L'ajuntament d'Oslo, un símbol del segle passat

La ciutat d'Oslo té un dels ajuntaments més interessants del nord d'Europa, la moderna construcció no enamora a primera vista, però el seu interior, el procés de construcció i el que es celebra al seu hall cada any fan d'aquest imponent edifici una important miniguia del que va ser el segle més intens i canviant de la humanitat, el segle XX. En 2005 va ser elegit com "lestructura del segle XX d'Oslo" en un procés de votació popular, amb un 30% dels vots.

L'edifici consta de dos grans torres de 66 metres unides per un cos central més baixet que dominen la visió de tot aquell que arriba a la ciutat des del mar a través del suau fiord d'Oslo. La seua presència al port és imponent.

En realitat l'ajuntament no dóna la benvinguda als viatgers que arriben per mar perque l'edifici està d'esquenes al port i és la façana de darrere la que mira a la mar.

Aquesta façana posterior està presidida pel sant patró de la ciutat, Sant Hallvard que va ser mort per amagar al seu vaixell una dona acusada de robatori. El seu cos va ser tirat a la mar lligat a una pedra de molí i reflotà miraculosament.

La història d'aquesta construcció començà en l'any 1931 quan el rei Haakon VII col·locà la primera pedra però les obres començaren dos anys més tard en 1933. Amb l'arribada de la segona guerra mondial i la invassió nazi tot es paralitzà fins a l'any 1947. L'edifici per fi va ser inagurat en l'any 1950.

A la façana principal destaquen com a elements decoratius el rellotge-carrilló que no pot faltar en cap ajuntament nord-europeu i algun relleu d'inspiració vikinga.

L'entrada a l'edifici és totalment gratuïta, cosa que és molt d'agrair en el país amb renda per càpita més alta del món. Només entrar et trobes amb un amplíssim hall que té una de les pintures murals més grans del vell continent i que tracta temes de temàtica noruega.

És en aquest hall on es celebra cada 10 de desembre, dia de la mort d'Alfred Nòbel, la cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau tal i com deixà dit el propi Nobel en el seu testament. No se sap el motiu ja que la cerimònia de la resta de premis té lloc a l'ajuntament d'Estocolm. Cal recordar que en l'època en que va viure l'inventor de la dinamita, Noruega formava part de Suècia. 

Així que per ací s'ha honrat a la Mare Teresa de Calcula, Martin Luther King, la Creu Roja i d'altres no tan mereixedors com Barack Obama o la Unió Europea.

http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/05/ajuntament-destocolm-espectacular.html

A banda del hall central podem trobar altres sales per supost més menudes com són el hall dels banquets i la galeria de Krogh. Aquesta última és la meua preferida per les pintures murals de Krogh que són una alegoria a les estacions de l'any i la natura.

el hall dels banquets

galeria de Krogh

A destacar també la sala de l'Assemblea Municipal on 59 repressentats decideixen el futur de la ciutat d'Oslo.

L'Ajuntament d'Oslo és 100 % noruec, els seus arquitectes Arnstein Arneberg i Magnus Poulssoni, els materials de construcció i la seua decoració que va anar a càrrec d'artistes noruecs. Per això no pot faltar un sala dedicada al pintor del país més conegut arreu del món, Edvard Munch, un dels màxims exponents de l'expressionisme. Un dels seus quadres, Vida, està en aquesta sala i presideix les noces civils que en l'ajuntament es celebren.