El castell de Cullera, les millors vistes de la mar i les marjals del Xúquer

 Hui ens quedem a casa per que l'entrada de hui ens porta a la població de Cullera que està ubicada en un lloc privilegiat, entre mar, muntanya, marjal i riu. Cullera va ser atacada pel corsari turc més temut de l'època conegut amb el nom del pirata Dragut. En la nit del 25 de maig de 1550 es va produir el saqueig de la ciutat per part dels corsaris turcs i s'emportaren gran quantitat d'ostatges que segons la llegenda foren canviats per diners en la cova coneguda avui com a cova del pirata Dragut, convertida en museu.

La visita dels edificis notables del centre i el seu bucòlic barri del pou ho deixaren per a una altra ocasió hui ens centrarem en la zona del castell al que s'arriva a través d'un calvari amb les seues deu i tantes estacions on es representa el via crucis de Crist en panells ceràmics.

La primera parada en el nostre camí d'ascens la farem en la torre de la Reina Mora, construïda en tècnica tapial en època islàmica. La llegenda diu que una mora casada s'enamorà del fill del cadí i junts planejaren matar a l'espòs. Un lloro va delatar els plans al cornut espòs i la infidel parella va ser ajusticiada. Al segle XVII  es va convertir en una ermita dedicada a Santa Anna. Des d'aquesta torre ja es pot gaudir d'unes bones vistes.

El costerut camí d'ascens continua deixant darrere els casalicis del calvari fins que s'arriba al cim on es troba el castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell que es va aixecar els darrers anys del segle XIX. Segons la llegenda un pastor d'Utiel que tenia el ramat per aquesta zona, va trobar dues escultures de la Verge Maria en una cova, una la va donar a Cullera on estava treballant i l'altra a Utiel, d'on ell era. 

A l'interior, al presbiteri i dins d'un baldaquí es troba la imatge de la Mare de Déu de l'Encarnació o Mare de Déu del Castell. Els cullerots celebren les festes en el seu honor després de pascua. A l'interior trobem interessants pintures i panells ceràmics.

La següent visita serà ja el castell de Cullera una construcció del segle IX en època califal, ara sols queda el nucli central però abans tenia dues albacares rodant que servien de protecció de la gent del poble i del ramat. 

A l'interior es poden gaudir de diferents estances típiques d'un castell com són el pati d'armes, l'aljub i la torre major. Aquesta torre va ser modificada per a adaptar-la als usos de la infanteria i es va haver de llevar les voltes que cobrien les dues plantes interiors. Aquesta torre es va rematar amb una xicoteta espadanya.

Des de les terrasses de la torre major i del pati d'armes es pot gaudir d'unes espectaculars vistes de la mar Mediterrània, l'illa dels pensaments, el riu Xúquer, la ciutat de Cullera i dels arrossars que la rodejen.

I abans de deixar el castell entrarem la capella gòtica del castell construïda en el segle XV, al segle XVI s'en construeix una altra igual al costat formant un conjunt en forma d"L". Hui és part del museu arqueològic i recull peces de diferents èpoques.

Una explanada davant del castell i del santuari orientada a llevant ofereix vistes als colosals edificis de la platja de Cullera i d'altra torre octogonal que formava part d'una de les albacares. A aquesta explanada es pot accedir mitjançant funicular o en vehicle propi.

El Port de Pula, un punt de trobada amb antigues civilitzacions

 L'entrada d'avui ens porta a la ciutat més interessant de la regió croata d'Istria per que va ser atacada per la marina italiana en l'any 1918, quasi a la fi de la primera guerra mundial, en aquell temps en Pula estava ancorada la flota austrohongaresa. Hui visitarem la zona portuària d'aquesta bonica ciutat i deixarem el seu centre històric i el castell per a més endavant.

La primera parada de hui ens porta a l'amfiteatre romà, va ser construït al segle I i és el sisé més gran del món romà i un dels que millor estat de conservació presenta. En ell lluitaven gladiadors fins a la mort, es varen martiritzar cristians com un fet sant i anomenat Sant Germà, però l'emperador Honori ho va prohibir tot al segle V. Després era lloc de lluites entres feres fins al segle VII. Les seues pedres serviren de material per a noves construccions de cases de la ciutat fins que el patriarca d'Aquilea ho va prohibir.

Al costat, en el mateixa muntanyeta on es troba l'amfiteatre, hi ha una gran vistosa església dedicada a Sant Antoni, que forma part d'un monestir, tot construït enels anys treinta del segle passat. El conjunt d'estil neorromànic, té un campanar d'altura considerable.

 

Des d'aquesta església caminarem en direcció al port per un passeig vora mar que s'anomena Riva. Pel camí ens trobarem amb la catedral de la ciutat dedicada a l'Assumpció de Maria. L'origen de l'església és del segle IV, però a patit diverses modificacions i reparacions.

I de seguida arrivarem al port de Pula i el més interessant és passejar per aquesta zona d'antigues drassanes per la nit per que és quan apareixen els gegants de llum. Sòn unes enormes grues que s'enlluernen amb llums de colors i si el dia és especial els colors van a joc com quan Croàcia va arribar a la final del mundial de futbol de 2018. Els gegants lluîen amb llum blanca, roja i blava, els colors de la bandera croata.

    

Continuant passejant vora port arribarem a l'església de Santa Maria de Formosa una joia bizantina del segle VI de dimensions considerables del que hui sols queda en peu una xicoteta capella, la resta va desaparèixer al segle XIII.

I acabarem el nostre recorregut per la façana marítima de Pula en l'església de Santa Maria, situada en la part interior de la gran plaça que hi ha darrere de la capella bizantina que acabem de visitar.  Es tracta d'una edificació medieval senzilla del segle XII que es creu que ocupa el mateix solar d'un antic temple romà. 

 

El barri d'Eyüp d'Istambul, lloc d'inspiració de l'escriptor Pierre Loti

La ciutat d'Istambul ha sigut atacada i assetjada per mar en moltíssimes ocasions, la primera vegada que els àrabs ho feren va ser en l'any 670, quan s'anomenava Constantinoble i no aconseguiren conquerir-la fins quasi huit segles després. Hui visitem el barri d'Eyüp, situat a la vora esquerra del corn d'or i la millor forma d'arribar-hi en transport públic és amb vaixell.

Al desembarcar en el moll Eyüp Vapur Iskelesi i caminant cap a dins del corn d'or no massa lluny trobaràs la mesquita Eyüp Sultan manada construir pel soldà otomà Mehmed II als cinc anys de conquerir Constantinoble i en un lloc que en aquell temps estava lluny i fora de les muralles de la ciutat.

El motiu era ben clar, en aquest lloc va perdre la vida la mà dreta de Mahoma durant el primer setge dels musulmans a la ciutat de Constantinoble en l'any 670 i és ací on Abu Ayyp al-Ansari va ser soterrat. Llavors s'aixecà també un gran mausoleu i es va convertir en un dels llocs de peregrinatge més importants de l'islam. 

Més musulmans han volgut ser soterrats ací on es pot veure un curiós xicotet cementeri amb les típiques làides molt altes i estretetes fetes en marbre blanc i amb inscripcions daurades sobre fons verd i caligrafia àrab.

I la següent feina que has de fer és pujar al pujol de Pierre Loti mitjançant un funicular que en poc de temps passaràs d'estar quasi en les aigües del corn d'or a estar al cim d'un xicotet pujol. També pots pujar a peu però trigaràs vint minuts.

La millor cosa a fer ja dalt del pujol és de gaudir de les impressionants vistes que hi han al corn d'or  i de dues xicotetes illes i rodejats d'una espectacular vegetació de vegades difícil de trobar en la citat més poblada d'Europa.

Si passeges pel cim d'aquest pujol pot ser et siga possible trobar diverses cases habitades algunes d'elles fetes en fusta amb balcons i grans ventanals, representen l'exemple típic de vivenda otomana tan corrent en els segles anteriors.

Però la cosa millor que pots fer en aquest lloc es seure al café Pierre Loti a prendre un café turc i relaxar-te gaudint de les vistes i de l'aromàtic café. Aquest era el lloc on venia l'escriptor francés Laurent Vlaud conegut amb el nom de Pierre Loti que dóna nom al pujol i fins i tot al barri.