L'oest de Viena, museus, jardins i cafés

La sisena parada republicana la farem a la ciutat de Viena capital d'Àustria, un país amb una forta tradició monàrquica que es va declarar república en l'any 1918 després de sis segles i mig sota els Habsburg, i la primera guerra mundial. En l'any 1938 s'integrà voluntàriament al tercer Reich dels nazis i després de la derrota de la segona guerra mundial va ser governada deu anys pels aliats. En 1955 Àustria tornà a ser un estat sobirà declarat república però orgullós del seu passat imperial. El parlament austríac està en la mateixa plaça de l'Ajuntament que ja visitarem fa anys.

http://ferranlerma.blogspot.com/2015/12/la-placa-de-lajuntament-de-viena.html

Al costat hi ha un xicotet jardí amb un monument erigit a la república on es troben els bustos de tres socialdemòcrates Hanusch, Adler i Reumann que desenvoluparen un paper important en aquella nounat estat república de 1918. El monument commemoratiu que en alemany es diu denkmal es va aixecar en 1928 en el desé aniversari de la república.

Un altre "denkmal trobarem en Maria-Theresien-Platz el de la reina Maria Teresa I d'Àustria mare de Maria Antonieta i filla de l'arxiduc Carles que no pogué ser rei d'Espanya en detriment de Felip V de Borbó. És un dels sobirans Habsburg més volguts pels austríacs.

En aquesta mateixa plaça es troben dos edificis bessons, un davant de l'altre com si un fos el reflex de l'altre, són el Museu d'Història Natural i el Museu d'Història de l'Art. Tots dos van ser inaugurats per l'emperador Francesc Josep I en l'any 1891.

El Museu d'Història Natural conté una interessant mostra d'esquelets i reproduccions de dinosaures, pedres precioses, meteorits i objectes que varen pertànyer al marit de Maria Teresa, l'emperador Francesc I.

El Museu d'Història de l'Art és la quarta galeria més gran del món i està nodrida per peces de la col·lecció personal dels Habsburg però cal destacar del mateix edifici l'escala pintada per diversos artistes, entre ells Gustav Klint.

Una mica més cap al sud està l'interessant Burggarten o jardí del palau que es va modelar en l'espai que ocupava l'antiga muralla de la ciutat, en la primera meitat del segle XIX.  Allí dins trobarem un hivernacle per a palmeres de quasi tres-cents metres quadrats i el denkmal de Mozart amb un jardinet amb la forma de clau de solfa.

I d'enfront del jardí ix un carrer anomenat babembergerstrasse que després es transforma en Mariahilferstrasse una de les més llargues de Viena i amb les millors tendes de roba. El nom d'aquest carrer es deu a l'església de Maria Auxiliadora, un temple barroc de la segona meitat del segle XVII.

A l'interior trobarem sis capelles amb els seus altars barrocs i una imatge de la mare de Déu que es salvar miraculosament de la destrucció del temple per part dels turcs en l'any 1683. Des de llavors és un lloc de pelegrinatge.

I la visita de Viena mai estarà completa si es dedica un temps a prendre un café en un dels seus 130 cafés clàssics. En el carrer Ottakring perpendicular a Mariahilferstrasse està el Café Ritter, a mi quan me portaren em varen dir que Sigmund Freud venia ací.

https://www.caferitterottakring.at/

I acabarem la ruta de hui en una de les estacions de tren més importants de la ciutat la Westbanhof, de 1848 però amb aspecte molt actual. Hui en dia ja no rep massa trens internacionals en detriment de la nova estació de Hauptbanhof.

El centre de Kiev, dinàmic i trepidant passeig.

Ucraïna és el segon país més gran d'Europa des que es va independitzar de l'URSS en l'any 1991, i hui visitarem la seua capital, Kíev, que serà la nostra cinquena parada del tour republicà europeu que encetarem en abril i que durarà fins al començament de l'estiu.

Kíev és una metròpoli de quasi tres milions d'habitants amb un mil·lenni i mig d'història marcada per èpoques de llum i obscuritat, no es pot visitar en un dia així que l'entrada de hui serà per a conéixer el seu centre més urbà, on van els ucraïnesos de compres i d'oci. Nosaltres eixirem des d'una de les catedrals que té la ciutat la catedral de Sant Vladímir.

Es va construir en estil neobizantí a finals del segle XIX essent consagrada amb la presència del tsar Nicolau II. Va estar a punt de ser enderrocada en era comunista, però es va salvar convertint-se en museu. Després de la segona guerra mundial torna a obrir-se per al culte.

Agafant el bulevard Tarasa Shevchenko en direcció al riu Dnièper, arribarem al mercat de Bessarabsky que va perdent el seu caràcter de mercat tradicional i va convertint-se en un mercat per a forasters, però que resulta interessant visitar.

Davant de la façana principal del mercat està el carrer més important, transitat i trepitjat de tota la ciutat, és el carrer Khreshchatyk. Quasi tots els seus edificis històrics van ser arrasats per bombes amagades en objectes quotidians destinades a aniquilar soldats alemanys en la segona guerra mundial. Hui l'arquitectura dels edificis d'un auster estil estalinista passa desapercebuda pel fet d'estar tot plagat de cotxes, vianants, botigues i cafeteries.

L'edifici del carrer situat al número 25 crida més l'atenció al ser alt i esbelt i estar situat sobre un pujol. Al seu davant té una agradable font on sol seure la gent en estiu a menjar gelat.

Per darrere s'arriba a l'oficina del president de la República d'Ucraïna un edifici no massa interessant que es situa també en alt darrere d'un parc.

No hauríem vingut fins ací si no fos per l'estrambòtica decoració de la veïna Casa de les Quimeres o casa Gorodetsky d'estil art nouveau. Escultures d'animals exòtics, mitològics i fantàstics coronen l'edifici més surrealista de la ciutat.

I finalment anem a la Maydan Nezalezhnosti, o plaça de la independència on la gent s'ha concentrat en les darreres revolucions i portestes com la de la independència de 1990, la d'Ucraïna sense Kuchma i la taronja entre altres. A destacar l'espectacular monument a la independència que mesura seixanta metres.

Altre monument destacable erigit en l'any 1982, per commeorar el 1500 aniversari de la ciutat és el dels quatre fundadors de Kíev.Segons diu la llegenda quatre germans prínceps decidiren crear la ciutat a la riba dreta del riu Dnièper i el nom que li posaren va ser el del germà menut.

El Conservatori Nacional Tchaikovsky es un edifici va crear en 1913 gràcies a la insistència del mateix compositor rus al propi tsar. Es va ubicar en un antic hotel de la darrera dècada del segle XIX. Encara que l'edifici va desapareixer com quasi tot en aquesta ciutat en la segona guerra mundial, es va reconstruir en 1955.

A l'altra part de la plaça es troba un centre comercial sota terra on pots gaudir de la cuina nacional al restaurant Ostannya Barycada, un lloc peculiar per la seua arquitectura i per que un estrambòtic porter que no parla anglés t'obri si crides a una enorme porta de ferro que no deixa veure el seu interior. Els cambrers sí que parlen anglés i les cartes també estan escrites en aquest idioma.

El menú és molt variat però jo em vaig llançar cap al típic menjar dels països eslaus, sopa del dia i carn. La meua elecció va ser sopa de remolatxa i cabra.

Hèlsinki, capital de Finlàndia i del disseny.

Quarta parada republicana a la capital de Finlàndia, república relativament jove que es va independitzar en 1918 de la Rússia Imperial aprofitant la coneguda revolució d'octubre que donà pas a la creació de l'URSS. Finlàndia va ser territori neutral durant tota la guerra freda però amb la caiguda de l'URSS inicià el seu camí cap a la integració en la Unió Europea que es materialitzà en l'any 1995. I sis anys més tard formaria part del pioner grup de països que abandonaven la seua moneda nacional per a donar la benvinguda a l'euro.

Visitaren Hèlsinki, la capital de Finlàndia, que es coneix com el país dels llacs. Un títol que realment mereix per què té quasi dos-cents mil llacs de més de 500 metres quadrats. Anem a recórrer de nord a sud la ciutat partint de la vora de Töölönlahti, que sembla un llac però en realitat és una badia molt tancada que unes vies de tren la tanquen visualment. Badia o llac el ben cert es que es congela fins ben entrada la primavera.

En direcció sud hi ha una alta torre que forma part del Museu Nacional de Finlàndia que en llengua local es coneix amb el nom de Suomen Kansallismuseo. L'edifici és un dels millors exemples de l'arquitectura romàntica.

En la nostra baixada cap al sud ens desviarem cap a l'oest per a visitar Temppeliaukio, una església construïda dins d'un gran penyal que per la seua originalitat i disseny és un dels monuments més visitats del país.

I tornant cap a l'est en línia recta ens trobarem amb l'espectacular columnata del Parlament de Finlàndia, una construcció classicista monumental dels anys vint del segle passat.

I just al costat el Museu d'Art Contemporani o Kiasma que destaca per la seua moderna arquitectura. Obra de l'arquitecte Steven Holl. Aquest museu es va inaugurar en 1998 i segons els experts la seua forma i geometria varia segons l'angle de visió.

De 1909 és l'edifici de l'Estació Central de Hèlsinki, tot un símbol de l'arquitectura de principis del segle XX obra de l'arquitecte Eliel Saarinen. Cal destacar les quatre enormes escultures que fan de fanal.

Davant de la façana principal de l'estació es troba l'espectacular edifici de l'Ateneum que és seu d'un dels museus de la Galeria Nacional on s'exposen obres d'art dels segles XVIII i XIX.

I caminant cap a l'est s'arriba a la plaça del Senat un dels millors conjunts d'arquitectura neoclàssica del món manada construir pel tsar Aleixandre II, en la primera dècada del segle XIX. Aquesta enorme plaça que recorda la ciutat de Sant Petersburg era plató sovint plató cinematogràfic en plena guerra freda quan obtenir permís de filmar en l'URSS era missió impossible. Presidint el centre de la plaça està l'escultura del tsar nomenat anteriorment.

Dalt d'una espectacular escalinata es troba el més monumental dels edificis neoclàssics de la ciutat, la seua catedral luterana, acabada de construir en l'any 1858. L'eimponent exterior no es veu compensat amb el senzill interior, però pujar l'escalinata és necessari per a gaudir d'unes bones vistes de la plaça.

Cal nomenar dues construccions neoclàssiques més de la plaça, a l'esquerra la Universitat amb la seua biblioteca i a la dreta el Consell de l'Estat.

I cap a l'est s'arriba a una xicoteta illa de Katajanokka on està la Catedral d'Uspenski, el temple més gran de l'església ortodoxa en l'Europa Occidental. Aquest edifici d'estil eslau-bizantí és va aixecar en 1868.

Un agradable passeig vora mar gaudint de velers i cases històriques ens portarà a la plaça del mercat o Kauppatori, el lloc més bucòlic i passejat de tota la ciutat.

En aquesta zona hi han ubicats llocs de menjar on gaudir de les especialitats locals de peix i de la freda brisa que ve de la mar.

L'antic mercat ja no és un mercat de peix, ara es ven quasi que de tot menys peix i és més visitat per turistes que per locals, però és interessant entrar-hi i donar una ullada.

En acabar l'esplanada on està el mercat apareixen una sèrie de carrers, algun d'ells per a vianants que són en realitat les artèries comercials de la ciutat amb les típiques botigues i cafeteries de disseny.

I un dels forts de Finlàndia és el disseny d'objectes quotidians i mobles i per a conéixer-los millor cal anar al Designmuseo, tres carrers cap al sud del mercat i gaudir d'una interessant col·lecció, que recorda una botiga d'Ikea. Però del disseny que més me'n recorde és el creat per aquell pobre xic que va eixir de l'excusat del museu amb una llarga tira de paper higiènic penjant per la part de darrere del pantaló a manera de cua.

I per acabar la ruta visitarem l'església que hi ha just davant del museu és l'església de Sant Joan. Aquest temple de finals del segle XIX destaca per les dues torres campanars i bessones que mesuren 74 metres.