La porta de Nandaemun, la més cerimonial del Seül antic

 Hui viatgen al centre de Seül, la ciutat natal de l'artista Yee Soo-Kyung que part de les seues creacions les fa en trocets de ceràmica coreana. Visitarem la part sud-oest del centre històric de la capital coreana per a gaudir de vells palaus i imponents gratacels.

Entrarem al centre històric per la porta de Nandaemun que també rep el nom de Sungnyemun que significa la porta dels cerimonials per ser el lloc d'entrada dels ambaixadors que eren rebuts amb tota la magnificència que mereixien. La seua construcció va ser a la fi del segle XIV i fins l'incendi del 2008 encara conservava l'estructura de fusta original, essent la construcció en fusta més antiga de la ciutat.

 Apocs metres, en una zona verda que sembla un parc, es troba l'antic palau reial de Deoksugung que va ser habitat per membres de la família reial des del segle XV fins a l'ocupació japonesa ja en el segle XX. Accedirem al palauper la porta Daehanmun, la principal des de l'incedi de 1906 per que abans ho era una altra que es va cremar.

El saló de tron Junghwageon data de principis del segle XX, originàriament era de dues plantes però un incendi en 1904 el va destruir i en la posterior reconstrucció es va fer d'una única planta. La decoració del saló és una meravella.

Un pavelló d'estil occidental; Jeongwanheon, però amb decoració d'estil oriental també es va contruir ací a principis del segle XX per ordre del penúltim emperador de Corea, Gojong, després de la seua tornada de la Rússia imperial a la que havia fugit uns anys abans.

D'estil neoclàssic pròpiament occidental és l'edifici Seokjogeon que es va acabar en l'any 1909. és obra de l'arquitecte britànic JR Harding que s'inspirà en els edificis d'estil grec clàssic que s'aixecaren per tot arreu de l'Imperi Britànic en els dos segles anteriors. Hui en dia és el museu de l'Imperi Coreà.

En direcció est s'arriba a la Catedral de Myeongdong, dedicada a la Immaculada Concepció. Cal recordar que el 30 % de la població coreana profesa la fe catòlica, eesent la tercera religió més important del país. L'edifici es va inaugurar en l'anu 1898 amb presència del mateix emperador.

Ens deixarem perdre per bucòlics carrers comercials amb negocis amb llums de neó i rotulats amb eixe alfabet coreà. L'ambient que es respirà és típicament de megaciutat oriental on es respira l'olor a menjar i tota la gent té pressa.

Creuarem una xicoteta riera de nom Cheonggyecheon, de poc més de huit quilòmetres afluent del riu Han. Fa unes dècades i gràcies al miracle econòmic de Corea del Sud, va ser convertida en autopista i també en passeig.

Ara toca travessar una zona de gratacels, que encara que estan prohibits al centre històric, existir existeixen. Ente ells l'edifici d'oficines conegut amb el nom de torre Jongno que mesura cent trenta-tres metres. La seua estructura és de tres pilars que subjecten un ovni

A pocs metres, en direcció oest es troba la plaça Gwaanghwamun, un lloc important al llarg de la història de Seül. Després de la seua recent remodelació podem trobar les estàtues d'un almirall i la del rei Sejong.

I acabarem la nostra ruta de hui en altre dels cinc palaus reials de la ciutat de Seül, el palau de Gyeongbokgung. Amb més de sis-cents anys d'història va ser el palau principal des de l'any 1392 fins a l'any 1910.