diumenge, 2 de febrer del 2020

El barri del Mercat de València, més de 1000 anys de compradors i venedors.

La tercera i última entrada dedicada a escales històriques i monumentals ens portarà molt a prop, al cap i casal per conéixer un del sis barris del centre històric amb més vida. Es tracta del barri del Mercat que rep aquest nom perque des de temps dels àrabs ja es feia mercat ací, en el que era un ramal sec del riu Túria. Després es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions comercials on visitarem la genial escala del Mestre Pere Compte. Però anem per parts.


El Mercat Central de la ciutat de València és un dels més grans del món, a més l'edifici modernista és una verdadera meravella, però el que més sorprén a locals i visitants és el que allí es ven, una gran varietat de productes frescos de la millor qualitat. Parlem de les millos fruites i verdures de l'horta, els excel·lents peixos i mariscos del Mediterrani, també les anguiles i llises de l'Albufera i una llarguíssima llista d'aliments típics de la dieta mediterrània declarada patrimoni de la humanitat.


I patrimoni de la humanitat és l'edifici de la llotja de la seda, aixecada entre els segles XV i XVI per a realitzar transaccions comercials en una época en què la ciutat de València era una potència comercial de la Mediterrània. L'edifici està considerat un dels millors del gòtic civil amb trets ja propis del renaixement que entrava com un poducte del comerç més procedent d'Itàlia.


El lloc més espectacular de la llotja és sense cap mena de dubte la sala de contractació amb una altíssima volta sostinguda per huit columnes helicoidals que recorden a huit palmeres del paradís. Una inscripció llatina recorre la sala convidant als mercaders que siguen honrats.


La llotja té adossat altre edifici conegut com a consolat del mar, que és en realitat una torre on es trova en la part més baixa un semisòtan amb aspecte de presó.


En el pati de tarongers hi ha una monumental escala que puja a la sala noble on es reunia el tribunal mercantil. A aquesta sala, amb un espectacular pis geomètric que dóna la sensació de ser tridimensional, se li va afegir un artesanat de fusta gòtic procedent de la casa de la ciutat que havia sigut enderrocada. Una verdadera joia.




La visita turística de la llotja acabariía ací però amb certa influencia vaig poder accedir a l'andana o cambra o dalt del més amunt, com diuen a la Vall d'Albaida. És la zona que hi ha dalt de la volta i les palmeres de la sala de contractació. No és que siga bonica però sí resulta curiós i recorda a les cúpules que hi ha sobre el sostre dels  banys àrabs o hammams.



I per a tornar de nou a peu de carrer, vaig utilitzar l'escala de pedra obra del millor picapedrer que hi havia a la fi del segle XV en la Corona d'Aragó, el Mestre Pere Compte. Aquesta escala de caragol és realment espectacular però en va fer d'altres més discretes al Col·legi d'Art Major de la Seda al barri de Velluters i al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir.
https://ferranlerma.blogspot.com/2014/08/sant-jeroni-de-cotalba-el-desconegut.html




No puc abandonar la llotja de la seda sense parlar-vos dels merlets que coronen la torre i el pati de tarongers, per a mi els més originals del món perque tenen forma de corona reial. Aquesta originalitat es podia fer per que l'edifici mai ha tingut un caràcter defensiu.



A pocs metres dels edificis que hem visitat es planta la Falla Plaça del Mercat que fins fa molts anys era la que més premis acumulava de millor falla de secció especial. Així que altre patrimoni de la humanitat podem gaudir cada març en aquest barri. I per la part de darrere de la llotja està la plaça del doctor Collado, amb falla també i amb locals de tardeo i oci nocturn.


I al costat de la plaça s'aixeca l'església de la Companyia de Jesús que ocupa el solar de l'antic espai conventual del segle XVI. L'església actual és del segle XIX i al seu interior podem trobar una Immaculada de Joan de Joanes que segons la tradició la va pintar seguint les indicacions d'un jesuïta al qual se li havia aparegut la mare de Déu en somnis.


I per davant de la llotja trobem altra església, la dels sants Joans, aquesta té més història per que en temps de reconquesta va substituir a una mesquita. La seua espadanya està coronada per un pardal que baixa quan toquen les hores. Sempre s'ha dit que en èpoques de fam alguns pares de la Serrania amb pocs recursos per a mantindre als fills, abandonaven al xiquet assegut en l'escala de la llotja mirant el pardal sabent que algún mercader se l'emportaria a casa i l'alimentaria a canvi de fer-lo treballar.


Als peus de l'espadanya i sota terra hi havia botigues conegudes com les covetes dels sants Joans que hui en dia esperen una restauració. A l'interior les pintures del sostre estan essent restaurades.



Per darrere dels sants Joans es troba el carrer d'Eixarchs amb un grapat de palaus del gòtic al barroc que están iniciant un procés de restauració i molt prop el Palau de Joan Valeriola, amb un excel·lent pati gòtic i artesanats de fusta. És seu de la fundació Chirivella-Soriano i ofereix exposicions.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada