubicat el museu que  encara custodia diferents mitjans de transport històrics com cotxes de cavalls, trineus i cadires de mà entre altres.

I per a recuferar les forces un bon dinar tastant la gastronomia local al restaurant El Asador del Rei, un lloc per a menjar de forma contundent la porcella o el corder de llet al forn i de postres la típica tarta de San Lorenzo.