Château Vaterly, un dels cellers més famosos de Moldàvia

 L'entrada de hui ens porta a Moldàvia, part de l'antiga Bessaràbia que Rússia va annexionar com a conseqüència del congrés de Viena, quan l'Europa postnapoleònica començava a dibuixar-se. Moldàvia hui en dia és un país independent de parla romanesa, amb una societat dividida, una part mira a Rússia, altra cap a la Unió Europea i fins i tot un sector minoritari defensa la reunificació amb Romania.

Hui anem conéixer un dels cellers més importants del país, Château Vaterly que està ubicat en la ciutat d'Orhei, una de les més grans del país i sense cap mena de dubte la que més creix econòmicament. El seu ajuntament la promociona pagant excursions a gent major de tota la nació perque la coneguen. 

Abans d'anar al celler, ens pararem a refrescar en el pou de l'església de Sant Dumitru, decorat amb unes interessants pintures. L'església va ser construïda entre 1632 i 1636 i es va consagrar en 1637 quan el príncep Vasile Lupu va anar a Orhei. És monument nacional i la seua imatge apareix en els bitllets de cinc leus moldaus.

A poca distància es troba el Château Vaterly, un edifici que intenta imitar un castell romàntic, on es poc fer una visita guiada del celler, hospedar-se a l'hotel, menjar al restaurant i fer tot tipus de celebracions. Els jardins són bonics i cuidats.

Per la part de darrere de l'edifici principal s'ha instal·lat una enorme cascada artificial d'aigua, que no de vi, que es veu que es posa en marxa el dia que van més turistes, com que aquell dia estàvem pràcticament sols fent la visita, ens la van haver d'imaginar.

Del celler recorde perfectament la sala amb els dipòsits d'acer on fermenta el suc de raïm que prové de les dues-centes seixanta hectàrees que té l'empresa en el centre i sud del país. Aquest enorme espai està tot l'any a temperatura constant.

Més bucòlica i interessant és la part on el vi  es converteix en vi de reserva on podem trobar infinitat de barrils. De fet és la imatge que tinc de celler en la ment és sempre la que es pot veure en aquesta sala, la de barrils apilats, 

I com no podia ser d'altra manera, la visita acaba amb un tast de vi. El més sorprenent i motivador per a mi, que no sóc amant del vi, va ser que en la cata vaig en vaig poder tastar del mateix celler i també vins procedents d'altres parts del món.

Després del tast de vins està l'opció de compra a la botiga que hi ha a l'entrada de la finca. Van tindre molt de temps perque el xòfer de parla russa, estava un poc indispost, segons el guia Nicolai, del que havia dinat. Jo no estic massa segur que siga veritat per que en el camí de tornada cantava i sincerament no ho feia mal, tenia seguideta.