Hui viatjarem per quatre ciutats on els templers van posseir algun bé immoble i l'eixida d'aquest tour comença amb una bonica ciutat medieval declarada patrimoni de la humanitat en la Toscana italiana.
Es tracta de la ciutat de Siena, que encara forma part de la major part de circuits turístics que es duen a terme en Itàlia, perque el seu centre històric conserva encara tot el seu encant medieval. Ací els cavallers templers eren els amos de l'església de San Pietro Alla Magione.
El centre neuràlgic de la ciutat és la piazza del Campo, per a molts la més bonica d'Itàlia que té forma de palmito i està presidida pel Palazzo Publico o ajuntament. Ací és on dues vegades a l'any es celebra una mena de torneig medieval entre els barris de la ciutat, conegut com el pal·lio de Siena.
El Palazzo Publico és un edifici del segle XIV, articulat entorn de un pati, que continua essent ajuntament, però que també es pot visitar per que és la seu del Museo Civico amb una bona col·lecció de pintures i sales amb frescos.
Des del patí es pot accedir a la seua majestuosa torre de 102 metres que va fer el govern municipal per a superar a la de la catedral i a la de l'ajuntament de la rival ciutat de Florència. Es coneix amb el nom de la Torre Mangia en honor al seu primer campaner de malnom Mangiagagagni, que significa menja guanys per quan poc treballador era.
Cal fixar-se en l'elegant Fonte Gaia amb unes boniquíssimes escultures del segle XIX, còpia de les que va fer segles abans Jacopo della Quercia. L'aigua ve d'un aqüeducte que ja té 500 anys.
I de la Piazza del Campo ens deixarem perdre's pels carrerons medievals algun d'ells en gairò, per que són paral·lels a la plaça. La Loggia della Mercanzia és una porxada renaixentista on els mercaders feien negoci i en la via di Città està el Palazzo Patrizi, un bonic edifici gòtic.
Girant a la dreta per la via del castoro s'arriba a la catedral de Siena, una de les més boniques d'Itàlia. Un ambiciós projecte del segle XIV estigué a punt de convertir-la en la més gran del món però la pesta arribà a la ciutat i la nau addicional mai es va acabar.
Afortunadament si va es va acabar la seua espectacular façana principal, obra mestra del gòtic italià amb una combinació geomètrica de marbres i uns bonics mosaics que deixen bocabadat.
A l'interior gaudirem d'una espaiosa nau que impressiona pel joc dels marbres blans i negres dels seus pilars i arcs d'estil romànic.
El púlpit de Nicola Pisano i el seu fill, és d'estil gòtic tardà i resulta molt original per que se sosté sobre unes escultures d'elefant i els seus panells són una obra mestra.
Cal gaudir també dels frescos que decoren la cúpula octogonal que està rematada per una llanterna barroca obra de Bernini.
No podem deixar la catedral sense visitar la Biblioteca Piccolomini perque els frescos que decoren els seus murs i sostre són una autèntica meravella. Es feren entre els selgles XV i XVI, com també una original escultura de les tres gràcies, sense oblidar el valuós i històric fons bibliogràfic.
I de camí cap a l'estació de tren o d'autobusos es passa per la Basílica de San Domenico, on es custodia el cap de Santa Caterina de Siena, patrona de la ciutat i d'Itàlia i molt prop la casa on va nàixer hui convertida en santuari. I dos carrers més enllà està el Palazzo Salimbeni, d'estil gòtic i al costat el Palazzo Spannocchi, del segle XV.
I abans d'enfilar-se cap a la llunyana estació està la Basílica di San Francesco, una de les més importants de la ciutat, iniciada en el segle XIII.
