El castell d'Alaquàs, un supervivent en l'Horta d'Asfalt

La comarca de l'Horta és hui una successió quasi continua de pobles, polígons industrials i carreteres ja que els camps de cultiu  a dures penes perviuen. El motiu es la transformació pel malnomenat progrés o simplement l'abandó per baixa rentabilitat.
Però l'Horta que es va trobar Jaume I era molt diferent a l'actual, en realitat era una successió continua d'explotacions agràries i boscos esguitada per xicotetes alqueries i petits nuclis agrícoles que rodejaven la important ciutat musulmana de Balansiya.
Aquestos petits nuclis poblacionals van ser cedits pel conqueridor a una sèrie de nobles militars que l'ajudaven en la conquesta com a pagament dels seus serveis, convertint-se en senyors feudals del territori assignat. Anys després molts d'aquestos senyors construirien la seua residència-palau en el seu senyoriu aprofitant les construccions militars musulmanes anteriors.
En Alaquàs, al centre del poble, hui podem trobar la més imponent residència senyorial de tota la comarca de l'Horta. Va ser construit per a la família de Juan Pardo de la Casta a finals dels segle XVI en estil renaixentista. La seua forma respon a un quadrilater de quasi quaranta metres de costat flanqujat per quatre imponents torres en el seu vèrtex.

 Però açò no va ser sempre així perque en 1928 es va tombar una de les torres i l'artesonat del sostre venut i ubicat en un palau de Torrelodones, vos sona la història? Tot després de la desició dels amos dels castell d'assolar-lo per vendre els seus materials i a pesar d'haber sigut declarat monument nacional. El palau ha passat per moltes mans però és hui del poble d'Alaquàs i s'ha reconstruit la torre mutilada.
L'interior ressulta molt interessant amb totes les seues sales i habitacions que s'articulen entorn a un elegant pati delimitat amb arcs a la planta baixa i una galeria porticada en la planta superior.

El més curiós és una habitació que es transforma en tribuna comunicada a l'església parroquial de l'Assumpció mijantçant un passadís, per a que la família del senyor escoltara missa sense relacionar-se amb el poble.
L'església d'origen gòtic  està rematada amb una espectacular successió d'esgrafiats vegetals dels segles XVII i XVIII i posseix una altar major del renaiximent obra de Cristòfol Llorens, deixeble de Joan de Joanes. A destacar també és el sòcul ceràmic dels segles XVII i XVIII.

 Per a completar la visita cal fer una passejada pels escasos carrers del centre peatonal que encara conserven el caràcter rural i la història del poble fins arribar a l'església de la Mare de Deu de l'Olivar, últim vestigi del convent dominic del segle XVI.
Alaquàs per la seua proximitat a València ha sigut totalment transformat en una ciutat industrial i residèncial però afortunadament encara conserva aquest troç de poble, un passeig per ací amb un poc d'imaginació ens trasllada a l'època dels nobles i els llauradors. De fet farà cent anys encara uns llauradors de la població s'acostaren al palau a fer el típic present nadalenc d'ous i gallina al seu senyor. No sabien que feia quasi un segle que s'havia abolit el règim senyorial i que el palau havia canviat d'amos feia ja molts anys.