El motiu que em va fer dedicar quasi un matí a aquest indret de la ciutat no era l'evocador nom que tenia quan era colònia de la ciutat grega de Calcedònia, Crisòpolis que significa ciutat de l'or el motiu n'era molt més banal puix estava decidit a trepitjar territori asiàtic com cal. En les dues anteriors ocassions no m'havia quedat satisfet. La primera fou a l'illa de Xipre que físicament pertany a Àsia però tothom l'associa a Europa perque és de la Unió i fins i tot amb euro. La segona havia estat el dia anterior durant una excursió organitzada, el temps que vaig passar al gran continent va començar mentre la guia estressada ens avisava pel micròfon de l'autobús que prompte arrivaria el cartell indicador on posava Àsia mentre creuaven el pont del Bòsfor i així tots els turistes preparavem la càmera de fotos. No vaig aconseguir fer la foto ni veure el cartell. La resta del meu temps asiàtic va ser dinar a un restaurant.
Així que aquell matí tenia decidit passar-me a l'altre continent sense massa objectius de visites turístiques prefixades. La millor forma per a accedir era en ferri per que la freqüencia des del moll d'Erminönü és alta i el trajecte és molt econòmic. El passatge és en realitat una elegant moneda de plàstic que es tira dins d'una espècie de safata i llavors el torn bloquejat que t'impedia embarcar es fa mòbil.
El trajecte en vaixell no és massa llarg pot ser menys d'un quart d'hora i les vistes de les que es pot disfrutar són úniques al món. Açò va ser la capital de tres imperis que perduraren més de mil·leni i mig i encara es respira l'esplendor bizantí i l'exotisme otomà cada vegada que s'obren els ulls.
 |
| Torre de Gàlata al Corn d'Or |
La menuda mesquita de Semsi Pasha està just a la vora de la mar i data de 1580.
La font del Sultà Ahmed III és una de les més boniques de la ciutat i és la primera construcció que et trobes quan ixes de l'estació marítima.
Passejar per l'avinguda que corre paral·lela a l'estret del Bòsfor pot fer-te pensar que podries estar en una caòtica ciutat del sud europeu però alguns negocis i la presència de mesquites et recorden que estàs en Turquia.
La meua intenció era caminar en direcció sud fins arribar a l'estació de trens de Haydarparsa que en la foto de la guia es mostrava molt lluidora junt a la mar, encara que el camí per on s'havia d'anar no estava massa adequat per a peatons moltes foren les agradables sorpreses que m'anava trobant.
La torre de Leandro s'associa al mite greg del jove que anava cada nit a visitar la seua amada Hero que cada nit li indicava el camí encenent un foc en la torre on havia estat tancada per evitar els seus encontres amorosos. Una nit s'apagà el foc i el jove s'ofegà, la seua amada ho feu després quan intentà buscar-lo.
El turcs conten que aquesta torre estava destinada per a una doncella per evitar que fos mossegada per una serp.
Hui en dia es pot visitar aquesta torre bizantina restaurada al segle XVIII perque hi ha un vaixell que et porta al restaurant que hi ha en ella. Jo no em vaig atrevir a fer-ho per que feia mala mar.
Els barracons de Semiliye eren en principi de fusta però es reconstruiren en pedra al segle XIX. Hui pertanyen l'exèrcit i en una part d'ells es pot visitar el museu de Florence Nigtingale una tenaç infermera que treballà en ells durant la guerra de Crimea quan el lloc es convertí en hospital militar. Va aconseguir reduir la mortandat notablemet i està considerada la mare de l'infermeria moderna.
Finalment vaig arribar al meu objectiu que era l'estació de tren de Haydarparsa no sense passar certes dificultats com estar realment perdut o caminar per l'arcen de carreteres. L'edifici és la principal estació de l'Istambul asiàtic i té una interessant decoració interior i una espectacular façana al mar encara que li falta el bullici de gent típic d'estació de gran ciutat.
Des d'ací són moltes les línees de ferri que ixen cap a la part europea però el meu passatge de tornada no valia per a aquesta estació marítima així que vaig haber de comprar una nova moneda de plàstic i guardar de record la que tenia.
El camí de tornada és d'allò més evocador quan la llum de Sol ve de ponent i arrastra imatges de la inigualable ciutat d'Istambul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada