dissabte, 8 de febrer del 2014

Tallin, la joia més desconeguda


Jo vaig estudiar geografía quan encara el món estava partit per una absurda linea de vegades física i sobretot ideològica i política anomenada teló d'acer. En la part oriental d'aquest teló d'acer tot es movia baix el compàs marcat per un enorme país anomenat la URSS, si l'anomenaves Rússia et corregien.
D'aquell gegant país arribaven poques notícies, algunes d'elles tan catastrofistes com la del botó que podia desencadenar la tercera guerra mondial que seria definitiva per l'ús d'armament nuclear que acabaria en la vida en el nostre planeta.
Eren molt pocs els que allí viajaven per a fer turisme i sols ho feien a les imponents ciutats de Moscou i Leningrad,  així que de la ciutat de Tallin jo no vaig saber res fins a ben major.
Jo sempre obsessionat en conéixer les capitals dels païssos, en costava feina adjudicar Tallin, Riga o Vilnius a la República Bàltica corresponent. Finalment aquell prometedor festival d'Eurovisió  amb la Rosa d'Espanya celebrat a Tallin m'ho acabà d'aclarir per sempre.
Hui en dia la ciutat és coneguda gràcies als populars creuers a través del bàltic que sols et deixen una vesprada per gaudir de la ciutat medieval més impressionant del nord d'Europa.
Tallin és la capital d'Estònia una ex-república soviètica que va aconseguir independitzar-se de la Unió Soviètica junt a Lituània i Letònia en 1991. Des d'aquesta data el seu procés d'unioeuropeització ha sigut vertiginós essent membre en 2004 i adoptant l'euro en 2011, adelantant a les seues companyes de  viatge, les altres dues Repúbliques Bàltiques. Però Estònia és diferent i mira més cap a Finlandia puix els dos païssos parlen idiomes d'una arrel raríssima anomeda uralina i emparentada amb l'extrany hongarès. A més Tallin està a 80 Km de Helsinki en vaixell, per terra en serien més de 800 Km i caldria travessar territori rus.
Jo vaig arribar a Tallin amb un ferry des de Helsinki, i només van ser tres horetes i la millor de les sensacions va ser veure com una ciutat amb campanars punxeguts es mostrava firme i decidida sobre la mar.


Del port al centre històric medieval és sols un passeget a través d'edificis moderns i acristalats que res et fan recordar la grissa arquitectura d'era soviètica. La porta Viru del segle XIV és la màquina del temps que et traslladarà al passat medieval i hanseàtic de la ciutat.



Es té constància de l'exsitència de la ciutat des del segle XII. En 1219 el danessos l'ocuparen i els estonis l'anomenaren Taani Linnus que significa fortalesa danessa. Després la ciutat passà a mans de l'Ordre Teutònica i finalment formà part de la comercial Lliga Hanseàtica.






Ja estàs dins d'una ciutat Hanseàtica i t'has convertit en un comerciant alemany, i no res millor a fer que visitar els artessans del vidre que es troben al passatge Catarina. Aquest irregular carrer porta ací des del segle XIII aprofitant un mur d'una antiga església i així que no t'extranyes si de quan en quan xafes alguna tomba.

















La ciutat està vivint una època de prosperitat gràcies al commerç i prova d'açò són les imponents esglésies i la gran quantitat de palaus de mercaders que es troben pels seus carrers.

Església de l'Espirit Sant
Església Niguliste

Si vols donar gràcies a Déu pel bon viatge que has tingut tens esglésies cristianes per a tots els gustos, catòliques, luteranes i ortodoxes.






Però tu has vingut també a fer negocis i els negocis es fan a la plaça de l'Ajuntament. Ací trobaràs l'imponent edifici del segle XV rodejat d'antics edificis formant una espectacular plaça que res té que envejar de les places de les ciutats comercials italianes o flamenques on tants negocis has tancat abans.


Si no has sigut afortunar i no has pogut tancar cap negoci pots anar directament a la casa dels comerciants locals, pot ser ara tingues més sort.


La renaixentista casa dels caps negres és la seu del gremi comerciants i armadors solters. Les tres germanes són tres cases que pertanyen a tres rics commerciants pot ser ací pugues fer alguna important transacció

Se t'ha acabat ja el temps al renaiximent i ara és hora d'agafar altra màquina del temps i traslladar-te a una època més moderna, unes escales et pujaran a la muntanyeta de Toompea. Ací hi havia un castell d'aspecte medieval però a finals del segle XIX tot ha estat prou modificat i tu t'has convertit en un ciutadà estoni de l'imperi rus. Estàs un poc descontent en la situació actual perque sols els russos tenen els llocs de poder i la teua llengua sols s'utilitza a nivell domèstic.


Els russos s'han construit aquesta espectacular catedral ortodoxa anomenada catedral Alexander Nevsky sobre la toba d'un heroi estoni anomenat Kalev.




El seu interior és una explosió de fum de ciris i de color daurat típic de les icones ortodoxes russes.






 Però tu eres estoni i prefereixes orar en la teua catedral, la Dome, l'església més antiga d'Estònia, la principal seu del luteranisme estoni.


Ara ja toca eixir de la ciutat i tornar al temps actual i fer una passejada per les rondes Toompuiestee i Rannamäe Tee per veure la magnitud de la fortificació de Toompea. La torre Margalida la grossa i la torre Pikk Hermann són respectivament la torre més grossa i la torre més esbalta de tot el recinte amurallat.

 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada