Aquest menut indret rodejat per complet per territori italià es creu que va ser fundat l'any 301 pel sant picapedrer Sant Marí que s'amagà en el cim del mont Titano fugint de les persecussions de Dioclecià. La propietària del terreny que era de la pròxima ciutat de Rimini el va cedir al sant.
Per a arribar a la ciutat en transport públic la millor opció és agafar un autobús des de l'estació de la ciutat de Rimini i després un trajecte de vint minuts molt interessants per que es veu el mar Adriàtic, un arc del trionf romà i s'ascendeix el mont Titano de 739 metres que ofereix boniques vistes.
Jo vaig haver de disfrutar d'altres vistes perque la boira ho cobria quasi tot excepte el cim on està la ciutat.
La capital d'aquest país ha sigut declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO degut al fantàstic sistema defensiu de muralles, torres i portes que envolta la ciutat. Aquest sistema imponent no ha sigut sempre infalible perque en tres ocassions la ciutat ha estat ocupada, la primera vegada a l'any 1503 per Cèsar Bòrgia, en 1739 pel cardenal Alberoni i la darrera a les acaballes de la segona guerra mondial primer fou l'exèrcit alemany i posteriorment els aliats.
L'interior del recinte amurallat és un laberint d'estets carrers i costeruts plagats de tendes i restaurants on el turistes peatons dominen sobre qualsevol altra espàcie.
El palazzo pubblico és la seu de l'ajuntament de la ciutat i del govern del país, va ser construit al segle XIX sobre un edifici anterior i el seu estil imita els palaus municipals medievals de les antigues repúbliques italianes.
A l'interior trobem una gran escala de pedra i alguns salons amb una interessant decoració que en tot moment intenta imitar l'esplendor del renaiximent italià com aquesta sala del consiglio grande e generale.
La basílica està dedicada com no podia ser d'altra manera al sant fundador i va ser construida en estil neoclàssic al segle XIX.
Però sens dubte el més interessant de San Marino és patejar els seus carrers i muralles i disfrutar de les vistes si tens un dia asoleïllat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada