Un cap setmana corrent del mes de maig vaig agafar un vol dissabte de matí a Viena per a anar a Bucarest la caòtica capital de Romania.
M'havien advertit de tres tòpics desagradables que em trobaria en la ciutat.
El primer era l'excés de cablejat pels carrers que en ocasions podien tapar la llum del dia, i així va ser però sols si te n'eixies del carrers restaurats del centre.
El segon tòpic que trobaria seria el fet de ser perseguit per algun gos de carrer fins a la meua desesperació, i si no recorde mal sols un em va acompanyar a la terrassa on dinava però cap va pegar darrere de mi. Vos informe que en la ciutat hi poden haver-ne més que d'habitants i que en una ocasió foren quasi tots capturats per a ser sacrificats però una efectiva campanya de Brigitte Bardot ho va impedir i acabaren alliberats.
El tercer i últim del que ja venia preparat per a evitar-ho era el de ser rodejat per una colla de xiquets gitanos demanant-me diners. Però açò no em va passar, així que no vaig posar en marxa la frase màgica per a disudir-los que m'havia ensenyat un filòleg eslovac que coneixia més de deu llengües entre elles el romanés. El miraculós remei consistia en dir una frase en romanés per a espantar-los fent-los creure que eres indígena del país i no extranger. La frase "dute dracului" que es tradueix com a "veste'n amb el dimoni" no la vaig utilitzar.
Vaig arribar a l'aeroport més pròxim i menut de la ciutat conegut en aquella època el nom de
Băneasa, el seu nom actual és Aurel Vlaicu i la primera dificultat va ser trobar un lloc en l'aeroport on comprar el billet del bus que et portava al centre de la ciutat. Una estúpida dependenta d'un modern quiosc de premsa de l'aeroport en va constestar en un correctíssim anglés que no ho sabia. Vaig pensar que seria al mateix conductor de l'autobús qui vendria els billets i em vaig equivocar. No obstant el conductor em deixà pujar i vaig viajar sense billet fins que el temor de ser pillat per un revisor i el fet d'estar davant d'un edifici singular que no estava a una distància desorbitada de l'hotel em feren apear-me.
Aquest edifici era el Palatul Presei libere, edifici stalinista, construit en 1950 per a ser la seu del partit comunista.
Caminant per amples avingudes delimitades per explendorosos xalets modernistes convertits en ambaixades s'arriba a l'arc del trionf eregit en 1992 per commemorar la victòria de la primera guerra mondial.
La bandera romanesa en va traslladar de nou a Bucarest, amb els xalets, les amples avingudes i l'arc m'havien tralladat a Paris.
Fnalment i després d'una llarga caminata vaig arribar al centre de Bucarest governat pel trànsit i per edificis stalinistes que s'imposen sobre els edificis romàntics dels segles XIX i principis del XX època en la que la ciutat era coneguda com la Paris dels Balcans.
Es conserven algunes menudes esglésies ortodoxes amb pintures murals interessants però la majoria reclamen una restauració. A mi la que em va deixar bocabadat va ser la Biserica Stavropoleos construida al segle XVIII i amb frescos molt bonics, un pòrtic de pedra treballada i un deliciós claustre on descansar.
El monument més antic que es conserva són les restes del palau del Voivoda eregit al segle XV, reformat al segle XVIII i posteriorment abandonat i ocupat per gentola. Hui en dia s'ha restaurat el que s'ha pogut i pagant una simbòlica entrada es pot visitar.
Però l'edifici més representatiu i conegut de la ciutat és el faraònic Palatul Parlamentului, manat construir per Ceauşescu, el dictador comunista amic dels occidentls, per a controlar al major nombre de funcionaris que ací treballaven. És un edifici de dimensions escandaloses sols superat pel pentàgon i amb més de 1100 habitacions, búnquer antinuclear i connexió en metro mai posada en marxa cap a l'aeroport i tren, sorpren a tot visitant. Està construit en materials 100 % romanesos i conté tant de marbre que en l'època de construcció pocs podien pagar-lo per a la seua làpida i hagueren d'utilitzar-se altres materials per a aquest fi.
Jo per desgràcia no vaig poder visitar-lo perque una manifestació d'extrema dreta avançava per darrere de mi i la policia habia tallat l'accés, perque el palau és hui la seu dels òrgans de govern del país.
Per a acabar recomane deixar-se caure per la seu del patriarcat de l'església ortodoxa romanesa, lloc on viu i oficia els actes litúrgics en la catedral el patriarca o papa de la segona església ortodoxa més nombrosa del món sols superada per la rusa.
Però Bucarest és molt més i en cap de setmana no dóna per a tant però si em dóna per altra entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada