diumenge, 12 de juny del 2016

Zagreb, la bella capital croata

Hui fa 31 anys que el nostre país va signar el tractat d'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea i per a celebrar-ho no se m'ocorre millor manera que encetar una trilogia dedicada a capitals de la Unió i per començar anirem a la capital del membre més novell, Croàcia.

La primera vegada que vaig estar en Croàcia hi vaig accedir amb un tren nocturn que havia agafat en Saltzburg i viatjava cap a l'Est travessant el nord dels païssos que una vegada van formar Iugoslàvia. Recorde perfectament despertar-me poc abans d'arribar Ljubljana, la capital d'Eslovènia, poc de temps després el tren aturar-se en la frontera, rebre la visita d'uns policies eslovens preguntant-me sobre el meu viatge, moure's el tren uns minuts i aturar-se de nou, rebre la visita d'uns policies croats fent-me les mateixes preguntes i un parell d'hores després arribar a Zagreb.


L'estació de tren es va construir durant la segona meitat del segle XIX i és un bell exemple neoclàssic de les grans estacions construïdes durant el segle al llarg de l'Imperi Austrohongarés, ja que aquesta part del territori croat i Hongria romanien junts des de l'any 1102.


Des de l'estació de ferrocarril i caminant en direcció nord, es travesa una sèrie de bonics jardins on estan ubicats el pavelló d'art i els museus d'art modern i el dels antics mestres fins arribar a Tgr Bana Jelačića, centre neuràlgic de la ciutat i des d'on es pot accedir a qualsevol part de la ciutat amb bus o tramvia.
Recorde la segona vegada que vaig estar ací, jo venia de passar uns agradables dies en la República de Montenegro i lluïa molt content una samarreta amb el nom i l'escut del país. En Croàcia honraven aquell dia als croats morts en mans dels serbis i montenegrins durant un episodi de la guerra dels Balcans en 1991, així que em vaig trobar amb gent hostil i poc col·laboradora fins que una jove amb un perfecte anglés m'explicà que jo aquell dia anava provocant. Així que minuts després i amb vint euros menys jo lluia una samarreta negra que deia "I love Zgb"





A poca distància es troba la catedral de Sant Esteve des de 1049 però que la invasió dels mongols, un terratrèmol i les successives remodelacions han fet que hui en dia lluïsca l'aspecte neogòtic actual. A l'interior encara es poden veure diverses peces medievals i altars barrocs. La catedral va ser el centre de l'antigua ciutat de Kaptol que competia amb la veïna ciutat de Gradec fins que en l'any 1851 es fusionaren formant Zagreb.


El palau episcopal d'estil barroc es troba al costat, no es pot visitar però si que és possible accedir al seu bonic pati.


Una gran columna coronada amb una imatge de la Mare de Déu i rodejada de quatre àngels ens recorda les columnes de la pesta de l'Imperi Austrohongarés.



A poca distància esta l'església de Sant Francesc que després del terratrèmol de 1880 es va reconstruir en estil neogòtic encara que la seua construcció original data del segle XVI.

 

Per a pujar a l'antiga ciutat de Gradec, res millor que fer-ho a través de la porta de pedra, l'única de les cinc que hi havia. En 1731 un incendi devastà les cases del voltant però miraculosament un retaule de Maria amb Jesús es va salvar i que hui es venera a l'interior d'una capelleta que es tanca amb una espectacular reixa barroca.



Ja en Gradec un dels monuments més interessants és l'església jesuítica de Santa Caterina que té una espectacular decoració barroca al seu interior.


La torre Llotršča del segle XIII dona les hores als habitants de Zagreb des del segle XIX perque un canó dispara just a migdia. Es pot pujar a la torre i gaudir d'unes bones vistes de la ciutat.


L'església catòlica de ritus oriental dedicada als Sants Ciril i Metodi està presidida per un espectacular iconoclast d'estil bizantí.



L'església de Sant Marc és el monument que més impressiona de Zagreb pel seu colorit sostre on estan representats els escuts de la ciutat. La porta gòtica encara conserva la seua policromia.

Ara ja toca descendir cap a la ciutat nova, en els carrers comercials trobaràs multitud de tendes on venen corbates, ja que els croats són els inventors d'aquesta peça de roba. Seu una estona al Supercaffé del carrer Ilica per gaudir d'un café i uns dolços al més pur estil vienés


No oblides passejar per la zona del Teatre Nacional de Croàcia, un bell edifici neobarroc situat als costat d'uns bonics jardins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada