Passar un cap de setmana ací seria la millor opció, però cal dir que la majoria de turistes que visiten aquesta ciutat ho fan solament un dia i des de Madrid. Així que hui faren con fan molts i agafaren un tren des de l'estació de Chamartin o príncipe Pío i ens enfilarem cap a Àvila.
En el mateix edifici de l'estació ja et dóna una idea que Àvila hui en dia és més un poble gran i no una gran ciutat. Pert tant la majoria del seu ric patrimoni i indrets turístics es podran visitar caminant sense utilitzar cotxe ni transport públic. Així que després d'un agradable passeig arribarem a l'església parroquial de Sant Pere, extramurs però a un tir de pedra de les muralles.
Aquesta joia romànica destaca per la seua porta i sobretot pel gran rosetó que presideixen la façana principal. Ubicada en la plaça del mercat gran, era ací on els reis juraven els furs de Castella. Desplaçant-se cap a la dreta arribem fins a altra església, la de Sant Tomo el vell.
Aquesta església d'estil romànic, hui en dia és un magatzem arqueològic, subseu del museu provincial. Ací les peces estan exposades sense tindre massa cura didàctica, però és del tot recomanable entrar-hi i veure el mosaic romà i els verracos celtes.
Continuarem el nostre camí bordejant el que són les muralles fins a arribar a la basílica de Sant Vicent, l'església més interessant de la ciutat. Es troba extramurs perque es va construir sobre el lloc on es suposa que varen ser martiritzats els germans Vicent, Sabina i Cristeta.
Cal entrar i gaudir de la seua nau però abans fixar-se en la impressionant portada occidental, l'altar major d'estil barroc, les pintures de la capella de l'absis i sobretot el meravellós cenotafi dels germans sants, obra mestra de l'escultura medieval policromada.
Continuaren el nostre camí extramurs fins a arribar a l'extrem oposat des d'on començarem i ho sabrem perque ens trobarem amb el riu Aldaja i el pont romà que comunicava directament amb el decumanus de l'Obila romana.
Molt prop està l'ermita romànica de Sant Secundo, el primer bisbe de la ciutat, però abans del descobriment de les seues restes en 1519, el temple estava dedicat a Sant Sebastià.
I ara si, entrarem a la ciutat emmurallada per la porta d'Adaja i descobrirem un poble, perque per aquesta part, no està l'Àvila monumental i turística, ací trobem cases baixes com si estigueren en un poble de muntanya a més de mil metres d'altura.
Però Àvila que es troba a 1132 metres sobre el nivell de la mar, és una ciutat amb molta història i personatges il·lustres, el més conegut potser siga Santa Teresa, la fundadora de monestirs carmelites. El que va ser la seua casa natalícia hui en dia és un convent barroc. La seua habitació hui en dia és una capella.
Del que va ser la casa sa casa, la casa dels Cepeda hui sols queda el pati on s'han col·locat dues escultures, la de la santa i la del germà, quan eren menuts i fantasiejaven en anar a un poblat de moriscos per a ser martiritzats i convertir-se en sants.
Anirem a agafar forces a la plaça on està l'ajuntament i degustar la sopa castellana i el famós "chuletón de Àvila", menjars no aptes per a vegans.
Ja amb energia ens dedicarem a recórrer el camí que hem fet abans de dinar però aquesta vegada no per fora de les muralles, més bé per damunt d'elles i gaudir d'impressionants vistes i també d'aquesta joia de l'arquitectura defensiva. Àvila és muralla com ho és l'absis de la seua catedral.
Ens queda entrar en la catedral, la primera que es va construir en estil gòtic. L'altar major d'estil barroc és de Berruguete i el seu cor i claustre són una meravella.
I eixirem de la ciutat d'Àvila per la seua porta més monumental i famosa, la porta de l'alcàsser junt a l'església de Sant Pere, on començà la nostra passejada per fora i per dalt de les millors muralles d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada