El castell de Bratislava, poder i vistes sobre el Danubi

La darrera de les entrades dedicades a  repúbliques havia de ser en Eslovàquia aquell estat que va ser el meu país durant un any i que cada dia em pregunte decebut perquè no hi vaig estar més. Durant el segle XX Eslovàquia va ser part de l'Hongria integrada des de la batalla de Mohacs, en 1526, en l'Imperi Austrohongarés. Després de la primera guerra mundial passà a formar part de l'artificial estat de Txecoslovàquia. De 1939 a 1945 la República Eslovaca va ser un estat titella del nazisme que després de la segona guerra mundial s'integrà de nou amb Txèquia formant la Txecoslovàquia comunista del pacte de Varsòvia. En 1993 trencà palletes amb Txèquia i es consolida l'Eslovàquia independent que s'integra en la Unió Europea en el 2004 i el primer dia de l'any del 2009 vivint jo allí, adopta l'euro com a moneda. Per tant puc dir que he viscut dues entrades a l'euro, des de la pesseta i des de la corona eslovaca.

Començarem el recorregut en la catedral de Sant Martí, d'origen romànic el temple actual d'estructura gòtica es va aixecar en el segle XV i ha patit diverses renovacions i com digué la meua amiga Marta, en quant a bellesa és una catedral prou justeteta, però des de 1563 fins a 1830, temps en que els turcs dominaven Budapest, era ací on es coronaven als reis d'Hongria.

Al seu interior podrem gaudir d'un espai plenament gòtic amb tres naus i unes boniques vidrieres l'absis que donem llum i color a l'interior de l'edifici.

Cal destacar del seu interior, el sepulcre de Sant Joan l'almoiner, un patriarca d'Alexandria molt venerat per les esglésies ortodoxes que acabà en Bratislava i també l'escultura de Sant Martí del segle XVIII.

Sota el sòl de la nau principal hi podem trobar diverses catacumbes amb les despulles de diversos membres del clero eslovac i membres de la família nobiliària dels Pálffy, molt vinculada a la ciutat de Bratislava.

Un pla urbanístic dels anys seixanta del segle passat va acabar amb una gran sinagoga del segle XIX i moltes cases d'origen medieval i va retallar també part de la muralla. Però de muralla i de cases medievals encara en queden per l'entorn de la catedral.

I travessant l'autopista per un túnel arribem al barri del castell, un entramat de carrers costeruts i cases antigues on també s'ubicava el barri jueu. Una de les primeres edificacions que ens rep és la casa rococó del bon pastor. Rep aquest nom per una escultura de Crist amb un corder i ara és la seu d'una col·lecció de rellotges històrics del Museu Nacional d'Eslovàquia.

Cal destacar d'aquesta zona l'església de Sant Nicolau, construïda en el segle XVII en estil barroc senzill per la vídua d'un Pálffy, encara que estudis arqueològics situen un lloc de culte cristià en aquest lloc ja en el segle XI. En 1936 passà a mans de l'església catòlica grega d'Eslovàquia, catòlics sota el mandat del papa de Roma però amb ritus i calendari ortodox.

I al costat de l'església trobarem una peculiar escultura situada en un parc que tothom coneix com la bruixa i que convida a fer-se fotos absurdes.

I un poc més amunt entrarem per fi al recinte del castell per la seua porta amb més valor artístic la porta gòtica tardana de Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic casat amb la reina Maria d'Hongria i per descomptat d'Eslovàquia.

De la fortalesa medieval del segle X que dominava el pas de vaixells pel Danubi no queda res, al segle XVIII es fa una remodelació total que li dóna l'aspecte palatí. Al segle XIX inicia un procés de degradació tal que en l'any 1950 s'inicia la seua reconstrucció. Molts diuen d'ell que sembla una taula de sofà que un gegant a posat en posició de potes amunt.

Però des del seu mirador gaudiren d'unes vistes espectaculars de la ciutat de Bratislava i el gran riu Danubi que la divideix en dos i la comunica amb altres ciutats com són Ratisbona, Linz, Viena, Budapest o Belgrad. 

Al seu interior està ubicat el Museu Nacional d'Eslovàquia que si no tens ganes de visitar entra almenys de forma gratuïta al seu pati d'armes i gaudeix de la magnificència d'aquest edifici que allotjava als reis d'Hongria, Àustria i Bohèmia quan visitaven la ciutat.

I just a la vora del castell, en un edifici de nova planta està el parlament d'Eslovàquia, l'edifici de l'església de la Trinitat era massa menut per a acollir a tots els parlamentaris.

Baixant cap al riu en direcció Àustria es troben les restes d'un cementeri jueu que es pogueren salvar de la construcció d'un túnel amb un monument dedicat al rabí Chatam Sófer un dels més influents del segle XIX. Si teniu fam podeu baixar de nou cap a la catedral al restaurant Modrá Hviezda (estrela blava) i gaudir del tradicional plat de tardor i hivern d'Eslovàquia, l'oca al forn servida amb col fermentada i coques de blat.