Làrnaca, ciutat històrica de la Grècia clàssica i capital turística de Xipre

L'illa de Xipre a passat per diverses mans, Imperi Bizantí, Venècia, Imperi Otomà i abans d'assolir la independància en 1960 va pertànyer a l'Imperi Britànic durant quasi un segle. D'aquella època de domini britànic encara queda alguna base militar i la coneixença de l'anglés per quasi tota la població de l'illa.

Hui coneixerem Làrnaca, la tercera ciutat més gran d'aquesta illa dividida en dos, Xipre i la República Turca del Nord de Xipre.  En aquesta ciutat es troba l'aeroport principal de Xipre, ja que el de la capital, Nicòssia va quedar en la zona turca.

Començarem la visita per l'extrem sud de la seua curta però animada platja. Allí està el seu castell medieval. D'origen bizantí i reformat i ampliat en el segle XIV, va ser ocupat pels alemanys en la primera guerra mundial. Hui és un museu i de vegades teatre.

Davant del castell es pot visitar la mesquita de Dzhami-Kemir, que va ser església de Santa Caterina en els segles XIII i XIV. Hui dóna servei religiós a la comunitat turco-xipriota de la ciutat.

I no massa lluny podrem gaudir del monument més espectacular de Làrnaca, la seua església de Sant Llàtzer. Segons la tradició el sant va viure i morir en aquest lloc després de ser ressucitat per Jesucrist. Les seues despulles es guarden en aquesta meravellosa església bizantina.

També al centre històric es pot veure la mesquita de Zuhuri que es va aixecar en el segle XIX i encara que el seu minaret sembla inacabat, si es va acabar però va caure en el segle XX.

Edificis històrics de l'activitat portuària anirem descobrint si caminem cap al nord del passeig marítim, un d'ells és hui la Galeria Municipal d'Art de Làrnaca.

Caminant terra endins està el museu arqueològic i les restes de l'antiga ciutat grega Kition, fundada al segle XIV abans de Crist pels grecs de Micenes.

L'església de Santa Maria de la ciutat d'or destaca pel seu bonic campanar de pedra i ocupa el solar d'un antic cementeri on aparegueren moltes peces d'or que donarem nom a l'església.

La mesquita Tuzla va ser església bizantina convertida en temple catòlic de la Santa Creu al segle XIII i posteriorment en mesquita durant l'ocupació otomana.

I per acabar ens acostarem a l'església de Sant Joan que va ser catedral al segle XVIII. Cal fixar-se en la seua esvelta torre  campanar del segle XIX i en l'iconoclast i cor de fusta del segle XVIII.

Limassol, Mediterrani, història, creuats i rei Ricard Cor de Lleó en Xipre

Limassol és la segona ciutat més gran de Xipre i es troba al sud de l'illa, també és el punt més meridional del planeta que mai he visitat. Poca informació vos puc donar de la ciutat perque sols la vaig passejar una escasa mitja hora mentre esperava la furgoneta-bus que porta als turistes a les pròximes restes de Kourion, que ja vaig comentar en una entrada anterior.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2014/03/kourion-dimportant-ciutat-bucoliques.html

Però durant aquesta mitja horeta vaig poder viajar a l'època medieval intensament, i vaig descobrir en un entramat ben menut de carrers la fusió de tres cultures, la turca, la bizantina i la cristiana occidental.



El primer que s'ha de fer és entrar al castell  Limassol, medieval i occidental al més pur estil. Diu una llegenda que ací es casaren el rei Ricard Cor de Lleó i  Berenguela de Navarra ja que l'illa havia estat ocupada per l'exèrcit del rei de camí a les Creuades després de que el príncep bizantí que la governava no havia estat massa amable amb la futura reina quan va desembarcar ací.



El castell és més bé una fortificació menuda i urbana junt a la mar, amb passadissos que de seguida et traslladen a l'època dels cavallers amb espasa i armadura.

Des de la part més alta es pot gaudir d'unes interessants vistes de la ciutat i de la mar.

Molt prop del castell es troben un conjunt de carrers amb cert aire decadent i la gran mesquita de Limassol, puix alguns turcs encara hi viuen en la part del sud de l'illa després del conflicte de 1974 i sense opcions de ressoldre's. El que era un bassar turc està essent poc a poc rehabilitat i convertint-se en zona comercial i d'esbarjo.

I caminant cap a  trobem un scarrers més elegants amb edificis de l'època colonial britànica,una interessant zona comercial i per a passejat.


Molt prop on hi havia una antiga església bizantina, s'alça l'elegant catedral d'Agia Napa, que data de 1906.

Kourion d'important ciutat a bucòliques ruïnes

Hui comencem una nova trilogia dedicada a ruïnes evocadores i suggerents per la seua ubicació o per la seua història.
La ciutat de Kourion en el sud de l'illa de Xipre va ser fundada fa més de tres mil anys pels grecs micènics convertint-se en un gran centre econòmic i religiós. La ciutat s'ubicava sobre un tossal prop de la mar i estava rodejada per les més fèrtils terres de l'illa, a més molt a prop a tres quilòmetres estava situat el santuari d'Apol·lo Hylates, centre religiós de primer ordre. La ciutat passà a mans romanes i el seu nom canvià a Curium i finalment a principis del segle IV dos terratrèmols la destruiren.
Per a arribar a l'antiga ciutat grecorromana res millor que amb un minibus que ix d'enfront del castell de Limassol, la segona ciutat de Xipre.
El que més crida l'atenció només baixes del minibus és el teatre romà del segle II que està molt ben conservat. Podia acollir a dos mil persones. Hui en dia es celebra en ell un festival de teatre i va ser l'escenari per a la cloenda de la presidència xipriota de la Unió Europea en el 2012.

Passeja't per ell i gaudeix de les vistes a la mar i a la vall.

 No massa lluny es troben les restes de la casa d'Eustolios la més imponent de la ciutat puix tenia més de trenta habitacions i unes grans termes.

Hui encara es poden observar els seus impressionants mosaics.

 Kitissis la personificació de l'arquitectura et dóna la benvinguda amb una aparell de mesura romà

 Pujant una costera es troba altra important edificació és la casa dels gladiadors, coneguda així per uns mosaics que representen aquestos lluitadors romans.

Ja en època cristiana la ciutat va tindre una important baílica on encara hui es poden reconéixer els seus fonamemts.

Les restes del palau episcopal són també observables situant la vista sobre uns arcs de pedra que encara queden en peu.



Però la construcció més imponent de la ciutat era el nimfeu, que data del segle I i que està considerat el més gran del Mediterrani. Aquesta edificació consagrada a les nimfes consistia en un conjunt de fonts de pedra que començava just on l'aqüeducte vesaba les aigües.

Abans de pujar al minibus pega una ullada a l'antiga ciutat i a l'entorn que el rodeja perque no sempre es pot gaudir d'unes vistes així.

Nicòsia-Lefkosa la capital de dos estats

La ciutat de Nicòsia o Lefkosa és des de l'any 1974 la capital de dos estats, l'estat incorporat a la Unió Europea conegut com a Xipre i l'estat de facto reconegut solament per Turquia anomenat República Turca del Nord de Xipre.
La divisió de l'illa en dos parts, la zona sud amb forta presència de gregs i la zona nord amb forta presència de turcs, respon a una invasió per part de Turquia per defensar la població turca de les mesures d'un govern illenc que mirava massa cap a Atenes.
Passar un dia a la ciutat és molt enriquidor perque és com estar a Grècia i a Turquia i comprovar en un mateix carrer les diferències culturals entre l'ortodox poble grec i l'islàmic poble turc.

De normal la visita comença per la part sud, la Nicòsia capital de Xipre, perque és més fàcil accedir a aquest pais, ja que a la part nord sols es pot accedir des de Turquia.
 El primer que et trobes quan intestes endinsar-te al casc antic és en unes enormes muralles venecianes de quan la ciutat de l'Adriàtic controlava l'illa a finals del segle XV. Després de sobrepassar les muralles i passejar pels carrers vas trovant-te varies esglésies ortodoxes, alguna que altra mesquita, banys turcs i molta activitat comercial. Alçant la mirada cap al nord et troves amb uns enormes minarets que t'atreuen cap a ells com si fores l'agulla d'una bruixola i comences a enfilar-te en direcció nord a través de carrers mal asfaltats i cases cada vegada més descuidades fins que de repent el carrer es talla amb uns bidons enormes, trinxera i un militar en garita.
Pero continues caminant cap a l'oest fins arribar al carrer Lidras, un carrer peatonal ple de cafés i botigues. I tornes a mirar al nord i ara si, cap barrera t'impedeix avançar i t'enfiles per aquest carrer sense mirar un pas de control duaner grec amb dos policies que ni s'immuten  de la teua presència fins arribar al control duaner turc-xipriota. Allí et demanen el passaport uns policies però t'entreguen una cuartilla formulari per a que l'emplenes amb les teues dades i que segellen perque no volen posar el segell al passaport i evitar-te problemes per a quan hages de tornar a casa des de Xipre.

Ara estàs en altre món, la gent ompli els carrers, moltes dones porten el cap tapat, es sent la veu dels muhecins que criden a l'oració i es ven de quasi tot. Veus alguna dona coent pa de pita en un foc encés al mateix carrer. Passes per davant d'un caravansar, antiga posada turca que sembla més un castell i per f arribes als grans minarets de la mesquita Selima. Pero que està passant? m'estic descalçant per a entrar a una catedral gòtica la de Santa Sofia la més oriental del món i construïda pels reis Lusignan, cavallers francs que dominaven l'illa al segle XIII.



 


 A l'interior trobem un sol cobert de catifes i murs pintats de blancs, ni resta d'imatges cristianes. Com que no és divendres es pot deambular per aquest immens espai ple de llum i pau.