Els mercats de la Vega, Tirso de Molina i central, el Santiago de Xile més bulliciós

 Darrera de les entrades dedicades on els llocs dedicats a treballar són els protagonistes i hui precisament anirem al mercat, no sols a un, més bé a tres situats als dos costats del riu Mapocho en Santiago de Xile, un dels llocs més transitats de l'hemisferi Sud.

El nosttre recorregut comença pel mercat nés gran de la ciutat, el mercat de Vega Central, que rep el nom de vega per que estava situat al costat del riu Mapocho. Des de 1822 que es té constància de lloc de venta dels llauradors als habitants de la ciutat. En el segle XXI es comptabilitzen mil cinc-cents llocs de venda amb infinits i estrets passadissos on es ven carn, fruïtes i verdures.

Un poc més organitzat està el mercat de la Veega Chica que té el seu origen en l'any 1948 quant uns quants comerciants ocuparen l'edifici de les caballerisses i zona de reparació de l'antic tramvia de la ciutat de Santiago de Xile. 

I ja quasi arribant al riu s'aixeca altre mercat, el de Tirso de Molina, que després d'enfrontar-se amb projectes urbanístics de la veina autopista costanera Nord en 2005 va ser remodelat i hui llueix una interessant estructura metàl·lica que es recolça sobre pilars de formigó. És el més tranquil i equilibrat dels trres.

I ara toca anar cap al centre històric de la ciutat que pot ser de pel·licula d'acció, amb l'allau de venedors ambulants que pregonen els seus productes, de vegades insòlits. Quants paquets de tovalloles humides ha de vendre un venedor ambulant de tovalloles humides per a guanayr-se el jornal d'un dia?. Creuaren el riu Mapocho per un pont, el puente de los carros, hui peatonal però abans de tramvies.

El riu Mapocho naix a més de cinc mil metres d'altitud en el Plom, un cim sagrat de la cordillera dels Andes on s'han trobat mòmies inques. El riu és afluent del riu Maipo, de dos-cents cinquanta quilòmetres que acaba donant les seues aigües al Pacífic.

I ja al centre històric de Santiago de Xile trobem el seu mercat més elegant, el mercat Central, que es va inaugurar en l'any 1872. Es tracta d'una estructura de rajola roja coberta per altra de ferro que es va fundir i moldejar en la industrial ciutat de Glasgow.

Al seu interior trobarem poques parades típiques d'un mercat, encara que continuen fent goig algunes parades de peix. Hui del que més hi ha són restaurants que cuinen la paila marina, típica sopa de peix criolla. Molt bonica la font ubicada en la part central.

I caminant cap a la plaça d'Armes, al carrer vint-i-u de maig ens trobem amb l'església de Sant Doménec. L'edifici de hui és del segle XVIII però abans hi van hber tres que varen ser assolats per tres terratrémols.  

A l'interior no trobarem massa cosa de la decoració en algeps afegida al segle XIX per que el temple va estar creamt-se durant dos llargs dies de l'any 1963. Hui sols es possible veeure la pedra original de quan es va aixecar l'església,

Si caminem cap a l'est pel carrer Sant Doménec arribarem a la seu ceentral de la Fundació d'Artesanies de Xile, ubicada en la casa d'estil colonial ubicada al solar que va rebre el conqueridor Esteban Hernández al segle XVI, Els darrers propietaris, els Velasco moriren sense descendència e n la primera meitat del segle XX.

I si tornem cap al riu Mapocho pel carrer Mac Iver ens topetarem amb altra joia colonial, la posada del Corregidor. Es una edificació de la meitat del segle XVIII. Al segle XIX va ser una famosa sala de ball anomenada La Filarmónica. Hui en dia és un centre cultural.