Torrevella, la ciutat de la sal.

 La segona entrada dedicada a l'Imperi Bizantí més esplendorós en temps de l'emperador Justinià serà en casa nostra, en la ciutat de Torrevella per a no arriscar. I dic per a no arriscar per que la província bizantina ubicada en la península Ibèrica que s'anomenà Spania no es té massa clar quan de gran va ser. els autors més generosos assenyalen que ocupà la part meridional de la línia imaginària que anava de Cadis a València, altres que sols les ciutats costaneres des de Dénia a Cadis, així que hui ens quedarem el més al sud i a l'est que pugam de casa per a no eixir-nos d'Spania i acabar en territori visigot.

La història de la ciutat de Torrevella no es remunta ni de bon tros a l'època de l'Sapania bizantina, abans del segle XVIII sols una torre de guaita i l'explotació salinera era quasi l'única activitat humana que hi havia. Pero en l'ant 1803 el rei Carles IV manà traslladar l'administració de les Reials Salines des de l'actual pedania de la mata fins a la zona on estava aquesta torre vella. I així va nàixer la sexta ciutat més poblada del País Valèncià. Nosaltres començarem la ruta de hui coneguent les llacunes salineres per un sender que les bordeja entre vegetació típicament mediterrània.

La llacuna salada de la Mata que en el segle XV ja era una de les explotacions salineres més importants d'Europa. Té una extensió de set-centes hectàrees i les seues aigües de color blau provenen de les rambles i barrancs de la Serra de Sant Miquel de Salines.

Però resulta molt més vistosa i fotogènica la veïna llacuna salada de Torrevella de mil quatre-centes hectàrees i un peculiar color rosa. Les dues llacunes formen part del parc natural de les llacunes de la Mata i Torrevella y estan conectades a la mar amb un canal artificial construït per a facilitar l'explotació de la sal.

I del parc natural es traslladarem a la ciutat per a conéixer el seu patrimoni arquitectònic que té menys de dos-cents anys. La torre vella i la recien fundada ciutat varen ser totalment arrassades en el terratrèmol de 1829, el darrer gran terratrèmol succeït al País Valencià. Les pedres d'aquesta torre medieval s'aprofitaren per a erigir l'església arxiprestal de la Immaculada.

L'altre temple interessant a nivell arquitectònic de la ciutat és la parròquia del Sagrat Cor de Jesús, que els habitants de Torrevella anomenen l'ermita, en record a una ermita anterior que estava ubicada en el solar de l'actual temple.

I la nostra ruta d'avuí acabarà amb un agradable passeig per la platja del Cura, ubicada en el centre de la ciutat. És la més popular i té un agradable passeig marítim. Per a banyar-se es pot triar entre les xicotetes platges que s'alternen amb piscines naturals obertes a la mar.