Des de l'hotel Føroyar fins al port de Tórshavn, un agradable passeig entre totes les tonalitats del verd.

 Hui viatgem a les illes Feroe, un arxipèlag autònom del Regne de Dinamarca que en l'any 1940 va ser ocupat per la marina britànica en plena efervescència de la segona guerra mundial, coneguda com operació Valentine. Dinamarca, país al que formava part el comtat de les Feroe ja havia caigut sota el poder de les tropes nazis, així que els britànics s'afanyaren en ocupar les illes abans que els nazis i establir una base militar.

L'ocupació va ser acceptada de bona gana per part dels habitants de les Feroe, de fet molts matrimonis s'establiren entre mariner britànic i dona Feroesa. Cal dir que en alguna ocasió els avions nazis bombardejaren questes illes, però mai intentaren ocupar-les. Nosaltres pernoctarem en l'hotel Føroyar, un hotel de quatre estreles construït en l'any 1983 imitant l'estil de les cases illenques amb sostre amb sorra i herba una combinació que actua com aïllant del fred.

L'hotel Føroyar és un hotel nacional, amb instal·lacions magnífiques i vistes impressionants a la badia i al seu port. Totes les grans personalitats que visiten aquest territori autònom que sols depén de Dinamarca a nivell de defensa i de relacions internacionals, s'allotgen en l'hotel i la seua visita es recorda amb una xicoteta placa.

Tórshavn, capital de les illes Fèroe, està a pc més de dos quilòmetres de l'hotel. La baixada es pot fer a través d'un més que bonica i agradable senda que transcorre per dins d'un bosc on el verd és el protagonista, puix ací l'aigua mai és escasa.

Abans d'arribar a la vora de la mar s'arriba a una interessant i moderna església d'estil molt nòrdic, el seu nom en feroés, llengua molt emparentada amb l'islandés i menys al danés, és Vesturkirkjan. La traducció del nom és esglésua de l'oest, es va erigir en l'any 2006 i és l'edifici més alt del país amb poc més de quaranta metres.

I entorn a l'església s'articula un agradable parc on trobarem un obra de l'escultor Hans Paul Olisen, d'origen feroés i afincat en Copnehaguen. L'escultura representa a Sigmundur Brestisson el cap viking feroés que va introduir el cristianisme en les illes a la fi del segle X.

Un xicotet rierol que porta aigua fins i tot en estiu travesa el jardí i desemboca en el mateix port de Tórshavn. Els cursos d'aigua i xicotetes cascades es compten per centenars en aquestes illes, per que la pluja i la boira mai falten i les temperatures màximes d'estiu rara vegada arriben als vint graus.

I per fi arribem al port de Tórshavn, ocupat pels britànics des de l'any 1940 fins a la fi de la guerra en maig de 1945. Tórshavn significa el port de Thor, el deu del raig de la mitologia escandinava. La seua activitat més important és la pesca i l'exportació de peix, sobretot abadejo i en estiu algun creuer atraca ací.

En el port trobarem una escultura de Gianfranco Nonni col·locada al port en 2010. Representa una dona netejant peix i vol rendre homenatge a la primera activitat industrial de les illes, el secat d'abadejo que després s'exportava a l'Europa Occidental.

I bordejant el port s'arriva a una zona un poc símbol de la ciutat de Tórshavn, un conjunt d'edificis acolorits d'estil nòrdic i darrere d'ells es veu la catedral de la ciutat. Un lloc ideal per fer-se una foto i seure a prendre un café.

Una bonica escultura de dos ocells volant, està dins la mar quasi tocant la vora. És obra de Hans Pauli Olsen i vol honrar la memòria de Nólsoyar Páll una glòria nacional que va potenciar el comerç de les illes amb el continent europeu a més de ser poeta.