El llistat de patrimoni que podem trobar és molt ric i disseminat pel seu nucli urbà i pedànies però ens centrarem en el conjunt històric i monumental de la part antiga. Accedirem a ella per la porta de la vila, que amb d'Aljorf i la d'Ontinyent són les úniques que queden de la muralla d'origen almohade.
El monument més imponent de la població és el Palau dels Milà i Aragó, una família emparentada amb els papes Borja i Ferran el Catòlic. L'edifici de planta gòtica amb una enorme façana de 77 metres i amb diverses torres que quasi arriben als 20 metres.
L'interior ha sigut molt transformat al llarg dels segles però encara és possible gaudir d'uns arcs gòtics que es troben a la part més baixa del palau.
Al segle XVIII les sales es varen decorar amb pintures i esgrafiats al gust barroc que imperava en aquella època. Alguns frescos de Bartomeu Albert de temàtica pagana són una verdadera meravella.
El palau és la seu del Museu Internacional de Titelles d'Albaida, el millor en el seu gènere de tot el País Valencia on podem trovar titelles arreu del món, i també del nostre país, algunes molt televisives i altres que va utilitzar Paco Sanz, el millor ventríloc de la primera meitat del segle XX, nascut a Anna i amb carrer dedicat a València.
L'oficina de turisme també té la seu al Palau i en ella es pot veure una gran maqueta del que va ser l'Albaida medieval i els gegants i cavallets que ixen en les festes patronals.
L'antic hort del palau, hui convertit en jardí, és digne de visitar per la seua històrica font i les vistes de la part de darrere de l'edifici.
Com ocorre també al Palau-Castell d'Alaquàs els senyors podien assistir a missa sense la necessitat d'eixir de la seua casa perque un passadís comunicava l'habitació de la marquesa amb una galeria de l'església.
http://ferranlerma.blogspot.com/2013/03/el-castell-dalaquas-un-supervivent-de.html
La casa-Palau dels marquesos d'Albaida es troba presidint la plaça major del poble un conjunt harmoniós de cases senyorials i habitatges dels més bonics del nostre territori que formava part del recinte emmurallat del segle XV.
I de la plaça major accedirem a l'església arxiprestal a través de l'arc que hi ha sota el Palau dels Milà Aragó i que dóna a la porta lateral renaixentista.
L'interior del temple construït al segle XIII és de nau única amb capelles als laterals. L'altar major és del segle XVII i la major part de les pintures són obra de l'artista local Josep Segrelles realitzades per a apanyar els desperfectes de la guerra civil.
La façana principal és ben senzilla rematada amb una porta també renaixentista que dóna a la plaça del pintor Segrelles.
Des d'aquesta plaça a través d'un atzucac s'accedeix a la casa-museu del pintor Segrelles, amb una sorprenent decoració dissenyada pel mateix pintor i més de 150 obres seues. També es pot visitar el museu de betlems i diorames que s'ubica en la casa dels Valcaneda, del segle XVI.
I ningú pot anar-se'n d'Albaida sense gaudir del seu Bé d'Interés Cultural més efímer que a cada festivitat es pot gaudir, és el toc manual de campanes que una colla de campaners realitza manualment i que es va fent des de fa segles.
Aquestes campaners toquen fins i tot en setmana santa, quan està prohibit el so de campanes, utilitzant un dispositiu de fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada