divendres, 28 de juny del 2019

Skopje des de les altures, una forma diferent de visitar-lo

Hui viatgem a la República del Macedònia del Nord, un país aspirant a formar part de la Unió Europea després de ser preguntat al poble en un poc participatiu referèndum i de la retirada del veto del govern grec a l'adhesió.



El perquè aquest país estava vetat per Grècia per a entrar en la unió era qüestió de nom. Abans del referèndum s'anomenava Macedònia a seques i el poble grec no podia tolerar aquest nom, perquè aquesta terra no es correspon al lloc on va nàixer un dels personatges més importants de la Grècia clàssica, Aleixandre el Gran. Amb el canvi de nom a Macedònia del Nord, sembla que s'ha solventat el problema.


Aquest país va formar part de l'Imperi Bizantí i després va ser poblat i controlat pels eslaus de Bulgària que li donaren la llengua, fins que va ser ocupat per l'imperi otomà. Després de la primera guerra mundial acabà baix la sobirania de Sèrbia, formant part de Iugoslàvia i més tard Tito tingué la brillant idea convertir-la en república autònoma com eren Croàcia, Bòsnia-Hercegovina o Montenegro entre altres i així evitar un possible renàixer de sentiments pro búlgars. No sé com estan els ànims per a l'annexió a Bulgària en aquest país, però un búlgar em va dir que amb compte amb anar amb una samarreta d'aquest país en hores de trobar búlgars alcoholitzats perquè podrien ser violents.


Començarem la nostra visita muntant en funicular a la creu del mil·lenni, aixecada per a commemorar el 2000 aniversari de Crist sota el cim del Vodno a més de mil metres d'alçada. La creu a la que encara no es podia pujar durant la meua estada, mesura 66 metres i és la més gran del món. Cal dir que les vistes són molt impressionants.


I a 5 Km per una bonica carretera de muntanya s'arriba al poble de Grozno Nerezi que té una església bizantina del segle XII dedicada al sant metge Sant Pantaleó de Nicomèdia que va ser proposada pel poble macedoni per a ser patrimoni de la humanitat.


Les pintures murals del seu interior són una autèntica joia i varen ser restaurades després d'un fort terratrémol i posteriors pintures per damunt. Es tracta d'un estil de pintures bizantines molt poc freqüents similars a les del Monestir de Latomou de Tessalònica.


I per a l'esbarjo dels visitants s'ha construït un poble imitant l'arquitectura típica de Macedonia heretada dels turcs on hi ha botigues i restaurants.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada