diumenge, 7 de juny del 2020

El centre de Chișinău, el CAP i casal de Moldàvia

La següent parada toca en el territori que va ser una república soviètica i que hui en dia és un país independent que es coneix amb el nom de Moldàvia o República de Moldàvia. El rus continua essent llengua oficial encara que la gran majoria de la població parla romanés i de fet hi han hagut moviments a favor de la unificació amb Romania, però la majoria de la població prefereix mantenir la sobirania nacional.


Governada per partits com el comunista que convertien Moldàvia en un país satèl·lit de Rússia, després de diverses crisis i revolucions el govern actual mira cap a la Unió Europea, de fet un espanyol hi pot accedir amb el DNI. Iniciarem la ruta de hui des del Chișinău Circus, un monument d'era soviètica construït per a acollir representacions de circ que en estat d'abandó no té clar el seu futur.



Al costat es troba l'església dels Sants Emperadors, Santa Elena i el seu fill Constantí que l'església ortodoxa si el considera sant. Es va construir al segle XVIII i és dels pocs edificis que queden en peu després del terratrémol de 1940 i la segona guerra mundial.


Però l'edifici més antic de la ciutat és l'església de Măzărache, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i construïda en l'any 1752. És un dels pocs temples que no es va tancar al culte durant l'era soviètica.


Caminant cap al centre pel carrer Vasile Alecsandri s'arriba a les ruïnes del que va ser la sinagoga Yeshiva que rep el nom del rabí que formava part del govern de Moldàvia i que va morir en el bombardeig dels nazis.



 I no massa lluny està la Catedral Metropolitana de la Nativitat, que es va construir en el segle XIX en estil neoclàssic. Va ser bombardejada en la segona guerra mundial i el seu interior encara està en restauració.



El campanar està exempt de la catedral com és habitual en els temples ortodoxos. La seua construcció és més recent, de 1997 per que l'anterior campanar que no va destruir ni el terratrémol ni la guerra ho varen fer els comunistes locals en l'any 1962.


Davant de la catedral es va aixecar un arc del triomf on en el seu interior ondeja la bandera de la República de Moldàvia. És de 1840 i commemora la victòria de l'Imperi Rus contra l'Imperi Otomà.



Creuant el bulevard Stephan cel Mare hi ha un parc amb l'estàtua del rei nacional que dóna nom al bulevard. El rei Esteve III, considerat fins i tot sant pels ortodoxos d'aquest país, va viure al segle XV i va mantenir Moldàvia, independent del regne d'Hongria.


En direcció nord es troba la catedral catòlica de la Divina Providència, un temple neoclàssic de 1836 finançat pel tsar Nicolau I que va ser nacionalitzat en l'any 1963 i tornat a mans de l'església catòlica 30 anys més tard.



A la part del famós bulevard es troben unes construccions d'era soviètica, una d'elles és la seu del poder de la República de Moldàvia, el partament o parlamentul en llengua local.




Un altra de les edificacions és el palau presidencial, es va construir entre 1984 i 1987, sota el solar que ocupava una església luterana de 1830. 


I al costat l'Òpera-Ballet Nacional de Moldàvia un edifici d'era soviètica que comptava amb les millors instal·lacions. Des de l'any 2012 rep el nom de la cantant Maria Biesu.


Per a dinar tastarem l'autèntica cuina de Moldàvia en el restaurant Las Taifas amb bon menjar i decoració típicament etnològica. Aquest lloc rep locals i  turistes que en aquest país en són ben pocs.





Després de dinar es pot visitar l'església de Santa Teodora de la Sihla, d'estil neobizantí, es tracta d'una antiga capella de col·legi de xiques convertida en catedral de l'església ortodoxa de Bessaràbia.


I a poca distància hi ha alguns museus nacionals, a destacar el Museu Nacional d'Història de Moldàvia 
que no he visitat per dins però que està en un edifici que promet molt. La lloba Luperca alletant a Ròmul i Rem rep a tots els visitants.


I la millor posta de sol de la ciutat es pot gaudir en la coneguda Scara Carcadeor, una monumental cascada que dóna a l'artificial llac Valea Morilor. Aquest llac de trenta-quatre hectàrees es va construir en 1952 en plena era soviètica.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada