Txerníhiv, el bressol d'Ucraïna.

 Encara que ens queda una parada més dedicada als vitralls que decoren multitud d'edificis històrics i no tan històrics arreu del món, la guerra en Ucraïna, degutda a la invasió injustifica de les tropes russes en fa dedicar l'entrada de hui a aquest gran país, el segon més extens d'Europa.

Començarem la nostra ruta de hui en el monestir de la Dormició que encara habiten unes mongetes ortodoxes i que en agost de 2019 es declaraven votants de Volodímir Zelenski, tres mesos després de la seua  presa de possessió  com a president del país. Elles prenien el sol plàcidament asegudes en un banc davant del refectori, 

El monestir es va començar a construir en el segle XI en el lloc on es va trobar una icona de la Mare de Déu als peus d'un arbre. L'església ha patit diverses destrosses a càrrec de tàrtars, polonesos, nazis i abandó en era soviètica però finalment va ser restaurada i al seu interior podem veure pintures medievals, un discret iconoclast i una bona col·lecció de relíquies.

Caminarem cap al centre històric passant per davant de la catedral de Santa Caterina que destaca per les seues meravelloses cúpules daurades. Es va aixecar en els darrers anys del segle XVII en honor als cosacs que lluitaren contra els otomans en Azov.

Entrarem a la zona que en un temps estigué rodeja de muralles on hi ha una dotzena de canons regalats pel tsar Pere el Gran als cosacs en mostra d'agraïment als cosacs per la seua valentia. Els de Txerníhiv quan no volen cites amoroses amb algun/a pretendent queden en el canó número tretze, si els comptes sols hi ha dotze.

Molt prop podem admirar una escultura del poeta romàntic ucaïnés Taras Xevtxenko que és considerat el pare de la literatura moderna en la llengua del país encara que també va escriure part de les seues obres en rus.

Seguint per l'antiga ronda de muralla arribem a la casa del coronel Jakiv Lizogub, construïda en 1690 i que va habitar fins a la seua mort en 1698. Després va ser ocupada per un regiment cosac fins a principis del segle XX.

Cap al nord es trobem els monuments més interessants de la ciutat. La catedral de la Transfiguració és un d'ells, construïda al segle, la seua construcció va començar al segle XI per orde de Mstislav de Terníhiv del primer príncep del rus de Kíev, germen de l'actual estat d'Ucraïna.

L'edifici, encara que és de tres naus i imita les antigues basíliques romanes, és d'estil bizantí. Té cinc cúpules i de campanars adossats a l'església. En el seu interior estan soterrades les cendres del príncep Mstislav de Txerníhiv. Aquest temple és patrimoni de la humanitat.

Al costat es troba també altra església molt antiga, la catedral de Sant Boris i Sant Gleb, aixecada en el segle XII. És una construcció de rajoles i pedra calcària coronada amb una cúpula de vint-i-cinc metres d'alçada.

Ja no és un temple de culte i hui és un museu on s'exposen diversos peces arqueològics i objectes religiosos com icones pintades, teles, orfebreria, les antigues portes santes platejades entre altres coses. Encara es pot veure un tros de sòl original de pedra i ceràmica verda.

Just al costat  hi ha un imponent edifici amb una gran cúpula de color blau, es tracta del Txernihiv Collegium que abans era part del monestir de Sant Boris i Sant Gleb. Després passà a ser universitat i hui en dia és la seu d'Arquitectura Nacional i reserva històrica.

I caminant més cap al nord arribem a una gran plaça, on es troben diversos edificis com son la seu del govern regional i el teatre nacional Taras Xevtxenkoon actua una de les companyies més antigues del país, fundada en 1926.

I en una esplanada veïna està l'església del Divendres Sant que va ser manada construir pels comerciants que al segle XII feien mercat en aquesta zona. Es tracta d'un edifici bizantí menut que ha patit diverses destruccions fins i tot una bomba soviètica en 1943. Hui aquest edifici de rajola roja  llueix impecable.

Cricova, la ciutat subterrània del vi de Moldàvia.

 Ho reconec, no sóc amant del vi i hui se n'anem a Moldàvia per a visitar el seu celler més famós, Cricova, tota una ciutat sota terra amb més de trenta mil litres de suc de raïm fermentat. Allí gaudirem de tasts, cultura etnològica i vitralls. Aquestos vitralls són el motiu de la setena entrada de l'any. 

Moldàvia és el país menys visitat d'Europa, per que encara no ha destapat tots els seus atractius turístics i un dels que més està explotant en els darrers anys és el turisme etnològic. Així que vaig llogar una excursió per anar de Chisinau, capital del país, al celler de Cricova, que es troba a quinze quilòmetres. El segon celler en importància del país, Chatêau Vaterly,  ja el vàrem visitar l'any passat.

L'origen del celler es remunta als anys cinquanta del segle passat, quan en plena era soviètica es va decidir fer vi en una antiga mina de pedra calcària on es tenia per objectiu fabricar el primer any més de tres mil litres de vi escumós per a satisfer de cava/champagne a les elit soviètica. Hui en dia són més de 120 quilòmetres de galeries subterrànies que els turistes coneixen en vehicles elèctrics. Cal dur roba d'abric fins i tot en estiu, allí baix la temperatura estarà sobre els quize graus tot l'any.

Una torre que recorda les torres dels palaus renaixentistes italians dóna la benvinguda a tot el visitant i és el lloc on està la taquilla per a poder adquirir les entrades per al tour guiat, per lliure és impossible visitar les instal·lacions, tret d'algun visitant il·lustre VIP que ja comentaré més endavant.

 Ja dins comença el recorregut majoritàriament amb el vehicle elèctric però també a peu per alguns dels inacabables túnels que formen el celler i que estan plens d'enormes barrils de fusta amuntegats que tot turista fotografia.

 La següent etapa de la visita guiada és conéixer com s'embotella el vi escumós, i per tant, es passa per davant d'una cinta transportadora que les transporta directament a l'embotelladora i el guia fa una xicoteta explicació del procés.

Es creua una gran sala plena d'ampolles de vi escumós deixades amb la inclinació correcta per que acaben el seu procés i estiguen enllestides per a ser venudes. Jo mai en la meua vida n'havia vist tantes juntes.

Després de veure el procés de fabricació pròpiament es visiten les diferents sales de tasts, la majoria decorades amb vitralls de colors molt ostentosos i taules llarguíssimes enormes. Un d'ells està dedicat a Iuri Gagarin, l'astronauta glòria nacional de l'URSS i també gran amant del vi de Cricova. Es diu que li encantava aquest lloc i que de vegades el visitava passant alguns dies recorrent els seus túnels i per descomptan, bevent vi.

Un xicotet museu està ubicat en un soterrani on hi ha uns nínxols que en comptes de morts estan plenes d'ampolles de vi. Algunes d'aquestes ampolles tenen un valor incalculable, crec que la més antiga és d'un vi fet  en l'any 1902.

Una de les parets del museu està plena de fotografies de personatges il·lustres, amb el permís de Iuri Gagarin, que han visitat el celler més gran de Moldàvia. Si aneu alguna vegada fixeu-vos a veure si han posat la meua.

La visita acaba com no podia ser d'altra manera fent un tast de vins que s'acompanyen amb delicioses coques de verdures molt mediterrànies i amb romançades inacabables d'un expert enòleg que perfectament pot estacar mil paraules entre el glop d'una classe de vi l'altre.

El centre històric de Castelló, un lloc agradable per a perdre's

 De la ciutat de Castelló de la Plana no es pot dir que té un gran patrimoni arquitectònic i monumental, però està ubicada en un lloc privilegiat a quatre passes de la mar i de la muntanya i amb l'afegit de ser capital provincial que la dota de tota mena de serveis. Amb una població que no supera els dos-cents mil habitants la converteixen en una ciutat molt amanoseta i agradable de passejar-la.

Hui dedicarem el dia a recórrer el seu centre històric, que conserva ben pocs dels edificis d'èpoques anteriors, però que està pràcticament deixat per als peus de vianants i que és una delícia recórrer-lo Començarem pel centre neuràlgic d'aquest, la plaça Major, on es troben els edificis més emblemàtics de la ciutat. 

El fadrí és el més conegut, es tracta del campanar exempt de l'antiga basílica de Santa Maria i es va construir al segle XV i rematar al segle XVI. Encara que en origen era el campanar de l'església de Santa Maria, és de propietat municipal.

I després de baixar del fadrí, que rep aquest nom per estar sol i no aferrat a l'església de la qual marca els seus tocs de campana litúrgics, passarem a visitar la neogòtica cocatedral de Santa Maria. El temple medieval original es va enderrocar en plena guerra civil, el que podem visitar hui es va consagrar no fa massa anys. Al seu interior podem gaudir d'uns bonics vitralls.

L'altre gran monument de la plaça major és el seu Ajuntament, un edifici barroc construït entre els segles XVII i XVIII que substitueix l'anterior medieval Casa de Vila. Des del seu balcó es dóna el popular Magdalena Vítol que clausura les festes majors de les gaiates.

El Mercat Central de Castelló també està ubicat en aquesta plaça i és un lloc ideal per adquirir els millors productes frescos de la mar, l'horta de la Plana i les muntanyes dels Ports. L'edifici es va començar ja fa cent anys i ha patit diverses remodelacions.

I molt prop està la Llotja del Cànem, un edifici de principis del segle XVII, amb arcades inferiors que donen a dos carrers a mode de lògia renaixentista italiana. Hui en dia pertany a la Universitat Jaume I de Castelló que el destina a ser un centre difusor de cultura.

Des de la Llotja del Cànem marxarem pel carrer cavallers en direcció nord per a visitar el Museu Etnològic de la ciutat, que està ubicat en una casa senyorial del segle XVIII, amb planta baixa i tres pisos. En l'any 1931 era la seu de l'Associació Castellonenca de Cultura i en 1932 se signaren les normes ortogràfiques del valencià, conegudes amb el nom de Normes de Castelló. Aquesta fita històrica s'explica en una de les sales del museu.

Pels voltants de la catedral de Sant Isaac de Sant Petersburg, la zona més monumental de la ciutat del tsars.

 Continuem visitant vitralls i hui ens traslladem a Sant Petersburg, la ciutat  dels tsars  de Rússia per a conéixer una de les catedrals més grans d'Europa, la catedral de Sant Isaac. Aquest temple ortodox d'aspecte neoclàssic francés es troba a uns pocs centenars de metres del que era la residència d'hivern de la família imperial russa.

El punt de partida serà la plaça de Sant Isaac, lloc destinat a zona de pàrquing d'autobusos de turistes que venen a visitar l'entorn de la cateedral. A l'altra part del riu Moyka està el palau Mariinsky, un edifici neoclàssic que el tsar Nicolau I va regalar a la seua filla Maria per a les seues noces.

El pont blau, que travessa el riu Moyka, no és ni de bon troç el més elegant de la ciutat, però si que és el més ample, li que queda poc per a arribar als cent metres. Es va pintar de color seguint una tradició del segle XIX, també hi ha pont roig, groc i verd.

La destartalada plaça de Sant Isaac està presidida per una escultura del tsar Nicolau I, amb una forta educació militar va ampliar l'Imperi Rus gràcies a guerres i conquestes contra els otomans com va ser Armènia.

Un dels monuments més impressionants de la ciutat de Sant Petersburg és la catedral de Sant Isaac, obra de l'arquitecte Auguste de Monferrand. És de les més grans del món, i durant l'era soviètica es va convertir en museu, funció que es manté actualment. La façana principal està presidida per una imponent columnata neoclàssica que recorda la catedral parisenca de la Madeleine. 

La cúpula d'aquesta església és una verdadera meravella, s'aixeca a més de cent metres de terra i està feta de ferro i decorada amb dotze escultrures d'àngels, les primeres de gran mesura que utilitzaren el nou mètode de l'electrotípia.

A la cúpula es pot muntar comprant una entrada més cara, que s'ha de fer si o si per que les vistes del centre de la ciutat de Sant Petersburg des de les altures, són dignes de ser gaudides. Des de dalt es veu el Sant Petersburg més monumental.

A l'interior trobarem un temple ricament decorat ricament amb marbres procedents de diferents països i una varietat impressionant de minerals com la verda malaquita, que recobreix les columnes de l'iconoclast on podem gaudir d'un enorme vitrall que representa al Crist triomfant.

Passarem a la plaça del senat per sota d'un monumental arc triomfal, obra de l'arquitecte Carlo Rossi, que uneix l'edifici del Senat amb l'edifici del Sínode que hui en dia és la seu de la Cort Constitucional de Rússia.

Per davant de l'arc està situada una de les escultures eqüestres més grans i monumentals del món, es coneix amb el nom del cavaller de bronze i representa al tsar Pere el Gran. Es tracta d'un tribut de Caterina la Gran al fundador de la ciutat de Sant Petersburg. 

I l'edifici més bonic i espectacular de la plaça del Senat és ni menys ni més que l'Almirallat, la seu de l'armada russa que té una façana de més quatre-cents metres de llarg amb una torre central que està coronada per una agulla daurada., un dels símbols de la ciutat.

I acabarem la ruta de hui travessant el riu Neva pel pont del palau i arribant a la zona d'Strelka per veure unes columnes molt peculiars, les columnes Rostrales. En realitat formen part del sistema d'enlluernat de la ciutat a principis del segle XIX, són de gas i varen substituir les d'oli. Estan decorades amb vaixells per celebrar els triomfs navals de la marina russa,