Per arribar res millor que agafar la carretera que uneix Gandia amb L'Olleria, la CV-60 des d'on es pot gaudir d'una bonica vista ja que el monasteri es troba en alt en un entorn de gran bellesa entre l'horta, el bosc i les muntanyes.
El primer que es pot veure després de travessar l'arc d'entrada són unes antigues cases morisques, els primers moradors de la zona que foren desplaçats quan el duc Alfons el Vell, marqués de Dénia comprà aquest llogaret per a que els frares jerònims de Xàbia segrestats per pirates s'instal·laren després de pagar un gran rescat tot al segle XIV.
Però el que més destaca de tot el conjunt és la torre major o de les campanes, que ja no té campanes perque es troben en l'església de Xeresa.
Incrustada en la torre trobem la primera pedra o làpida fundacional del cenobi de jerònims, allà en l'any 1388.
De l'interior tot no es pot visitar perque cal dir que el monasteri pertany a la família Trenor des de temps de la desamortització de Mendizabal.
L'església ha perdut la major part dels seu esplendor i hui en dia sembla més un magatzem destartalat que un temple però encara conserva alguns elements decoratius en el cor , la cúpula i part del pis ceràmic.
La peça més interessant del monestir és sens dubte el senzill claustre amb galeria d'arcs gòtic-mudéjars fet en rajoles de fang no cuites, estil repetit en altres construccions de la Safor com l'església de La Font d'en Carròs i la de Palma, en aquesta última perduts per filtracions.
L'aula capitular s'ha convertit en una capella neogòtica d'ús particular de la família Trenor, on destaca per dalt de tot una escala de cargol gòtica similar a la que es poden trobar a la llotja de València o al Col·legi d'Art Major de la Seda.
La sala capitular, actual capella està presidida per la imatge de la Mare de Deu de la Salut d'Onil, que va arribar al monasteri en temps de desesperació degut a una epidèmia en l'any 1751. Com que el remei fou efectiu la imatge va adquirir fama de miraculosa i finalment va anar a parar a la població de Rótova després d'un llarg procés de discussió entre el poble i la família Trénor. Així que hui en dia el monestir poseeix una còpia.
Cal remarcar de la sala capitular un sepulcre en pedra que conserva part de la seua policromia original on estan les restes de dos dels fills d'Alfons el Vell, net de Jaume I i primer duc de Gandia.
Tornant a eixir fora del cenobi ens trobem amb un elegant jardí romàntic afegit al segle XIX quan el cenobi era lloc de descans de la família Trenor.
Hui en dia es poden visitar altres estances més domèstiques com l'almàssera, la cavallerissa i la cuina on es troba un atrevit fresc pintat a carbó del Sant Sopar, obra d'un dels monjos, Fra Nicolau que feu amb edat avançada important-li poc inquissicions i censures. Si no mira la dona que està al costat de Jesús i la descaradesa dona àngle de l'ança d'un pitxer.
Aquest cenobi hui en dia tan desconegut, va ser molt important en el passat, i personatges il·lustres com la família d'Ausiàs March, Felip II i Felip III es deixaren caure per ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada