Amsterdam, la ciutat dels canals.

Tancarem en Amsterdam aquesta trilogia dedicada a tres ciutats europees on s'han signat importants tractats per a crear el que és hui la Unió Europea. La signatura dels documents va ser un 2 d'octubre de 1997 i l'entrada en vigor es va donar en maig de 1999.
Farem un recorregut a peu des de l'estació de ferrocarril principal de la ciutat pels barris més històrics travessant canals concèntrics semicirculars que donen forma a la capital holandesa. Aquesta fisonomia de canals semicirculars va ser copiada per a crear una nova ciutat més al nord, aquesta vora el Bàltic i de nom Sant Petersburg.

La Station Amsterdam Centraal Amsterdam és un imponent edifici inaugurat en 1889 amb certa controvèrsia perque el gran edifici d'aspecte catedralici de l'estació situat en un antic moll al  costat del llac IJ, acabà separant Amsterdam de la mar.

Just enfront i creuant un canal que es correspondria al diàmetre d'aquest conjunt de canals semicirculars, es troba l'església de Sant Nicolau, el patró de la ciutat i el precursor del pare Noel. Aquesta església neobarroca  és de finals del segle XIX i està dedicada al culte catòlic.

Més antiga és la Schreierstoren que traduït al nostre idioma significa la torre de les llàgrimes. És de finals del segle XV i formava part del sistema defensiu de muralles. Les dones ploraven en veure marxar als seus marits a ultramar més enllà d'aquesta torre i d'ahí ve el seu nom. Un dels que va iniciar la seua aventura ací va ser Henry Hudson, el descobridor de l'illa de Manhattan. Hui en dia és una famosa cafeteria.

Anem entrant a poc a poc al barri de l'Oude Zijde, que vol dir part antiga, i que està situat a la part dreta del semicercle. L'edifici històric més interessant potser siga la Oude Kerk que vol dir església antiga. Aquest edifici té l'origen en un edifici de fusta del segle XIII però al segle XIV s'aixecà de pedra en estil gòtic. En 1578 es varen perdre tots els altars i escultures amb l'arribada del protestantisme però encara conserva un sostre daurat i vidrieres.

L'església és un oasi d'espiritualitat ubicada al mig del famós Barri Roig d'Amsterdam conegut especialment per les prostitutes que s'exhibeixen lleugeres de roba darrere d'aparadors. Però cal dir que aquesta activitat no és nova, la prostitució data del segle XIII quan es va desenvolupar una forta activitat portuària en la ciutat. De fet es va estendre tant que en 1478 les prostitutes havien de desfilar conjuntament al so de tambor i flauta. Els intents calvinistes d'erradicar-la varen ser inútils i finalment ja era totalment acceptada al segle XVII.

Travessem dos canals radials i arribem a la Waag, o casa dels pesos, és una antiga porta de la muralla edificada en 1488 on es guardaven les escales de pesos, ja que ací es va ubicar el nou mercat. Hui l'edifici és un restaurant.

A pocs metres i en direcció sud podem gaudir de l'arquitectura renaixentista de la primera església calvinista de la ciutat. Construïda en 1603, la Zuiderkerk és posterior a l'Alteració no té exuberants decoracions barroques tan de moda més al sud del vell continent. Molt prop està la Casa Museu de Rembrandt.

I abans de deixar el centre històric passarem per la Munttoren, una torre de la muralla que es va cremar en 1618. Un any després es va afegir sobre les restes del basament, un elegant campanar.

Al seus peus podem gaudir d'una agradable experiència visual i olfactiva passejant pel mercat de les flors, el Bloemenmarkt, i comprar els típics bulbs per a plantar abans de la primavera.

Iniciem el camí de tornada cap a l'estació i ens detindrem en una curiosa construcció prou típica en ciutats de Bèlgica i Holanda. S'ha traduït amb el nom de beateri i que ve a ser un conjunt de cases al voltant d'un pati interior per a dones que vivien com a monges sense ser-ho. Aquestes construccions, i per descomptat el Behinjof d'Amsterdam, han estat declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Continuant en direcció nord arribem a la Dam, centre neuràlgic del Nieuwe Zijde o barri nou que està situat a l'est del vell Amsterdam. Ací trobarem dos dels edificis més importants de la ciutat. El més imponent és el recent restaurat palau reial ubicat en el que havia sigut l'ajuntament. Va ser construït al segle XVII.

Just al costat podem visitar si hi ha exposició i pagant un preu elevat, la Nieuwe Kerk o església nova, d'estil gòtic francés. Es va erigir perque la Oude Kerk quedava ja menuda per a la creixent població. I després de l'Alteració el púlpit i no l'altar es va convertir en el lloc més destacat del seu interior.

Ara ens desviarem molt cap a l'est travessant canals i gaudint de les típiques cases d'Amsterdam amb façanes escalonades i estructures en la part alta per pujar mercaderies amb ploma. I també dels seus 1281 punts huit dels quals són llevadissos.

El motiu d'aquest gir a l'est és arribar a la Westerkerk, d'estil renaixentista holandés. Té dos rècords, el de tindre la torre més alta de la ciutat rematada amb la corona amb la que va ser coronat l'emperador Maximilià i el de ser la nau més llarga de les esglésies protestants holandeses. A més en aquesta nau està soterrat Rembrandt, però no se sap on. Molt prop està la Casa museu d'Anna Frank.

Tornem cap al palau reial i de camí ens detindrem en el Magna Plaza, un impressionant neogòtic edifici que de ser seu de correus s'ha convertit en un elegant centre comercial.