diumenge, 26 de gener del 2020

Graz, la segona ciutatd'Àustria

La segona escala que anem a pujar i baixar aquest any es troba en la ciutat austríaca de Graz, la segona més gran del país i capital d'Estíria. Es pot arribar fàcilment amb el tren i amb una passejada no massa llarga s'accedeix al seu bonic centre històric.


Però abans d'arribar-hi ens detindrem a observar el modern edifici del Kuntshaus que destaca per la seua peculiar forma i il·luminació. A mi em va recordar a un desagradable personatge d'stars wars
que s'anomenava Jabba.



Cal primer crear el riu Mur i no hi ha millor forma de fer-ho que a través del pont i l'illa artificial creada expressament en l'any 2003, quan la ciutat va ser capital cultural europea.


Com encara és el principi i no estareu molt cansats es pot pujar a l'Schlossberg a través d'una llarga escala o també, usar el funicular i reservar les forces per un dia llarg que ens espera.


Una vegada arribats al cim de la muntanya del castell a banda d'unes bones vistes es pot gaudir de la bellesa de la torre del rellotge. És un dels símbols de la ciutat i va ser construïda al segle XVII. El castell va ser destruït per les tropes napoleòniques i aquesta torre es va salvar gràcies a l'acció dels habitants de Graz.


Descendirem els més de quatre-cents metres que hem muntat per a deixar-nos perdre pel fabulós centre històric de la ciutat que està declarat patrimoni de la humanitat. Un dels edificis més espectaculars és el Landhaus, un edifici renaixentista seu del govern de l'Àustria Baixa.


Al costat es troba l'arsenal, un edifici del segle XVII que es va aixecar com a magatzem d'armament i que es coneix amb el nom Landeszeughaus. És un museu amb una de les millors col·leccions d'armes del centre d'Europa.


Molt a prop està l'església franciscana del segle XVI que va patir greus danys durant la segona gerra mundial. Va ser restaurada després on es van incloure unes espectaculars vidrieres modernes.


El centre neuràlgic de la ciutat és la triangular Hauptplatz amb un bonic repertori 'edificis amb façanes renaixentistes i barroques. La Haus am Luegg n'és un exemple i ocupa els nombres 11 i 12 de la plaça.


Cal deixar-se perdre pels medievals carrers del centre històric i fins i tot descobrir un peculiar rellotge de carriló. Va ser donat a la ciutat pel seu propietari amb la condició que no deixara de funcionar. Durant la segona guerra mundial ho va deixar de fer per que s'aprofità la seua estructura metàl·lica per a armament. Afortunadament es va reconstruir posteriorment.



I ara s'enfilarem a buscar el Burg, castell gòtic residència dels Habsburg on es troba la doble escala de caragol, motiu de l'entrada de hui, una verdadera obra mestra de l'arquitectura de l'època.




Al costat del Burg està la catedral de la ciutat, una antiga església fortificada del segle XV manada construir per Frederic III, que va sobreviure molt bé a les bombes de la segona guerra mundial.



El seu interior, gòtic en origen, ha sigut camuflat per una esplèndida decoració barroca de pintures i estucs que encara deixa veure alguna que altra pintura original.





I al costat de la Dom o catedral s'aixeca un espectacular edifici redó amb campanar. Es tracta del Mausoleum, que va manar construir l'emperador Ferran II per a ser soterrat ací  amb la seua família.


La façana principal és considerada un dels millors exemples de l'art manierista que es pot trobar en Àustria i la veritat és que veure-la des de baix de l'escalinata que presideix és una meravella.



Al seu interior podem gaudir d'una impressionant cúpula rodona i volta de canó de l'església de Santa Caterina decorades amb bells frescos barrocs del segle XVII i escultures d'escaiola.




I en la cripta està el sarcòfag de l'emperador Ferran II, sols ell i el darrer Arxiduc Habsburg que va morir al segle passat en Madeira, no es troben en panteó familiar de l'església dels caputxins de Viena. Ferran II era nét d'altre emperador, Ferran I, el germà de Carles I d'Espanya.



diumenge, 12 de gener del 2020

El palau de Lednice i el seu entorn, una de les meravelles de Txèquia

Les tres primeres entrades de l'any nou les anem a dedicar a pujar meravelloses escales que per la seua bellesa o enginy són difícils d'oblidar. Hui mateix anem a la República Txeca a conéixer una part dels 200 quilòmetres quadrats del paisatge cultural de Lednice-Valtice declarat patrimoni de la humanitat en 1996.


Els 12 km que separen els dos palaus de la família Liechtenstein són una meravella de la natura i de la mà de l'home, amb espais naturals, jardins, ruïnes bucòliques i diverses construccions. Jo sols conec els extrems del que podría ser la ruta senderista-cultural més interessant del món, la pluja em va fer una mala passada, així que hui sols vos mostraré l'extrem més pròxim a Lednice.


Per a arribar a aquest lloc en transport públic des de Viena, Bratislava o Praga cal agafar un tren fins a la ciutat de Břeclav, que ja la vàrem visitar (https://ferranlerma.blogspot.com/2017/03/breclav-en-txequia-i-un-tir-de-pedra-de.html) i des d'allí un antic i bucòlic tren de seients de fusta t'acosta fins al poble de Lednice.




El palau de Lednice va passar de ser una residència renaixentista a un palau neogòtic entre 1846 i 1858. El Príncep Alois II manà aquesta reconstrucció perque va decidir que Viena no era una ciutat per a passar l'estiu. Les sales foren remodelades i moblades a l'estil de l'època.



Resulten sorprenents els banys amb tots els sanitaris de ceràmica pintada i la banyera de marbre amb un gruix enorme. Res a veure amb el que es fa hui en dia en els pisos de protección oficial.



Les sales més impactants es troben a la planta noble, i destaquen pels artesanats de fustes dels sostres i les teles que entapissen les parets. El saló roig, el saló blau i el saló turquesa són una meravella





Però la joia de la corona que mai oblidaré és l'escala de caragol en fusta que comunica la biblioteca en la planta superior. Una obra mestra d'un Fuster sense cap mena de dubte.



Aquesta escala no es pot utilitzar durant la visita turística per això els grups de visitants fan servir l'escala del hall de l'entrada que tampoc la desmereix.





Als senyors d'aquest palau els agradava molt la cacera i prova d'aquesta afició són les banyes que decoren un passadís i el saló del rei. Fins i tot la d'un unicorn.




I de segur que eren creients practicants per que tenien el seu propi confessionari i una tribuna dins del mateix  palau que donava una vista privilegiada del presbiteri de la capella.




La capella d'estil neogòtic dóna servei religiós als fidels del poble de Lednice i està perfectament integrada en el recinte del palau.


Adjacent al palau estan les quadres i l'hivernacle, molt visitat pels locals perque és dels pocs llocs del país on es poden veure palmeres. I a més es pot gaudir d'un agradable passeig en barqueta pels llacs i canals o en calessa pel bonic jardí anglés. 




I fent un agradable passeig es pot pujar al minaret per una llarga escala de caragol. Va ser construït entre 1798 i 1802 per a gaudir d'unes bones vistes.







Més enllà estan les restes del castell de sant Joan, un pavelló de cacera, el temple d'Apolo i un llarg etc. fins arribar al Palau de Valtice. Espere algun dia poder recórrer aquest fabulós camí.