dissabte, 23 de setembre del 2017

Samarcanda, en plena la ruta de la seda

Hui viatgem en companyia d'un desconegut madrileny del segle XV, súbdit del rei castellà Enric III de Trastàmara, a la llegendària ciutat de Samarcanda.
En aquell temps Samarcanda era la capital d'un vast imperi de l'Àsia Central que s'havia expandit gràcies a les conquestes del Gran Tamerlà, que fins i tot havia derrotat feia poc als turcs en la batalla d'Angora, l'any 1402.
El rei castellà, sabedor ja del perill que suposaven els turcs cada vegada més forts al Mediterrani, va decidir enviar a Ruy González de Clavijo a la cort del Gran Tamerlà per a establir una aliança contra els otomans. Així que aquest viatger va començar un gran viatge creuant el Mediterrani, el mar Negre, Pèrsia i Afganistan. Més de 7000 km.
En la cort va ser molt ben rebut, convertint-se en ambaixador de seguida, a més Tamerlà va nomenar Madrid a una ciutat molt pròxima de la capital,vara un barri més de Samarcanda. Hui en dia encara és apreciat per les gents d'Uzbekistan, perque gràcies a les seues cròniques de viatge, es coneix com es vivia en aquelles terres al segle XV. I en l'any 2004 se li va posar el seu nom a una avinguda.


En l'època del Gran Tamerlà es va començar a construir la mesquita de Bibi-Janyim, que s'acabà poc després de la seua mort. Però un terratrémol l'assolà en 1897 i va ser reconstruïda de nou. La llegenda diu que la mesquita la manà construir l'esposa xinesa de Tamerlà, Bibi- Janyin, que significa dona dona, per a donar-li una sorpresa quan aquest retornara de la campanya militar en la Índia.


Seguint amb la llegenda, el constructor s'enamorà de la bella dona del Tamerlà i sols acabaria la mesquita a canvi d'un bes seu. Bibi-Janyim li va mostrar diversos ous pintats de diferents colors per fer-li veure que les dones i els ous per fora poden ser diferents però per dins són iguals. Llavors el constructor li va ensenyar dues copes, una plena d'aigua i altra plena de vi i li va dir a aquella dona que tant amava, que encara que les persones siguen igual per fora quan et beus l'amor no té el mateix efecte. Bibi-Janyim va accedir al bes preocupada per si el marit arribara abans d'acabar-se la construcció. El problema va ser que el bes li deixà marca en la cara i quan Tamerlà la va veure i s'adonà de la història va matar al constructor sepultant-lo baix la seua biblioteca.



Al seu pati interior podem trobar esculpit en marbre, un magnífic Alcorà obert per una de les seues pàgines. També resulten espectaculars el minaret i la seua cúpula decorada en ceràmica blava.





Davant de la mesquita està el mausoleu de Bibi-Janyim, del segle XIV, no fa molts anys que s'ha restaurat amb cinc tombes que estan sota terra.



I si continuem el nostre cami per l'avinguda de Tashkent arribem a altra mesquita, la Hazrat Hyrz, sobre una xicoteta elevació. Encara que data del segle VII, Gengis Jan l'avantpassat de Tamerlà, la va destruir en l'any 1220. La mesquita que hui podem veure és de finals del segle XIX.


La seua decoració interior amb frescos i les vistes que ofereix de la ciutat vella de Samarcanda fan que la seua visita siga més que recomanable.







Continuem per l'avinguda Tashkent, deixant la ciutat darrere i caminant pel mig d'un enorme paissatge sec per a poder arribar al conjunt arqueològic de la vella ciutat d'Afrosiab que els grups anomenaven Marakanda, ciutat precursora de Samarcanda. Un museu vora carretera conté  diverses restes de la llegendària, les més apreciades són unes pintures murals del rei dels sogdians,Varkhuman realitzades al segle VII.



Un poc més avant s'arriba a un riu Zarafxan que significa "el que ruixa or" per les palletes que s'hi trobaven al seu llit en l'antiguitat. I a la seua vora s'aixeca el mausoleu del profeta Daniel, amb una tomba que medeix uns 18 metres i que conté restes humanes del segle V abans de Crist. Es diu que les retes del profeta van ser portades ací des de la ciutat de Susa per ordre de Tamerlà.



I caminant uns quants centenars de metres més s'arriba a les restes de l'observatori atronòmic creat al segle XV, pel rei Ulugbek, el nét de Tamerlà, i destruït per fanàtics islamistes després de la seua mort. El que es pot apreciar és part d'un enorme sexant d'astrolabi. Al costat hi ha un discret museu dedicat a la història de l'astronomia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada