De fet el castell més conegut de Suïssa té parada de tren pròpia que es situa molt pròxima a l'entrada i no hi ha cap pèrdua perque només baixar et trobes l'imponent construcció medieval.
El castell va ser construit al segle XI pels comtes de Savoia, però el seu aspecte actual es deu a una reconstrucció duta a terme al segle XIII. Sempre ha estat una important plaça militar per la seua situació i per la seua dificultat a l'hora de ser ocupat.
El castell ha tingut diversos senyors durant la història com són els comtes i posteriorment ducs de Savoia i els batles de Berna que de segur gaudiren de festes i banquets en algú dels seus quatre salons nobles.
Però el seu habitant més conegut no era ni duc ni batle, era més bé un presoner de nom François Bonivard que a pesar de ser d'origen savoià s'oposà a l'ocupació de Ginebra per part dels savoians. Els suïssos el consideren un heroi nacional, Rousseau el nomena com amic de la llibertat a la seua novela "Nouvelle Eloïsse". Però pot ser siga el poeta anglés Lord Byron qui haja convertit aquest home en llegenda amb el seu poema anomenat "El pressoner de Chillon"
Als seus soterranis, hi trobem una sala on el sol és la pròpia roca on s'assenta el castell i el sostre és una galeria d'arcades gòtiques on va estar Bonivard empressonat suportant unes condicions de fred i humitat inhumanes.
Després de sis anys de pressó, del 1530 al 1536, Bonivard va ser alliberat per les tropes de Berna i Ginebra que assetjaren el castell en 1536. Aquesta última ciutat li donà una renda mensual i càrrec de conseller. Va escriure la història de la ciutat en 1542 però no va ser publicada fins al segle XIX.
Per a mi el més captivador del castell, més que la seua impecable arquitectura medieval, és la fusió que aquest sufreix amb les aigües del llac i l'entorn on s'ubica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada