Albarracín, monument nacional

Albarracín amb poc més de mil habitants és un tranquil poble de la província de Terol situat a més de mil metres d'altura i junt al riu Guadalaviar o Túria. Però des de la prehistòria el lloc ha estat habitat per diferents cultures que han deixat la seua emprempta en forma de pintures rupestres, restes arqueològiques o imponents castells. No debades és considerat el poble més bonic del país, és monument nacional i proposat per a que l'UNESCO el declare patrimoni mondial.

El recinte amurallat i el castell és realment impressionant i data de l'època islàmica. La seua visita és realment interessant, un guia t'explicarà els resultats de les darreres excavacions que van destapant les restes de palaus i casses de l'antiga alcassaba. Cal assenyalar que Albarracín va ser capital de regne taifa i durant l'època cristiana conservà la seua autonomia fins a l'any 1300.

Sens dubte la catedral és l'edifici més important del recinte urbà i està situat en el punt més alt. Ocupa el solar de la mesquita major, té algunes restes romanes incrustades en la part baixa del seu mur i encara que en origen fos romànica el que podem apreciar avui és la renovació del segle XVI amb afegits barrocs i neoclàssics.

Com que la diòcesis d'aquesta city no ha sigut mai especialment acaudalada el que trobem a l'interior és prou discret amb un claustre cobert i un altar major de la transfiguració de Cosme Damià.

Junt a la catedral es troba el palau episcopal que ha sigut transformat en museu. Durant la visita de les seues estances t'adonaràs que el bisbe d'aquesta city no era especialment ric per que les estances de la seua casa no són precisament un monument a l'obstentació.

La capella si que crida l'atenció i de la peça del museu que més me va impactar és un peix de cristal de roca que té un procés de fabricació ben dificultós que ara no recorde però que el meu cosí Santi en va narrar fa molts molts anys amb molt d'entusiasme.










Prop de la catedral està la plaça major amb el seu ajuntament i un balcó que dóna a dos carrers. D'ací pots apreciar les típiques balconades de fusta i el color asalmonat dee l'algeps de la zona.

 

A les afores del poble està situada l'antiga ermita de Sant Joan, que es pensa que fou una sinagoga i que hui en dia és un centre d'interpretació de l'arquitectura i història d'Albarracín. Junt al riu hi ha també un agradable passeig fluvial.

Però sens dubte la millor cosa que pots fer és passejar pels costeruts carrers d'aquesta ciutat i gaudir de la seua arquitectura popular que es troba en un estat de conservació impecable.