Kutná Hora, la ciutat d'argent

Kutná Hora és una ciutat pròxima a Praga que durant l'era medieval es va conventir en la segona ciutat més important del Regne de Bohèmia i segons la creença popular tot gràcies a un frare cistercenc que va descobrir un important jaciment d'argent en les immediacions del seu convent.
Segons la llegenda els frares començaren a extraure el valuós metall de forma silenciosa i secreta per evitar que la mina es nacinalitzara i per això utilitzaven les casulles per a tapar qualsevol indici d'activitat, el nom de Kutná Hora vol dir muntanyeta de les casulles.
La ciutat va acunyar moneda fins el segle XVIII, moment en el que l'extracció d'argent deixà de ser rentable, però durant els cinc segles d'activitat minera es van construir multitud de rics edificis que encara es conserven hui en dia al centre històric que està declarat patrimoni de la humanitat.
El més impressionant de tot el seu patrimoni és la catedral gòtica, que com no podia ser d'altra manera està dedicada a la patrona dels miners, Santa Bàrbara que a l'igual que els seus protegits passà molt de temps tancada i a fosques no en una mina però si en una torre.

El més impactaant d'aquesta construcció, una de les millors del gòtic és la succeció d'arcbotants i l'absis.

A l'interior es pot gaudir d'una altíssima volta de creueria elegantment decorada amb escuts.

Molts elements ornamentals del seu interior recorden la principal activitat econòmica de la ciutat, la mineria.

Just al costat de l'entrada lateral de la catedral s'alça l'extens col·legi dels jesuïtes en estil barroc que s'ha convertit en una sala d'exposicions d'art contemporani. Els jesuïtes arrivaren en 1626 per convertir els utraquistes al catolicisme i la millor forma que trobaren va ser educant als xiquets des de menuts.

Davant del col·legi es troba la galeria ornamentada amb tretze escultures de sants que ofereix unes bellíssimes vistes del centre històric de la ciutat.

Deixar-se perdre pels carrers de la ciutat vella és una experiència única.

 

De tant en tant apareixen imponents monuments com l'església de Sant Jaume amb el seu campanar de vuitanta metres.

Un museu dedicat a la mineria i la vida de la ciutat en els segles passats es pot trobar als seus carrers amb una peculiar entrada que més bé recorda l'entrada a una mina.

Com a ciutat de l'imperi austrohongarès no podia faltar la columna de la pesta.

I no es pot marxar de la centre sense visitar la cort italiana, lloc destinat per a acunyar moneda i que hui és un museu.

Tot lloc turístic té el seu lloc màgic que si veneres et fa tornar al lloc en el futur o et dona sort en la vida, en l'interior de la cort podem abraçar una columna que reparteix fortuna a tots els seus abraçadors. Si fa efecte o no en fa no vos ho puc dir perque de menut ja vaig caure en l'olla on es cuinava la sort i per això sempre he sigut afortunat.

També vos diré que les acunyadors de moneda eren els millors marits que qualsevol dona podia somniar ja que tenien un bon sou, passaven moltes hores fora de casa i es quedaven sords degut al soroll de les martellades.

A uns tres quilòmetres del centre es trova el raval de Sedlec on es pot gaudir d'un dels monuments més famosos de la República Txeca, l'ossari de Sedlec, però això m'ho guarde per a altra entrada,

El castell de Xavier, el cor espiritual de Navarra

Estem a 31 d'agost dia en que es celebra la festivitat de Sant Ignaci de Loiola el sant fundador dels jesuïtes i he de reconéixer que aquestos polèmics monjos m'han despertat la curiositat des de que vaig veure "La missió" i reconec que és excel·lent amb millor banda sonora si cap. Vaig haver de fer un treball sobre aquesta ordre religiosa quan anava a 2n de BUP per a explicar algun aspecte del barroc en l'assignatura de Literatura. És per això que les entrades del mes d'agost aniran exclusivament dedicades a llocs on es percebeix amb tots els sentits la presència jesuítica.

A la vila navarresa de Xavier va nàixer en 1506 el sant més venerat de tota la comunitat foral, Sant Francesc Xavier, en un castell que tenia el seu origen en una torre medieval del segle XI de nom Esabierre que significa casa nova. Després de la conquesta de Navarra per part de Ferran el catòlic el castell va perdre el seu caràcter de defensiu per que la frontera entre els regnes d'Aragó i Navarra deixaria de ser conflictiva.

L'interior del castell s'ha convertit en un museu on es tracta de recopilar tot tipus de coses que es puguen relacionar amb la vida del sant i l'època en la que va viure.
http://www.santuariojaviersj.org/

El més destacable de totes les sales del castell és la capella del Crist el lloc de culte de la família i que impressiona per la talla d'un crist somrient del segle XIII decorada amb frescos del segle XV. Segons la tradició popular aquest Crist va suar sang el 3 de desembre de 1552 dia en que va morir el sant en una illa del mar de Xina quan intentava evangelitzar el llunyà orient.

Al segle XIX es va construir una basílica en estil neogòtic pegada al castell per a donar culte al sant patró de tots els misioners i hui en dia s'ha convertit en el destí final de moltes peregrinacions que venen realitzant-se des de l'any 1940 i que s'anomenen "javieradas"

Des de la torre de l'homenatge es pot gaudir d'unes bones vistes de la zona on s'assenta el castell.

El foro de Roma i la llegenda de dos germans

Per a acabar aquesta trilogia de ciutats llegendàries res millor que anar a Roma, la ciutat eterna i visitar el seu foro o millor dit foros imperials que foren el centre de la política, la  religió i de vida quotidiana de la que va ser la ciutat més poderosa durant molts segles en l'antiguitat.

La llegenda diu que dos germans, Ròmul i Rem,descendents de la familia reial troiana i al mateix temps fills del deu Mart foren abandonats en el riu Tíber per la persona que havia sigut contractada per a matar-los per a evitar que algun dia reclamaren el seu dret a regnar.  El bessons acabaren en un lloc situat entre els puigs Palatino i Capitoli i amamantats per la lloba Luperca. Ja majors no es posaren d'acord on fundar la nova ciutat i ho tiraren a un joc d'atzar que guanayava aquell que més buitres veia. Guanyà Ròmul i traçà els límits de la nova ciutat en el Palatino i prohibí a cap persona que els traspassara però Rem els va traspassar i després d'una baralla fou mort per Ròmul. El fundador da la nova ciutat arrepentit per la mort del seu germà l'anomenà Roma.

Aquella ciutat que dominava tots els territoris que rodegen el Mediterrani era dominava des del seu centre que era el foro. El que es pot visitar avui en dia es un conjunt de foros que ha tingut la ciutat durant la seua dilatada història de domini i poder. Durant l'era medieval es va convertir en una zona d'enderrocs i cantera de la ciutat papal i no va ser fins al segle XVIII quan comença a excavar-se amb la finalitat de recuperar-la.

La via dei fori imperiali és el millor passeig arqueològic que es pot recòrrer al món i comença al més que conegut Coliseu Romà.

El trajecte no és massa llarg de distància però que es pot fer etern per la quantitat de restes arqueològiques i detalls que es poden observar.  El primer d'ells és l'arc del triomf de Constantí que es va construir per a commemorar la viictoria d'aquest en la batala del Ponte Milvio en l'any 312.

Pero aquest no és l'únic arc de triomf que hi poden trobar a pocs metres està l'arc de Tito que commemora la victòria de l'emperador Tito contra els jueus i data del primer segle d.C.

Però no sols hi ha arcs per aquesta evocadora passejada, també hi ha restes d'antics temples com és el cas del temple de Ròmul un fill divinitzat de l'emperador Maxenci encara que hui en dia es pensa que el temple estava dedicat a unes divinitats anomenades Penats que protegien la llar i l'estat.  El temple hui en dia es part de l'església dels Sants Cosme i Damià i la porta de bronze és l'original.

El temple de Vesta és un dels més antics de Roma i en ell es mantenia continuament encés el foc sagrat no debades era la deeesa del foc i de la llar.

Però el temple millor conservat és el que manà construir l'emperador Antonino Pio a la mort de la seua esposa Faustina. Al segle XI es transformà en l'església de Sant Llorenç.

Però l'edifici millor conservat de tots no és un temple és la Curia Júlia, que data del 44 a C, seu del senat i que rep el nom en honor a Juli César. Al seu interior encara es troba l'altar de la victòria i el sol original, les portes originals es traslladaren a Sant Joan del Laterà al segle XVII.

El passeig continua bordejant els foros d'August i el de Trajà amb la seua coneguda colummna i els mercats al fons.

La Via dei fori acaba en el monument a Victor Manuel II, construit en la primera meitat del segle XX i que no és del tot apreciat pels italians perque la seua construcció implicà carregar-se totes les construcions que hi havien al pujol del capitoli.

Recomanable és comprar l'entrada i visitar amb guia el Palatino on vivia la lloba Luperca i on es fundà la ciutat de Roma segons la llegenda. Està a uns cuaranta metres sota el foro romà i conté multitud de restes com l'hipòdrom de Domicià i diversos palaus imperials.

Varsovia,ciutat reial i del pacte

Són vàries les llegendes que descriuen com va náixer la ciutat però crec que la més coneguda és la de la sirena que després de ser capturada per un malvat i ric pescador perque es menjava els peixos del riu, va ser alliberada pel fill d'aquest després de sentir els seus càntics, La sirena passà a ser la protectora de la ciutat i està representada en l'escut.

Nosaltres anem a fer un passeig des de l'estació principal la Warszawa Centralna fins al mateix llar de la sirena, el riu Vístula.
El que més crida l'atenció en eixir de l'estació soterrània i estar ja a peu de carrer és el majestuós Palau de la Cultura i la Ciència construit entre 1952 i 1956. Va ser un regal molt personalitzat de l'URSS a Polònia. Cal dir que no va ser massa apreciat pels polacs i a més setze persones moriren en la construcció. Recorda des de que fas el primer cop d'ull l'arquitecura soviètica típica dels gratacels i és l'edifici més alt de la ciutat si no l'han superat ja els nous gratacels del centre de negocis de Varsòvia. El capitalisme acaba guanyant.

De camí cap al centre cal girar el cap de nou cap a l'estació de tren per veure una extranya estructura acristal·lada que no és ni menys ni més que el centre comercial Parfois-Slote Tarasy.

Un històric edifici amb una enorme cúpula verda ens indica que estem entrant ja en la zona històrica i monumental. Es tracta de l'església evagèlica de la confesió d'Augsburg construida en estil neoclàssic a finals del segle XVIII i reconstruida després de la segona guerra mondial perque ben poc en va quedar d'ella. Com el seu nom indica no és de ritus catòlic però cal dir que la tolerància religiosa forma part del caràcter polac.

Ja dins del centre històric comencen a aparéixer multitud d'esglésies que ens recordaran que Polònia sempre ha sigut un país d'arraigada fe catòlica que mig segle de comunisme no pogué aplacar. La primera església que ens apareix és la de la Santa Creu, al seu interior i en un dels murs està el cor d'un dels polacs més ilustres, el compositor Chopin.

Més endavant trobem altra església de façana i interior barrocs i que és coneguada com l'església de la visitació.

Seguint per la ruta reial es passa per davant del palau Namiestnikowski del segle XVII però profundament remodelat a principis del segle XX. No es pot visitar ja que és la residència del president però cal fer foto del lloc on es va signar el Pacte de Varsòvia en 1955.

Més esglésies es mostraran pel camí però cal detindre's una estona i contemplar la carmelita que està coronada per un ou verd que simbolitza el món i damunt d'ell un sant calze i una sagrada forma com a dominants del món.

Per fi arribem a la plaça Zamkowy on es troba la columna de Segismund III rei que va traslladar la capital del regne de Cracòvia a Polònia, Un imponent edifici de color roig és la reconstrucció del castell reial de la manera més minuciosa possible a partir de fotogràfies puix l'original com també el 90 % del centre històric va ser destruit després del bombardeig de 1944 després de l'alçament de Varsòvia. Amb el poc que va quedar i tot el que es va reconstruir l'UNESCO declarà el centre històric de Varsòvia patrimoni de la humanitat.

I uns metres més cap a dins podrem gaudir d'una de les meues places preferides, la plaça de la ciutat vella, un enorme rectangle flanquejat per edificis senzills i colorits reconstruits perque crec que sols dos es salvaren d'aquella destrossa. Al mig de la plaça està la Sirena amenaçant a tot aquell que amenacce la ciutat.

De la plaça ix un carrer que intenta amagar la catedral de Sant Joan de façana triangular i que a dures penes destaca en el centre històric ja que sempre va ser una església parroquial del segle XV i que es declarà catedral reial en 1798. També és una reconstrucció.

Uns metres més endavant s'acaba la ciutat vella i una muralla amb la seua impressionant barbacana ens ho recorda.

I per fi apareix el Vístula el principal riu de Polònia amb més de 1000 Km de recorregut, la llar de la Sirena de Varsòvia.