I per a continuar parlant de pèrdues valencianes, hui ens acostarem a la ciutat de Milà on el València CF va sofrir una amarga derrota en la segona final de la Champions consecutiva que disputava. En la tanda de penaltis el Bayern de Munich s'imposava a l'equip Xe en l'estadi de Sant Siro. Hui recorrerem la part occidental del centre històric de la ciutat per descubrir les joies arquitectòniques que s'hi troben, un poc més lliures de l'allau de turistes que trepitgen el centre.
Entrarem al centre històric de la ciutat a través de la Porta Ticinese, construïda al segle XVI durant la dominació espanyola i s'anomenava Cicca del castellà chica, encara que l'aspecte actual és fruit d'una reforma duta a terme al segle XIX.
Des seguida quedarem sorpresos al veure les setze columnes i l'escultura de Constantí que dominen la plaça que hi ha al corso Ticinese. Aquestes columnes conegudes com la columnata de Sant Llorenç són d'origen romà.
El monument més destacable d'aquest entorn és la basílica de Sant Llorenç, el temple religiós més antic de la ciutat, ja que es va fer al segle IV aprofitant restes romanes.
L'església s'articula entorn d'una cúpula octogonal acabada en l'any 1619 i decorada amb unes interessants pintures.
Però el que més sorprén i agrada de la basílica és la important col·lecció de restes romanes i paleocristianes sobretot la capella de Sant'Aquillino amb un mosaic.
Eixirem a la via Edmondo de Amicis i en direcció nord-oest caminarem fins a l'altra joia monumental de la ciutat, la basílica de Sant'Ambrogio. Encara que la construcció començà en l'any 379, per a guardar les restes de màrtirs per ordre del bisbe patró de Milà, Sant'Ambrogio, el que trobarem principalment és un temple romànic amb dos campanars i un espectacular quadripòrtic.
I ara en direcció nord per la Via Giosuè Carducci s'arriba fins al magnífic edifici del Castello Sforzesco, un castell-palau renaixentista de grans dimensions, que és la seu de diverses col·leccions museístiques. Sols passejar pels seus patis ja paga la pena.
I deixem per al final una de les visites obligades si vas a Milà, l'església de Santa Maria delle Grazia. Un convent renaixentista del segle XV amb una cúpula d'altura considerable i un absis i claustre obra de Bramante.
Però tothom que visita l'església de Sant Maria ho fa per conèixer una de les obres més conegudes de la pintura universal, el sant Sopar de Leonardo da Vinci, que va executar utilitzant una tècnica totalment diferent del que es solia fer. L'estat de conservació deixa molt que desitjar però és patrimoni de la humanitat i cal reservar amb antelació l'entrada al refectori, lloc on es troba.
L'altre fresc que decora el refectori, és un calvari que passa totalment desapercebut per la majoria de les 20 persones que entren cada 15 minuts a aquesta sala a gaudir del Sant Sopar de da Vinci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada