Szczecin, la ciutat polaca amb un peu en Alemanya

Szczecin és la ciutat més poblada del nord de Polònia i està ubicada al costat d'un riu, l'Òder, d'un llac, el Dabie, i a tan pocs quilòmetres del Bàltic, que és una de les ciutats amb més activitat portuària del país. La veïna Alemanya està tan prop que des de Berlín es pot arribar utilitzant el bitllet de la regió de Brandeburg.

Estar tan sols a 10 Km de la frontera alemanya i tan prop del Bàltic, en la històrica regió de Pomerània, ha fet que aquesta ciutat haja canviat de mans en diverses ocasions. Al segle XII el duc de Pomerània va ser vassall del Sacre Imperi, també ha estat ocupada per danesos i suecs i per descomptat per alemanys en diversos períodes històrics. el darrer durant la segona guerra mundial, quan va ser destruïda quasi per complet durant un bombardeig aliat.

El que farem serà arribar amb tren a la seua estació principal des de Berlín i anirem a buscar aquells edificis històrics que quedaren en peu i d'altres que es reconstruïren. Molt prop de l'estació es troba un dels monuments més antics, l'església de Sant Joan Evangelista, que forma part de la interessant ruta dels edificis gòtics de rajola roja que recorre la zona del Bàltic. Aquest temple del segle XII forma part d'un antic convent franciscà i resulta molt curiosa la seua diminuta torre campanar de color rosa.

De camí cap al centre històric ens trobarem amb un bonic edifici blanc i una enorme torre que és la seu de la Universitat de Medicina de Pomerània, ubicada ací en l'any 1948.

I molt prop, sobre un xicotet pujol, està la catedral de Sant Jaume, un edifici imponent en procés encara de reconstrucció i que té els origens en el segle XII.

El seu interior sorprén per la seua amplitud i per l'altura de la nau i per les seues vidrieres. Encara és possible trobar peces d'art del període gòtic en el museu i es pot pujar a la torre de 110 metres per a gaudir d'unes bones vistes.

Continuarem el nostre camí fins a arribar a un impressionant edifici blanc, és el castell dels ducs de Pomerània. La seua construcció es va iniciar al segle XIII i hui en dia encara està en procés de reconstrucció. Al seu interior hi ha un museu, es fan representacions d'òpera i hi ha un bon restaurant.

Quasi al costat i encara en peu es pot visitar la torre de les set capes, un edifici del segle XIV que formava part de les antigues muralles.

Ara caminarem a buscar el riu fins a arribar a la plaça on es troba l'antic ajuntament, la seu del museu d'història. Aquest edifici gòtic del segle XV, va recuperar la seua original façana en la restauració de 1975 i la façana sud és d'estil barroc.

I ara sí que arribarem fins al riu per a fer una agradable passejada per una zona coneguda amb el nom de Waly Chobrego, un llarg moll amb edificis històrics del segle XIX on es pot gaudir d'unes impressionants vistes del riu, les seues illes, el llac i el delta en general.

Częstochowa, el cor espiritual de Polònia

Un dia després d'una de celebracions marianes més importants del calendari catòlic començarem un viatge amb tres parades per visitar santuaris dedicats a la Mare de Déu que són els més importants i que més peregrins reben en el país on estan ubicats.

Anirem amb un tren polonés que de segur que va amb retard fins a una ciutat de nom impronunciable i també difícil d'escriure, Czestohowa.

Molt prop de l'estació ens espera un agradable passeig de 2,5 quilòmetres al llarg de l'avinguda de la santíssima Verge Maria que està flanquejada per arbres i per edificis interessants. A la fi de l'avinguda ens espera el monestir de Jasna Góra.

El monestir va ser fundat al segle XIII per uns frares vinguts d'Hongria i convidats pel duc Wladyslaw d'Opole qui probablement donaria la icona de la Mare de Déu que ací es venera.

Dins del recinte monàstic trobem la basílica de la Santa Creu i la Nativitat de la Verge Maria, d'estil barroc amb un sostre profusament decorat. Es va construir entre els segles XVII i XVIII.

Però el lloc més sagrat del monestir és la capella del quadre miraculós. És ací on es venera la imatge de la verge negra pintada segons la devoció popular pel mateix Sant Lluc i que el duc donà als frares paulins.

Impressiona i molt veure la devoció de la gent que entra ací amb gran recolliment i silenci i sobretot la col·lecció d'exvots, fruit de donacions populars.

Són moltes més les coses que es poden visitar al monestir com el tresor, el museu del 6é centenari, la sala dels cavallers, el refectori però no podem oblidar el curiós claustre amb la capella del sant sopar.

Tornarem a l'estació de nou desfent el camí que hem fet abans, però ara ens aniré detenint en curiosos i històrics edificis que abans no ens havien parat ni tan sols a contemplar. El primer d'ells és l'antiga església ortodoxa de Sant Jaume.

Molt a prop trobem un edifici rosa amb una torre que resulta molt original i és l'ajuntament d'aquesta ciutat. L'edifici es va construir al segle XIX, quan les dues ciutats que formen hui en dia Czestohowa ja s'havien fusionat.

I ja prop de l'estació ens espera un dels temples més grans de Polònia, la catedral de la Sagrada Família, construïda a principis del segle XX en estil neogòtic durant l'esplendor industrial de la ciutat.

Varsovia,ciutat reial i del pacte

Són vàries les llegendes que descriuen com va náixer la ciutat però crec que la més coneguda és la de la sirena que després de ser capturada per un malvat i ric pescador perque es menjava els peixos del riu, va ser alliberada pel fill d'aquest després de sentir els seus càntics, La sirena passà a ser la protectora de la ciutat i està representada en l'escut.

Nosaltres anem a fer un passeig des de l'estació principal la Warszawa Centralna fins al mateix llar de la sirena, el riu Vístula.
El que més crida l'atenció en eixir de l'estació soterrània i estar ja a peu de carrer és el majestuós Palau de la Cultura i la Ciència construit entre 1952 i 1956. Va ser un regal molt personalitzat de l'URSS a Polònia. Cal dir que no va ser massa apreciat pels polacs i a més setze persones moriren en la construcció. Recorda des de que fas el primer cop d'ull l'arquitecura soviètica típica dels gratacels i és l'edifici més alt de la ciutat si no l'han superat ja els nous gratacels del centre de negocis de Varsòvia. El capitalisme acaba guanyant.

De camí cap al centre cal girar el cap de nou cap a l'estació de tren per veure una extranya estructura acristal·lada que no és ni menys ni més que el centre comercial Parfois-Slote Tarasy.

Un històric edifici amb una enorme cúpula verda ens indica que estem entrant ja en la zona històrica i monumental. Es tracta de l'església evagèlica de la confesió d'Augsburg construida en estil neoclàssic a finals del segle XVIII i reconstruida després de la segona guerra mondial perque ben poc en va quedar d'ella. Com el seu nom indica no és de ritus catòlic però cal dir que la tolerància religiosa forma part del caràcter polac.

Ja dins del centre històric comencen a aparéixer multitud d'esglésies que ens recordaran que Polònia sempre ha sigut un país d'arraigada fe catòlica que mig segle de comunisme no pogué aplacar. La primera església que ens apareix és la de la Santa Creu, al seu interior i en un dels murs està el cor d'un dels polacs més ilustres, el compositor Chopin.

Més endavant trobem altra església de façana i interior barrocs i que és coneguada com l'església de la visitació.

Seguint per la ruta reial es passa per davant del palau Namiestnikowski del segle XVII però profundament remodelat a principis del segle XX. No es pot visitar ja que és la residència del president però cal fer foto del lloc on es va signar el Pacte de Varsòvia en 1955.

Més esglésies es mostraran pel camí però cal detindre's una estona i contemplar la carmelita que està coronada per un ou verd que simbolitza el món i damunt d'ell un sant calze i una sagrada forma com a dominants del món.

Per fi arribem a la plaça Zamkowy on es troba la columna de Segismund III rei que va traslladar la capital del regne de Cracòvia a Polònia, Un imponent edifici de color roig és la reconstrucció del castell reial de la manera més minuciosa possible a partir de fotogràfies puix l'original com també el 90 % del centre històric va ser destruit després del bombardeig de 1944 després de l'alçament de Varsòvia. Amb el poc que va quedar i tot el que es va reconstruir l'UNESCO declarà el centre històric de Varsòvia patrimoni de la humanitat.

I uns metres més cap a dins podrem gaudir d'una de les meues places preferides, la plaça de la ciutat vella, un enorme rectangle flanquejat per edificis senzills i colorits reconstruits perque crec que sols dos es salvaren d'aquella destrossa. Al mig de la plaça està la Sirena amenaçant a tot aquell que amenacce la ciutat.

De la plaça ix un carrer que intenta amagar la catedral de Sant Joan de façana triangular i que a dures penes destaca en el centre històric ja que sempre va ser una església parroquial del segle XV i que es declarà catedral reial en 1798. També és una reconstrucció.

Uns metres més endavant s'acaba la ciutat vella i una muralla amb la seua impressionant barbacana ens ho recorda.

I per fi apareix el Vístula el principal riu de Polònia amb més de 1000 Km de recorregut, la llar de la Sirena de Varsòvia.

Wieliczka, quan la sal es converteix en un monument

Ja per a tancar aquesta sèrie dedicada als punts cardinals sols en falta parlar-vos del sisé, la profundidat, i la vegada que més cap a baix he estat sota terra va ser quan vaig descendir fins als 135 metres en les mines de sal de Wieliczka.

Wieliczka és una ciutat de quasi vint mil habitants a pocs quilòmetres de Cracòvia des d'on es pot accedir fàcilment amb un autobús urbà. La parada de l'autobús està a un passeget de la seua atacció turística més important com són les seues mines de sal. La veritat és que tots els passatgers de l'autobús descendeixen en aquesta parada i s'enfilen directament cap a les mines, oblidant-se per complet d'altres atraccions com són el monasteri franciscà.

Molt prop de les mines es troba un castell lligat fortament a la dilatada història de set segles de les mines ja que va ser sempre el centre administrador de l'activitat minera. Incendis, guerres i bombardeig de les tropes soviètiques l'han intentat destruir però finalment s'ha restaurat i s'ha convertit en el museu de la sal, amb una interessant colecció de salers, molins de sals etc... No vos puc dir molta cosa perque jo vaig fer com quasi tots els turistes que des de la parada de l'autobús van enfilats a les mines i tornen sense descobrir la ciutat.

Així que avui puc lamentar-me d'haver-me perdut nombrosos edificis històrics com són l'esglèsia de Sant Climent.

I per supost la curiosa església de fusta de Sant Sebastià, construida com una església votiva després d'haver-se superat una epidèmia a finals del segle XVI.

 

Però ja hi ha prou de lamentacions per que ara toca descriure la més que recomanable experiència de descendir més de cent metres baix de terra, gaudir d'una temperatura constant durant tot l'any de 17º i recòrrer durant dos hores un conjunt de galeries i cambres repletes d'escultures de sal.

L'entrada a la mina es compra en l'antiga fàbrica, cal dir que no és precisament econòmica i sols es pot fer amb visita guiada en polac però també en anglés.

El primer que es fa és descendir amb unes escales de fusta fins al cor de la mina on espera el guia amb el grup per a començar el tour. Després es recorren una sèrie de galeries que ben bé et fan pensar que estàs en una mina.

De tant en tant apereixen xicotetes cavitats decorades amb belles escultures de sal, algunes daten del segle XVII. Una bonica llegenda representada en escultures diu que la princesa hongaresa Santa Kinga que es casava en un rei polac, demanà sal que per aquell temps i en aquelles terres era caríssima, per a quan arribara a Polònia. Abans d'abandonar Hongria tirà el seu anell a unes mines de sal i en arrivar a Cracòvia va fer que excavaren en un lloc i va apareixer l'anell rodejat de sal, començant la història de les mines de Wieliczka.

Durant el recorregut et trobaràs que la sal és la protagonista del lloc que no sols es manifesta en escultures fetes per l'home sino que apareix de forma natural.

Durant el recorregut es pot apreciar diverses maquinàries que utilitzaven els miners en l'estracció de la sal.

Però és sense dubte el lloc més espectacular la capella de Santa Kinga que molts l'anomenen de forma romàntica com a catedral de la sal. Tots els altars, escultures i finss i tot les làmpades estan fetes de sal cristalitzada.

Abans d'eixir a la llum del dia cal muntar uns vuitanta metres en un ascensor que usaven els miners fa décades.



No oblides visitar un espectacular llac que sense tastar l'aigua de segur que està ben salada.

I per a reprendre forces pots seure a la cafeteria de parets de sal que hi ha just abans de l'eixida junt a la tenda de les mines.