El nostre recorregut sols recorrerà tres del quinze quilòmetres del carrer principal, Praspiekt niezaliežnasci o avinguda de la independència, que conté una gran quantitat d'edificis d'arquitectura estalinista i que es vol proposar per a que siga declarada patrimoni de la humanitat. Nosaltres partirem de la seu del Govern de Bielorússia un edifici d'era soviètica encara presidit per una estàtua de Lenin.
De seguida ens trobarem en una descomunal plaça de la independència sota la qual hi ha un centre comercial i sobre la qual es troba l'església catòlica de Sant Simó i Santa Helena, Es tracta d'un edifici de rajola roja de principis del segle XX.
Durant l'era comunista es va convertir en un estudi cinematogràfic i més tard Museu del Cinema de Bielorússia. En 1990 tornà a mans dels fidels després de dues vagues de fan d'activistes catòlics. Rep el nom dels dos fills morts d'Eduard Voinilovich qui va finançar la seua construcció i per això la seua despulla i la de la seua dona es troben en aquest temple.
En el cantó de la plaça altre edifici soviètic captarà la nostra atenció, es tracta de l'hotel Minsk que es va aixecar en 1958 i ha estat renovat en dues ocasions. Va ser el primer quatre estreles del país.
I just davant altre edifici d'era soviètica que hui és el ministeri de comunicació i informació de Bielorússia, sense cap mena de dubte l'estat menys democràtic d'Europa amb un president Aleksandr Lukashenko que es perpetua com a president des de 1994. Per a molta gent Bielorússia és la darrera dictadura del vell continent.
L'avinguda de la independència de Minsk és molt llarga però també molt ampla amb molts carrils per a cotxes, es tracta d'una carretera de quinze quilòmetres de llarg que uneix el centre amb el nord-est de la ciutat.
Uns quants centenars de metres més endavant està l'antiga casa del KGB hui en dia seu del Comité de Seguretat de l'Estat de la República de Bielorússia. L'edifici d'estil neoclàssic soviètic és dels més elegants de l'avinguda.
Davant està un dels Vasiliki, una cadena de restaurants estesa per tota la ciutat de Minsk que serveix una extraordinària cuina tradicional bielorussa.
I continuarem caminant cap al nord i cap a l'est seguint aquesta especial avinguda fins a arribar a la plaça d'octubre. Ací trobarem un grapat d'edificis interessants com el palau de la República, un edifici de línies rectes de finals de l'era soviètica i principis de la Bielorússia independent.
Però resulta molt més elegant i vistós el palau de Cultura de Sindicats, una construcció de 1956 amb una interessant decoració escultòrica. Cada any és la seu de més de cinc-cents esdeveniments culturals de tota classe.
I a pocs i metres, a l'altra part de l'avinguda es pot gaudir de l'edifici redó del Circ Nacional de Bielorússia, Es va construir en l'any 1952 i va ser el primer fet en pedra de tota la Unió Soviètica i encara hui està obert oferint espectacles circenses.
Ara creuaren un riu de nom Svíslach que recorre de tan plàcidament la ciutat, eixamplant-se de tant en tant que sembla que el riu siga un llac.
A l'altra part del riu ens apareixerà la tercera gran plaça que travessa el Praspiekt niezaliežnasci, es tracta la plaça de la Victòria on està la seua de la televisió i ràdio nacional i la casa dels matrimonis, lloc on s'enregistren els matrimonis civils. Per això no és d'estranyar veure a parelles recentment casades fer-se fotos en aquest lloc. La plaça està presidida per la columna de la Victòria que mesura quaranta metres.
I si ens desviem cap a l'esquerra seguint el curs del riu arribarem a l'apartament on Lee Harvey Oswald es va allotjar durant la seua estada a l'URSS. Aquest marine nord-americà va renunciar a la seua nacionalitat en 1959 i en l'any 1962 la va tornar a demanar. En 1963 es va fer famós per pegar-li un tir al president John F. Kennedy.
Ens acomiadarem de la ciutat de Minsk amb l'agulla d'un edifici que encara conserva l'estrela de l'ordre de la victòria, la condecoració militar més alta que donava el règim comunista. En aquest país encara es mira amb nostàlgia l'era soviètica i els seus símbols ni s'amaguen ni despareixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada