De seguida ens trobarem en el convent de Sant Miquel, on va morir el místic castellà Sant Joan de la Creu, un 14 de desembre de 1527. Hui l'edifici és un museu dedicat al sant i a l'art religiós i cal destacar l'altar major barroc de l'oratori on es troben les despulles del sant.
No trigarem en trobar la plaça de Vázquez de Molina, la més monumental de la ciutat i pot ser d'Andalusia. No vaig a descriure tots els edificis de rellevant arquitectura que hi podem trobar. Però si començaré per la Sacra Capella del Salvador, un temple funerari barroc construït per a ser panteó de Francisco de los Cobos, secretari de l'emperador Carles V.
Al seu interior podrem gaudir d'una nau que comunica amb una espectacular rotonda, tot projectat per l'arquitecte Diego de Siloé i separades per un enreixat, la rotonda era per als nobles i la nau per al poble.
L'altra església que hi podem trobar és la Basílica de Santa Maria de los Reales Alcázares, un temple que la guerra civil i una desafortunada restauració de principis dels anys huitanta quasi el fan desaparéixer. Hui en dia podem gaudir de les seues naus gòtiques, el claustre i una interessant mostra d'imatges de setmana santa.
Quant a arquitectura civil cal destacar el palau de les cadenes o palau de Vázquez de Molina, nebot de qui va manar aixecar la Sacra Capella del Salvador. Aquest palau és des del segle XIX la seu de l'ajuntament de la ciutat i un dels millors exemples d'arquitectura renaixentista del país.
Un altre gran palau de la plaça és el del Deán Ortega que era degà de la catedral de Màlaga i primer capellà de la Sacra Capella. Es va construir en el segle XVI i es va convertir en parador de turisme en la primera meitat del segle XX. El seu claustre és una verdadera meravella.
I per darrere d'aquestos palaus, en la plaça de l'ajuntament està l'alfareria Tito que ha recuperat la tradició de treballar el fang que tenia la ciutat. Cal visitar la casa per l'espectacular pati i les peces que allí s'exposen i vénen.
Muntant pel carrer Juan Montilla trobarem el palau de Vela de los Cobos, un regidor de la ciutat que lluità contra els moriscos de Granada en el segle XVI. Resulta d'allò més interessant la finestra en el cantó que dóna a dos carrers, un fet que es repeteix en altres palaus de la ciutat.
Anirem a la plaça primer de maig per a contemplar el que era l'antic ajuntament i hui conservatori de música, es tracta d'un edifici de doble arcada italiana ubicat en l'antic alfòndec i atribuït a l'arquitecte Francisco del Castillo.
En un discret edifici de tres plantes és on va nàixer el popular cantant Joaquín Sabina i una discreta placa de ceràmica està ací per a recordar-jo i fer-ho saber a tots els turistes que es deixen caure per aquesta plaça.
Però l'edifici més cridaner per la seua imponent arquitectura que hi trobarem en la plaça primer de maig és l'església de Sant Pau, un temple que es remunta a època visigoda i que hui llueix portada i absis romànics i altres elements del gòtic isabelí.
Si teniu ganes de visitar un museu, molt prop està el Museu Arqueològic d'Úbeda ubicat en una casa amb pati mudèjar i una col·lecció de peces que van de l'edat del bronze, passant per l'època romana i musulmana fins a arribar al renaixement. I és gratuït per als ciutadans de la Unió Europea.
I acabarem el nostre recorregut en la sinagoga de l'aigua, el lloc que per a mi ensumava màgia i que vaig percebre només vaig entrar. Fins no fa massa anys aquest lloc era una perruqueria de dones que anava a convertir-se en un edifici d'apartaments turístics. Però durant les obres aparegueren els arcs d'una antiga sinagoga del segle XIV. I com tota sinagoga ha de tindre aigua sota la sala dels arcs aparegueren els banys rituals que el sol del dia del solstici d'estiu es dedica a enlluernar-los.
I direm un breu adéu a Úbeda per que hi tornarem per a descobrir una altra part del seu ric patrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada