La següent entrada en terres bizantins de Justinià ens porta a la regió de Múrcia, a una xicoteta pedania de Cartagena, un port pesquer hui convertit en port esportiu i zona de restaurants. El nom de Palos ve del llatí palus que no significa pal, en realitat és llacuna o marisma en referència al vei Mar Menor.
La presència humana en aquesta zona bé molt antic, de fet hi ha restes d'un poblat neolític just al costat de la seua platja més gran coneguda com a platja de Llevant on es pot gaudir d'un bany en aigües cristal·lines.
Al costat está el port, en la zona de llevant estan les tradicionals embarcacions de pescadors. A més existeixen cinc pantalans flotants on estan amarrades les embarcacions esportives. Des d'ací parteixen diverses activitats de submarinisme per a a gaudir de les restes d'històrics vaixells naufragats.
Al mateix port es troba la parròquia de Santa Maria de la Mar, una construcció del segle passat que respon a una tipologia d'església modernes de zones turístiques costaneres. Aquestes esglésies són prou diàfanes i obertes per a acollir a la gran quantitat d'estiuejanrs i que no passen massa calor.
Però sense cap mena de dubte l'edificació més interessant de la zona és el far que es troba situat en un xicotet promontori, una de les darreres estribacions de la cordillera Bètica abans de submergirse en la mar i tornar a emergir en les illes d'Eivissa, Formentera i Mallorca. Algunes cales d'aigües blaves podem trobar en aquesta zona.
Diversos illots agüaiten sobre la mar vigilant la península del cap. Aquestos custodien interessant fauna de la denominada reserva marina del Cap de Palos i illes de les Formigues. Cal fixar-se en l'illot de l'Ànec que rep aquest nom per què sembla ser un ànec que està submergit el cap sota l'aigua.
I finalment ens fixarem en el far, construït entre els anys 1862 i 1865, però abans en aquesta zona hi va haver un temple romà i una torre de guativa del segle XVII per a vigilar la zona dels atacs dels pirates berberisocs.. El far que es va construir per a evitar naufragis no va poder evitar el del transatlàntic Sirio en l'any 1906. Van morir ofegats més de dues-cents immigrants que viatjaven cap a Amèrica buscant una vida millor.
I després del bany i el passeig capagafar forces i res millor que dinar en un restaurant del port on el peix que porten els pescadors es dedica per a fer caldero, un tipus d'arròs que s'acompanya la mar de bé amb la refrescant ensalada murciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada