Benifaió, la joia de la Ribera

 Encentem curs nou i també conjunt d'entrades que aquesta vegada aniran dedicades a llocs vinculats a artistes o artesans que han desenvolupat la seua creativitat en una vessant de l'art diferent, poc comuna o menys popular. I ho fem així per que el passat set de setembre hauria fet 125 anys Regino Mas, l'artista faller que va revolucionar els monuments fallers. Cosí germà de la meua àvia Amada, tio segon de ma mare Amparo i mon tio Paco, tots nascuts a Benifaió, el poble de la Ribera Alta que hui visitarem.

L'origen de Benifaió es remunta a època islàmica, encara que al seu terme municipal s'han trobat restes de d'època prehistòrica i una vila romana. Prova del seu passat islàmic és la Torre de la Plaça, que formava part d'un conjunt de torres vigia que els àrabs aixecaren al voltant de la ciutat de València per a informar dels possibles perills amb foc i reflexos de llum, els washapp de l'època. Torres com aquesta dels segles XI i XII en podem trobar a la partida picassentina d'Espioca, a Almussafes, a Silla, a Albal, en altres llocs com a Alcàsser van ser assolades, però la més imponent de totes és la de la Plaça de Benifaió.

Ha sigut recentment restaurada i es pot pujar, si tens la sort de trobar la porta oberta, fins a la seua terrassa. Molta gent del poble mai ha pujat, però és una cosa que paga la pena, tant per les voltes i arcs de rajola que trobem a cada planta com per les vistes de la plaça i l'església que hi ha des de la terrassa.

L'accès a la torre es fa a través de l'edifici de cristall de l'ajuntament, una aberració arquitectònica dels anys huitanta. I des d'aquest ajuntament taambé podem accedir sota el nivell del sòl de la plaça a un conjunt de galeries gòtiques i un aljub.

A la mateixa plaça podem trobar l'antic palau dels Falcó, que foren senyors de Benifaió des de l'any 1616 fins a l'any 1872, quan els habitants del poble compraren els drets senyorials. El palau ha tingut multitud d'usos com escola, casa de mestre, pressó, bar... De l'estructura original poc queda, però en la façana encara es pot veure l'escut dels Falcó en pedra que va ser picat en una revolta popular al segle XIX.

L'edifici més imponent de la plaça, amb el permis de la torre islàmica, és l'església parroquial de Sant Pere, una construcció d'estil neoclàssic. La façana principal està flanquejada per dues torres campanar, la de la dreta tenia una campana que va perdre el badell i caigué molt prop d'on els meus avis i jo estaven. Afortunadament no va causar danys però el sobresalt que em va causar em va fer estar enfadat tota la vesprada segons em contaren els meus avis Quico i Amada. Dues escultures, la de Sant Pere i Sant Pau presideixen la façana.

Si entrem dins de l'església trobarem un espai de planta de creu llatina amb tres naus i capelles laterals. No fa molts anys es va restaurar i per això el pa d'or i esgrafiats de la decoració llueixen amb tot el seu esplendor. L'altar major està presidit per Sant Pere, però la festa major està dedicada a la patrona, Santa Bàrbara i l'acte més impressionant de les festes patronals és la processó de foc que es fa el dia 20 d'agost el dia de la Divina Aurora.

La joia de l'església de Benifaió està oculta per a la gent, es tracta de la capella del transagrari, darrere de l'altar major. Es tracta d'un espai amb xicoteta cúpula presidit per un bonic altar i on es custodien peces d'orfebreria del segles XVI al XX. De camí de tornada a la nau central encara és possible veure un arc gòtic de la primitiva església pre-academicista.

De la Plaça Major ix el carrer principal del poble, el carrer Santa Bàrbara on es fa el mercat cada dijous i on es troba el Mercat Municipal, inaugurat en l'any 1929 i d'estil reacionalista. Les escultures que l'adornen són obra de Vicent Beltrán d'estil art decó que va fer dues escultures de la façana de l'Ajuntament de València.

I del carrer Santa Bàrbara agafarem el carrer major per a arribar al llavador públic que aprofitava les aigües de la font de la carrasca. A la porta trobarem una creu de terme de l'any 1901. En aquest lloc les dones passaven hores rentant la roba i es posaven al dia del que passava en Benifaió i Almussafes, perque de la veïna població dels tramputs també hi venien. Ma mare contava que en hivern l'aigua eixia calenteta i la Roca deia de ma tia Gaude "a esta xiqueta sempre se li cau el sabó". La tia Roca llogava llibrells per a posar la roba en remull i té una placa dedicada en aquest lloc.

I si tens ganes de caminar, o bé en cotxe agafes la carretera que va a Alfarp, Llombai i Catadau fins arribar a la Torre de l'Horta o Torre de Mussa, altra torre islàmica del segle XI o XII. No té les dimensions i la planta de la Torre de la Plaça però a l'estar en mig d'un descampat i poder veure-la tota sencera llueix molt més. Al seu interior es poden trobar moltes cavitats que sembla que servien de colomer.