Un 18 de juny de 1815 va tenir lloc una de les batalles més famoses de la història, on l'emperador francés Napoleó va ser derrotat definitivament en una planura prop de la ciutat belga de Waterloo. Uns dies abans s'havia celebrat el Congrés de Viena i quatre grans potències havien redibuixat el mapa d'Europa, molt modificat durant les conquestes napoleòniques.
Hui iniciaren un viatge per aquelles nacions que varen aconseguir la derrota definitiva dels exèrcits napoleònics o que varen eixir beneficiades de la remodelació fronterera d'Europa duta a terme en el Congrés de Viena.
La primera aturada del trajecte serà en la ciutat de Colònia, la quarta més poblada d'Alemanya i capital no oficial de la Rheinland. Ja vàrem estar ací fa set anys per conèixer la seua catedral gòtica, sense cap mena de dubte una de les millors catedrals gòtiques del món.
https://ferranlerma.blogspot.com/2014/04/la-catedral-de-colonia-la-gran-senyora.html
La ciutat del Sacre Imperi governada pels arquebisbes electors durant segles va estar ocupada pels francesos des de l'any 1796 fins a 1815, quan després del Congrés de Viena passa a formar part de Prússia, una de les quatre potències vencedores de Waterloo. Hui entrarem triomfalment al recinte medieval per la porta de la muralla Eiglesteintorburg.
Caminant pel carrer Eigelstein de seguida ens cridarà l'atenció una enorme torre és el campanar de la basílica de Santa Úrsula aixecada sobre un cementeri romà on segons la tradició varen ser soterrades la santa i onze mil joves verges més de la Britània Romana després de ser assassinades pels huns d'Àtila.
En direcció sud-est trobarem altre monument dedicat a altra santa màrtir catòlica, Edith Stein coneguda com a Santa Teresa Beneta de la Creu. Aquesta dona d'origen jueu es va convertir al catolicisme i es va fer monja carmelita després d'estudiar filosofia. Va morir al camp de concentració d'Auschwitz en 1942.
Si ens dirigim cap a l'est pel carrer Gereonstrasse ens trobarem en la millor de les dotze esglésies d'estil romànic de la ciutat de Colònia, la basílica de Sant Gereó, construïda entre els segles XII i XIII, quan Colònia era la ciutat més poblada de l'àrea de parla germànica.
El seu interior és una meravella, amb una coberta per una cúpula extremadament rara perque és decagonal que mesura 21 metres de llarg i 16 d'ample. Va ser la cúpula més gran construïda des de la de Santa Sofia d'Istanbul fins que es va aixecar la del Duomo de Florència ja en el segle XV.
I seguint cap al sud per Mohrenstrasse s'arriba a una xicoteta torre que formava part de la muralla romana de l'antiga Colònia Claudia Ara Agrippinesium. Es creu que Agripina la dona de l'emperador Claudi va nàixer en aquesta ciutat.
Agafarem cap a l'est per a buscar el Rin la Zeughausstrasse que significa carrer de l'Armeria i ens pararem a gaudir d'un edifici espectacular d'estil renaixentista holandés, l'armeria. Hui és la seu del Museu de la ciutat de Colònia.
I en direcció sud-est caminarem fins a albirar una elegant i ornamentada torre gòtica del segle XV aixecada per a guardar tota la documentació de l'ajuntament de la ciutat. Encara que va ser greument danyada en els bombardejos de la Segona Guerra Mundial es va rehabilitar més tard.
Just a la vora de la torre està l'edifici de l'ajuntament de la ciutat, una institució que té ja nou-cents anys encara que l'edifici actual exterior és una galeria de dos pisos d'estil renaixentista construïda al segle XVI. I en el subsòl de la plaça es podien visitar la primera vegada que vaig visitar la ciutat, en el 2004, uns banys jueus medievals.
Estem en la zona de l'antic mercat on hui es pot gaudir d'uns agradables carrers de vianants amb cases estretes i de colors que recorden les antigues cases medievals que van desaparéixer després dels bombardejos. En aquesta zona vaig desitjar jo viure durant la segona visita de la ciutat. Marta em va prometre comprar-me una casa ací si li tocava la primitiva, a diu de hui segurament la triaria en altra part del món.
I darrere d'aquest bucòlic racó està altra de les dotze esglésies romàniques de la ciutat, la del Gran Sant Martí. Des de l'exterior destaquen el seu absis i sobretot el campanar rematat amb quatre xicotetes torres octogonals i una agulla central.
A l'interior gaudirem d'una nau romànica ampla. però curta que conserva molts bons exemples d'escultura medieval i moderna. I si baixem al subsòl descobrien restes arqueològiques que van des del segle I dC fins a l'era Carolíngia.
I ara toca passejar vora Rin i buscar un agradable restaurant on gaudir de la contundent gastronomia regional i tastar l'excel·lent cervesa. Després abandonarem la Colònia medieval travessant el Hohenzollernbrücke, una estructura en ferro de principis del segle XX i rehabilitada i ampliada després de la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada