dimarts, 30 d’abril del 2019

Almansa, bonica ciutat d'Albacete

Va ser un 25 d'abril de 1707 quan es va donar la batalla  on els valencians van perdre de forma definitiva el seu regne que Jaume I havia creat 500 anys abans. La història tots la sabeu i és que quan el mal ve d'Almansa a tots alcança. Així que hui comencem trilogía d'entrades noves per conéixer llocs on els valencians hem perdut història, identitat, patrimoni o orgull.


El monument més característic d'Almansa és el seu castell, ubicat sobre un promontori rocós i construït durant la dominació musulmana, encara que va ser remodelat en època cristiana. L'estampa del castell junt al nucli antic de la ciutat és una autèntica meravella que cal veure i fotografiar de totes les perspectives possibles. Al seu interior no queda massa, però cal entrar-hi i descobrir els seus racons.




I també gaudir de les vistes que ens dóna del centre històric i del camp de la famosa batalla d'Almansa.


Just on està l'escalinata que et condueix al castell es troba el museu de la batalla, on s'explica fil per randa que va ocórrer a les acaballes del mes d'abril de 1707, a destacar la maqueta de la ciutat i uniformes que s'utilitzen en la festa de representació.


El centre neuràlgic de la ciutat és la plaça de Santa Maria on es troba l'ajuntament, ubicat en el Palau renaixentista dels Comtes de Cirat, amb una impressionant façana que exhibeix tallat en pedra l'escut dels Pina.


Però l'autèntica joia del palau és el seu pati d'arcades renaixentistes d'arcs jònics que sostenen dues plantes. Va ser construït al segle XVI encara que el llinatge dels Pina ja s'havia instal·lat a la ciutat al segle XV.


No hem de perdre de vista l'exuberant jardí que està contigu al pati renaixentista que exposa escultures de l'artista local José Luis Sánchez.


En la mateixa plaça de Santa Maria es troba l'església de l'Assumpció, dels segles XVI al XIX.  La façana renaixentista que dóna a la plaça posseeix una escultura de la titular del temple.


A l'interior trobarem una amplíssima nau amb volta de canó d'estil neoclàssic amb  capelles laterals i una absis semicircular amb columnes inspirat en Versalles i presidit per la patrona del poble, la mare de Déu de Betlem.



Deixant la plaça Santa Maria pel carrer aAragó s'arriba a la plaça de Sant Agustí on s'aixeca el convent de les agustines amb una portada de columnes salomòniques.


A la mateixa plaça es pot gaudir de l'arquitectura civil perque estan ací els palaus dels Enríquez i el dels Galiano i també d'una bonica estampa del castell.


Més amunt comença l'entramat de carrers i carrerons d'origen àrab amb cases blanques per on cal passejar i deixar-se perdre's.


I si tornem a la plaça Santa Maria i caminem pel carrer de la Mare de Déu de Betlem, s'arriba a la plaça de la Constitució amb un curiós campanar i un edifici comercial en arcades, estem en la zona de les botigues.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada